Com cada any a l'estiu, finalitzen molts dels programes d'aquesta emissora en motiu de les vacances d'estiu. En aquest sentit els que ja han finalitzat temporada son els següents:
Top Llagostera 25 Principals (torna el 3 de setembre)
Escala de Gris (torna el mes de setembre)
Deixeu-vos Portar (torna el setembre)
L'oposició te la paraula (torna a l'octubre)
L'equip de govern respon (torna a l'octubre)
Sel·lecció musical Nostra Dansa la Sardana (torna el 4 de setembre)
La Formula + Les Golfes (torna el 7 d'agost)
Departament de programes 25/06/10
Nota informativa per entitats de Llagostera
Des d'aquesta emissora, recordem que, només anunciem aquells actes de Llagostera que a l'apartat de col·laboració dels cartells / programacions, hi consti el nom de Llagostera Ràdio 105.7 FM o bé el nostre anagrama.
Amb aquesta iniciativa, només pretenem que entre tots ens fem difussió i ens donem a conèixer a un ventall més ampli de persones, que potser fins ara no tenien constància de les nostres entitats o de les activiatats que es fan al poble. D'altra banda recordem que tota la informació que tingueu sobre les vostres activitats, ens la feu arribar al següent correu electrònic informatius@llagosteraradio.cat o bé a la bústia de la ràdio (C/ Sant Pere, 5), per poder-ho informar al nostre espai d'agenda diari, això si, amb l'anagrama de la ràdio o el nom de Llagostera Ràdio 105.7 fm a l'apartat de col·laboració, ja que només d'aquesta manera s'informarà. Esprem que aquesta iniciativa sigui profitosa per a tots, per tal de millorar la promoció de les nostres activitats / entitats locals.
Podeu descarregar l'anagrama de l'emissora AQUÍ amb format jpg .
Descarrega't l'entrevista a "La Banda del Camaleó"
Aquest divendres, hem emès una entrevista al grup " La Banda del Camaleó", i aquesta ja es troba disponible per a descarregar-la des d'aquest web, com tot el que emet Llagostera Ràdio, ja sigui des de l'apartat de Podcast com clicant AQUÍ.
Departament de programes 16/07/10
Descarrega't l'entrevista a Josep Thió
Ja et pots descarregar l'entrevista al músic Josep Thió, que aquesta emissora va emetre el passat divendres 2 de juliol.
Departament de programes 02/06/10
Nou disc de Tom Petty & The Heartbreakers
Aquest mes de Juny ha tornat un llegendari roquer, el Nord Americà Tom Petty i la seva banda The Heartbreakers.
Feia quatre anys que no sabíem res d’ell, el seu últim treball va ser Highway companion (2006) en solitari.
Aquest nou disc que ens presenta es titula MOJO , un treball que inclou 15 cançons i com a primer single han escollit el “Good Enough “.
Es un àlbum el més pur estil Tom Petty, segueix la seva línia habitual roquera al 100%, cal dir però, que els anys passen i això potser també els hi passa factura, s’han relaxat molt i es nota quan escoltes el disc, es molt tranquil però a l’hora, molt gustós, un treball per assaborir-lo, la guitarra del Petty no baixa la guàrdia, esta molt activa.
Autor de grans èxits com el «I Won't Back Down», «Free Fallin'» o «Runnin' Down A Dream» i molts més, Petty al llarg de la seva trajectòria musical ha comptat amb productors rellevants com Dave Stewart o Jeff Lynne entre d’altres.
També cal dir que es un disc poc comercial i això el fa molt atractiu.
Per altra banda, gràcies a les noves tecnologies ara pots tocar la guitarra com el Tom Petty al Guitar Hero (videojoc).
Si t’agrada el rock dels vells roquers no deixis passar per alt MOJO.
Primer aniversari de la mort de Michael Jackson
El divendres 25 de juny va fer un any de la mort del Rei del Pop. El món es va preparar per fer-li homenatges, la seva mare Katherine Jackson va desvelar un monument a Michael davant de la casa familiar on van iniciar la seva carrera amb els Jacksons Five. Tot va acabar amb espelmes i cantant la cançó “We are the world”.
També es va organitzar un sopar benèfic on es va vendre un llibre publicat per la mare de Michael, amb fotografies personals de la família, titulat Never can say good-bye.
El pare de Michael, Joe, va col·laborar organitzant un concert homenatge anomenat Forever Michael on hi van actuar una banda dels 70, els coneguts The Chi-lites que van versionar algun dels seus grans èxits.
Aquest passat cap de setmana, moltes emissores de Ràdio d’arreu del món van retransmetre els temes més importants de M. Jackson, molts canals de televisió també van passar vídeos i documentals.
La pel·lícula dels assaigs dels concerts que havia de fer a Londres el “This is it”, és el DVD amb major recaptació de tota la historia, la família de M. Jackson ha rebut més de 1000 milions de dòlars aquest any.
Queda pendent el judici del Doctor Murray, el qui va subministrar a Michael el propofol que va acabar amb la seva vida, el doctor podria ser condemnat a quatre anys de presó.
Per molts de nosaltres Michael Jackson era com una mena de còmic, com un personatge de ficció, com tants d’altres cantants o artistes.
La seva mort ens ha afectat molt, no podrem escoltar nous discos i no el veurem mai més a cap concert.
Però a part d’això, la vida segueix i gràcies a l’herència musical que ens ha deixat sempre el mantindrem viu.
Més de 10.000 visites a aquest web de gener a juny
El web d'aquesta casa ha rebut des del passat més de gener i fins aquest mes de juny un total de 10.853 visites, de les quals 8.624 han estat d'usuaris diferents i deixant més de 20.000 pàgines vistes.
Els usuaris ens deixen una mitja de 13 minuts per visita, essent aquets els apartats més vistos:
- Servei de ràdio on-line
- Podcast
- Noticies d'actualitat
- Programació
- Llista d'èxits
- Imatges festa dels 70-80-90
D'altra banda, el servei de ràdio a la carta (podcast) ha deixat aquest rànquing de descàrregues durant aquets primers 6 mesos de l'any:
1 - Ple de l'Ajuntament (més de 1000 mensuals)
2 - Top Llagostera 25 Principals (850 mensuals)
3 - El Marcador (730 mensuals)
4 - Escala de Gris (625 mensuals)
5 - Programa política govern (250 mensuals)
6 - La Formula (125 mensuals)
7 - Programa política oposició (117 mensuals)
Pel que fa la gran quantitat de pàgines web on ens trobem linkats els que ens han enviat més visitants son:
- Facebook (apartat propi)
- elpoll.cat
- sardanista.cat
- llagostera.cat (web Ajuntament)
- jofrebardagi.net (web cantant Jofre Bardagí)
Com sempre donar les gràcies a tots els que confieu amb aquesta emissora, tant col·laboradors, oients i anunciants. Gràcies a vosaltres, Llagostera Ràdio és possible !
BON ESTIU !
Descarrega't l'entrevista a Quimi Portet
Quimi Portet va visitar Llagostera el passat diumenge 22 de maig en motiu del concert que va oferir per la Festa Major.
El públic assistent va poder gaudir d'un àmpli repertori, tant de temes de l'últim disc "viatge a Montserrat", com també d'anteriors.
Alguns membres de Llagostera Ràdio van aprofitar la seva visita per a fer-se alguna foto amb ell.
D'altra banda, recordem que ja et pots descarregar l'entrevista a en Quimi Portet, que varem emetre el passat divendres, fent clic AQUÍ.
Phil Collins torna amb un nou disc
Fa uns mesos el van operar de la columna vertebral, aquesta intervenció el mantindria apartat de la música durant un any. Doncs bé, sembla que la recuperació es imminent perquè el proper 13 de setembre presentarà nou treball titulat "Going Back”.
Phil Collins torna inesperadament amb un àlbum de versions que el van marcar a la seva joventut. Cançons del soul classic com Papa was a Rolling Stone de The Temptations, Uptight (Everything’s alright) de Stevie Wonder... temes de The Four Tops, Curtis Mayfield and The Impressions, The Supremes, Smokey Robinson & The Miracles, Martha and the Vandellas i Dusty Springfield.
A més a més, Collins oferirà una mini gira a Nova York (recordem que Phil Collins va anunciar la seva retirada dels escenaris ara fa uns anys) interpretarà cançons del Going Back i altres clàssics del soul. Aquests concerts es realitzaran a finals del mes de juny i estarà acompanyat d’una banda de 18 músics que inclou els Funk Brothers; una secció de vent de 5 músics i 6 coristes.
Sens dubte, torna un dels grans de la música.
"El Butlletí" ens premia pels 25 anys complerts el passat 2009
Durant l'entrega dels "premis culturals Butlletí 2009" que es van realitzar aquest passat diumenge 25 d'abril al teatre del Casino llagosterenc, el col·lectiu de redacció de "El Butlletí", va fer entrega a aquesta emissora d'un premi especial com a reconeixament dels 25 anys complerts el passat 2009, per la tasca duta a terme a Llagostera des de l'emissora.
Tal i com ja es va comunicar durant l'entrega d'aquest premi (la B de la fotografia), agraim tots els reconeixaments rebuts, com l'ou de reig per part de l'Ajuntament com també el del passat diumenge per part de El Butlletí. Cosa que ens encoratja a seguir treballant per complir-ne molts més, amb la nostra tasca: informar i entretenir.
Fotografies de la festa dels 70-80-90
De la festa que aquesta emissora va organitzar el passat 20-03-10 en tenim molts bons records, sobretot de la gentada que hi havia al local polivalent de Llagostera, cal destacar-ho ! Aquí deixem un recull de fotografies d'aquella gran festa.
Fotografies de la retransmissió del partit Llagostera-Cassà
Ja pots visualitzar les fotografies de la retransmissió que aquesta emissora va realitzar del partit de tercera de futbol Llagostera-Cassà el 13 de març.
A partir d'ara pots votar quin vols que sigui el nostre número 1
A partir d'ara, el programa que presenta la llista d'èxits, el Top Llagostera 25 principals, et permet participar en la tria del número 1 de la setmana. Es tant senzill com escollir un o més artistes en l'apartat d'enquesta que trobaras a la nostra pàgina d'inici o clicant AQUÍ. Cada dilluns et mostrarem a 4 artistes amb les seves cançons corresponents i que es troben a les posicions més elevades de la llista, com també l'actual número 1.
Vosaltres decidireu cada setmana quin serà el número 1, és a dir, el tema més important de la setmana i que es presenta tots els divendres de 5 a 7 de la tarda i amb repetició els dissabte de les 11 a la 1 del migdia.
Departament de musicals 19/04/10
Patrocinar un programa: econòmic i eficaç !
Tens un comerç / empresa i voldries patrocinar un programa de Llagostera Ràdio?
Pensa que és una manera de fer publicitat molt econòmica i rendible ! Les falques de patrocini s'emeten al principi i al final del programa en qüestió i a més, durant l'emissió d'aquest, es farà tot tipus de publicitat de l'establiment, arribant a un gran nombre d'oients, també l'establiment o empresa serà publicitada a la nostra web dins l'apartat de cada programa. és a dir, doble publicitat a un preu més que econòmic, realment no pots dubtar.
Quins programes es poden patrocinar?
Tots els programes que emet Llagostera Ràdio es poden patrocinar. Els informatius i l'agenda, el top Llagostera 25 principals, el deixeu-vos portar, la fòrmula cap de setmana, les golfes, els programes de politica (l'equip de govern respon / la oposició te la paraula), el marcador, els plens de l'Ajuntament, dones d'arreu, el número 1 de la setmana (sona cada dues hores de dilluns a divendres i dins el top quan es proclama), ens patina l'embrague.
És gaire car?
Gents. Tot depèn de la freqüència d'emissió de cada programa. El contracte mínim és de 6 mesos.
Exemple: un que duri dues hores, s'emeten 4 falques del patrocinador ,(inici primera hora, final primera hora, inici segona hora i final del programa) més a la web de Llagostera Ràdio dins l'apartat del programa en qüestió. El preu total dels 6 mesos mínims de contracte és de 150 € .
Com patrocinar un programa?
Senzill com enviar un correu electrònic a publicitat@llagosteraradio.cat, o be trucant al 972 83 02 12. Informa't de les tarifes a l'apartat d'aquest web: Tarifes de publicitat o descarrega't les tarifes amb pdf AQUÍ
Patrocinar un programa, és econòmic i efectiu per al teu negoci. En temps de crisis, a Llagostera Ràdio oferim les millors tarifes, i és que una bona publicitat, ajuda al teu negoci. Dona't a conèixer, anuncia't a Llagostera Ràdio.
El concurs d'aquesta emissora, l'Endevina Sintonia ja ha arribat a la seva fi per aquesta temporada. Per a la qual cosa, el passat dissabte vam sortejar entre tots els concursants de tots els mesos (novembre a març) el cap de setmana a Eivissa per a dues persones (vol + hotel), gràcies a l'agència de viatges Llagostours.
La premiada ha estat: l'Alba Cubarsí
D'altra banda, també vam regalar els premis corresponents al mes de març:
Sopar x 2 persones: Helena Pujol
Sopar x 2 persones: Eva Cubarsí
Espatlla curada de porc + 2 pizzes: Maria Campmajor
L'endevina Sintonia ha estat possible gràcies als següents patrocinadors:
LlagosTours
Comercial Miquel Valentí
Pizzeria la Lluna
Pizzeria Corsaro
Restaurant l'Alzina
Departament de programes 06/04/10
Un any més, l'equip de Llagostera Ràdio ha celebrat el seu sopar, un gran banquet, intercanvi d'opinions i un brindis pels 26 anys i per la continuació de l'esperit de l'emissora !
Fotos: Albert i Anna
L'Albert et recomana l'àlbum Diva d'Annie Lennox
Aquest mes de Febrer el volem dedicar a una cantant que mai ha estat un fenomen de masses però sempre ha anat fent coses, humilment, sense fer molt de soroll.
Es tracta d’Annie Lennox, una artista que va estar lligada amb Dave Stewart sentimentalment i professionalment, junts van tirar endavant un projecte musical anomenat Eurythmics. D’aquí en van sortir grans èxits “Sweet dreams”, "Miracle of love” etc.
Al 2009, Lennox va presentar el seu recopilatori “Annie Lennox Collection” un recull dels seus grans èxits amb una cançó inèdita que va sortir com a single; el tema “Shining Light”.
La cantant britànica ha estat premiada en diferents ocasions amb discos de platí, l’any 1992 pel treball “Diva”, el 1995 per “Medusa” i el 2003 per “Bare”. Cal destacar com a última dada, el mig milió de copies venudes del seu recopilatori “Annie Lennox Collection”.
L’excomponent d’Eurythmics, també ha posat veu a BSO de diferents pel·lícules com “Drácula” o “El senyor dels anells”, també ha col·laborat en accions solidaries, recaptant diners per els més necessitats.
Et convidem a escoltar les seves cançons, gaudiràs d’un so transparent, pur, elegant... experimentaràs noves sensacions.
Aquest mes, no et recomanem el recopilatori com habitualment fem sinó que ens decantem pel primer disc en solitari d’Annie Lennox després de dissoldre’s Eurythmics, ens referim a l’àlbum titulat “Diva”, un treball ple de bones peces, moltes d’elles, no van sortir com a single.
Llagostera Ràdio ara també al Facebook
Aquesta emissora ara també es present a una de les xarxes socials més importants, el Facebook.
T'animem a fer-te admirador d'aquesta emissora clicant AQUÍ i accediras a la nostra pàgina del Facebook.
Amb això pretenem fer-nos visibles també a les xarxes socials, com a complement d'aquest web, on informarem de tot el que es fa Llagostera ràdio de manera pontual, com a segona pàgina oficial de l'emissora.
També hi ha diversos programes d'aquesta emissora presents a aquesta xarxa social, pots accedir-hi en els següents enllaços:
Fa molt temps que no sabíem res de Sade, després de 10 anys torna al panorama musical amb nou disc “Soldier of love”. Sortirà a la venda el proper 8 de Febrer, així ho ha anunciat Rca-Epic segell d’Universal-Sony.
L’últim treball de Sade va ser “Lovers Rock” de l’any 2000, les peces més rellevants d’aquest disc van ser els singles “By your side” i “King of sorrow”.
Gràcies a cançons com “Your love is king”, “Hang on to your love” o “Smooth operator” Sade, s’ha fet un lloc en la historia de la música, entra per la porta gran amb elegància. El seu estil es tranquil, suau, escoltable a qualsevol hora del dia. Si vols escoltar les millors cançons de la Nigeriana Sade, et recomanem el seu recopilatori “The Best”, àlbum publicat l’any 1994.
15.000 visites a aquest web l'any 2009
El web de Llagostera Ràdio continua creixent i durant aquest passat 2009 han estat 15.000 visitants únics els que hi han passat, deixant un total de 25.000 visites, i 50.000 pàgines vistes unes xifres que ens deixen un molt bon regust de boca.
Pel que fa els apartats més visitats son:
- Pàgina d'inici
- Pàgina "Llagostera Ràdio a la carta" (podcast)
- Ràdio on-line
- Pàgina de noticies d'actualitat
- Programació
- Llista d'èxits
Els programes més descarregats han estat:
- Ple de l'Ajuntament
- Top Llagostera 25 principals
- La Formula
- Programes de política
- Dones d'arreu
- El Marcador
This is it, el disc recomanat del mes
S’està acabant el 2009, un any marcat per la crisi, la corrupció i també per la mort de Michael Jackson, aquest mes de Novembre us recomanem i parlem de l’últim treball del Rei del pop, el “This is it”.
El passat 28 d’Octubre sortia a la venda el doble disc i paral·lelament s’estrenava la pel·lícula o documental “This is it” a les grans pantalles. L’àlbum inclou 2 cd’s; el primer consta de 16 cançons, totes son èxits excepte una: el “This is it”, que es inèdita tot i que diuen que el co-editor es Paul Anka i rebrà el 50% dels beneficis del single, el segon cd hi ha 3 demos (versions especials) i un poema elaborat i recitat per ell.
El so dels cd’s es excepcional, totes les peces estan remasteritzades i la presentació del treball inclou un llibret amb fotos dels assajos els quals van tenir lloc uns mesos abans de la seva mort.
Gràcies a la pel·lícula queda demostrat l’esforç que va fer Jackson per tirar endavant aquests concerts que s’havien de fer a Londres. Durant els assajos, l’artista deixava clar que no volia cap error, es fixava en tots els detalls, no li passava res per alt. Els músics recordaran aquests assajos sempre més.
Segons fans i testimonis comenten que hi ha una altra cara de la versió de la pel·lícula i no hi ha les imatges del gran esgotament que li produïen aquests assajos.
Tenia 51 anys i semblava que en tingues 30, el temps que va ballar i cantar demostrava que estava en plena forma, cuidava la veu, no la volia forçar i la reservava per els concerts.
Si els concerts a Londres s’haguessin arribat a fer, Michael Jackson hagués tornat a fer historia, comptava amb els millors ballarins, maquilladors, músics, muntadors, tècnics i decoradors. Tenia tots els mitjans per tornar ser el Rei dels escenaris un cop mes.
Jackson no estava acostumat a portar un ritme tant fort, feia molts anys que no trepitjava escenaris i l’exigència era massa per ell, molts concerts de cop i el cos no va respondre. Es va veure obligat a forçar la maquina, estava al límit i això el va obligar a recórrer a prendre’s medicaments similars a les drogues per poder tirar endavant els concerts, hi havia molts interessos pel mig, tant a nivell personal com productors, discogràfiques etc..
Michael Joseph Jackson crec que no es va suïcidar, ni el van matar. Possiblement la gent que l’envoltava; productors, managers, discogràfiques i la mateixa família, li van exigir massa i Michael no ho va aguantar.
Hi ha qui diu que Michael encara es viu i l’han vist en una casa de fusta en un petit poble d’Alemanya, o muntant en una muntanya russa en un parc d’atraccions a Moscou, ... penseu que l’Elvis també l’han vist a Port Aventura... !
Visita el Bloc de "el marcador", el programa esportiu d'aquesta emissora
Els Senyors i senyora, components del programa esportiu d'aquesta emissora, el Marcador, han decidit donar encara més informació sobre el programa i l'esport local a través d'internet, és per això, que s'han gastat uns quants "quartus" i han fet un gran "despilfarru" en tecnologia, creant el seu propi bloc i que pots accedir fent clic AQUÍ, un espai que et recomanem que visitis.
Per cert.. també els pots buscar a:
Encara en vols més...? Doncs recorda que...
el Marcador s'emet tots els dimarts de les 20.05 a les 21.00 i amb repetició els dimecres a la mateixa hora.
Departament d'esports 22/10/09
Llagostera Ràdio rep el premi Ou de Reig 2009
Durant el transcurs de la festa del bolet de Llagostera, aquest passat dilluns 12 d'octubre, Llagostera Ràdio va rebre el premi Ou de Reig 2009 i que atorga l'ajuntament de Llagostera, per a destacar la tasca duta a terme per a una entitat del municipi o d'una persona a titol individual.
Enguany doncs, aquest premi ha estat otorgat a aquesta emissora pels nostres 25 anys d'història ininterrompuda complerts aquest 2009.
Ramon de Arriba en el seu discurs, va agrair a totes aquelles persones que han passat per l'emissora durant tots aquets anys, als que actualment hi treballem i també als oients i a tots aquells anunciants, gràcies a ells, Llagostera Ràdio es manté més viva que mai. 
També com no, agrair al consistori, per a l'otorgació d'aquest premi i que hem aconseguit un i cadascun dels col·laboradors que any rere any han ajudat a créixer aquesta emissora. A tots, moltes gràcies.
El premi el va recollir una petita delegació de Llagostera Ràdio, En Ramon de Arriba, l'Enric Sánchez, l'Albert Coll i l'ex director en Joan Carles Buhigas.
Descarrega't l'audio de l'acte del Pla de Barris del passat 9 d'octubre
El passat divendres 9 d'octubre, es va desenvolupar al Teatre Casino Llagosterenc una xerrada informativaper a explicar en què consisteix el Pla de Barris i del qual ara també se'n veneficia el poble de Llagostera. Aquesta emissora el va enregistrar i ara l'oferim exclusivament a través d'aquest web perquè us el pogueu descarregar amb format mp3.
DESCARREGAR: AQUÍ
Departament de programes 13/10/09
Si t’agrada la música de la banda irlandesa “The Corrs” i has anat seguint les seves etapes, hauràs comprovat que van començar a fer-se famosos amb peces musicals exclusivament celtes, temes de la seva terra. Després, gràcies el seu estil inconfusible va arribar la part més comercial del grup irlandès i finalment l’any 2005, tornaren als seus orígens amb el treball “Home”, el qual va ser l’últim àlbum dels germans Corrs abans de posar un punt i apart a la seva carrera musical.
El disc recull dotze temes tradicionals irlandesos, rescatats d’un llibre de partitures de Jean Corr, mare dels germans Corrs, arranjades i remasteritzades per ells mateixos en un homenatge a la seva família, terra i arrels. L’idea la va tenir Carolina Corr, bateria del grup, el treball comptà amb la participació de la orquestra de la BBC i Radio 2.
“HOME” inclou dos peces en gaèlic, una cosa mai utilitzada abans per la banda.
Al nostre país, l’any 2005 es van vendre 50.000 copies d’aquest àlbum. Aquest mes d’Octubre et recomanem un disc per que et retrobis amb l’essència més pura de la banda irlandesa The Corrs i el seu estil cèltic.
Phil Collins, apartat de la música per una operació
El músic britànic Phil Collins, haurà de mantenir-se al marge de la música durant un temps després de ser operat de la columna.
Per ara, Collins de 58 anys no pot tocar la bateria ni el piano.
L’any 2007 quan estava de gira amb la seva banda “Genesis” tocant la bateria, va forçar massa la maquina i es va fracturar una vertebra del coll, tot i així, va seguir amb la gira i amb els problemes que li provocava la fractura (manca de sensacions de tacte a les seves mans, etc)
Phil va aclarir que no es el final de la seva carrera. Desprès d’una operació molt exitosa, espera reprendre l’activitat musical d’aquí a un any.
De moment l’artista es optimista i diu : “Que no poder tocar la bateria ni el piano no es cap drama, no estic desesperat, això son coses que passen a la vida” un home que malgrat tot, s’ho agafa amb filosofia.
No es el primer cop que arriben noticies de la salut de Phil Collins, l’any 2002 va començar a tenir problemes d’oïda en una orella, això no va ser cap entrebanc per que seguis la seva carrera musical.
Esperem que es recuperi ben aviat i elabori material nou, que ja toca ( l’últim treball d’estudi de Collins va ser el disc TESTIFY de l’ any 2002 ).
S'incorpora l'agenda local dins els informatius
Des d'aquest dimarts els informatius d'aquesta emissora incorporen un nou espai, es tracta de l'agenda local. Tots aquells actes que es desenvolupen a Llagostera organitzats tant per les entitats del poble com per l'Ajuntament. Això sí, només aquells que en el seu apartat de col·laboració hi consti l'anagrama o el nom de l'emissora.
L'agenda local, s'emet després de cada informatiu, sempre hi quan hi hagi actes previstos per la setmana en curs o propera.
Michael Jackson, o bé Peter Pan, que és amb qui s’identificava, un home que pràcticament no va tenir infantesa, de ben petit ja el feien cantar amb la família, els “The Jackson Five”. No va poder jugar ni fer les mateixes coses que un nen de la seva edat, raó que creiem que li va causar un trauma psicològic, potser també va ser això que l’artista es fes construir un parc d’atraccions a la seva mansió “Neverland”, per recuperar el que de petit va perdre, era un nen ressentit.
Michael sentia passió pels nens, li encantaven i els convidava a casa seva, al parc, d’aquí van venir les polèmiques on denunciaven el cantant per abusar de menors.
Un crític musical espanyol el coneixia, afirma que Michael Jackson tenia el caràcter i la mentalitat d’un nen i era incapaç
d’abusar de menors, va haver-hi molta gent que es va aprofitar d’ell, fins i tot persones del seu voltant.
Costa de creure que s’hagi mort, tot i que feia molt temps que ja no era el Michael Jackson que coneixíem, tenia obsessió amb la seva aparença, a operar-se i tractar-se la pell, més que a cantar. Ara però, hi havia una certa esperança de tornar a recuperar un trosset de Jackson amb els concerts que havia de fer a Londres.
Se’n va un dels personatges musicals mes important de la historia contemporània, Michael jackson passa a formar part de la historia com un mite, com tants d’altres: Kurt Cobain, Jim Morrison, Freddy Mercury, Elvis Presley, Bob Marley o John Lennon.
Polèmiques a part, Michael Jackson, va ser un dels grans del pop; primer amb els seus germans i després en solitari, cantava i ballava com mai ningú ho ha fet mai, quan sortia a l’escenari dels seus concerts semblava que estaves veient un dels seus “vídeo clips”.
Jackson va aconseguir un fet remarcable, tant la gent de raça blanca com la gent de color coincidien per primer cop a comprar el mateix disc.
La corona de la fama li pesava massa i el personatge es va menjar l’artista, l’any 1995 va publicar el doble CD recopilatori “HIStory” a partir d’aquí Michael va començar a decaure amb molts problemes.
L’any 1992 recordo que va presentar el vídeo clip de “Black or white” tothom esperava amb impaciència l’estrena, era un aconteixement mundial, Jackson va ser un dels pioners dels vídeos musicals, un nou sistema per promocionar la musica amb les seves múltiples novetats coreogràfiques i visuals, va començar amb el “Thriller”, “Bad”, “Dirty Diana”, ”Smooth Criminal”, i d’altres.
Michael Jackson (o Jacko), un home que ha canviat la historia de la música, serà recordat com el “REI del POP”.
El passat diumenge 31 de maig, Manu Guix va omplir el Teatre Casino Llagosterenc, el repertori va ser molt divers, cançons de l’últim treball “Onze Llachs” i dels dos anteriors “De Cabeza” i “Manu Guix”, intercalant català, castellà i també anglès. Va versionar un tema dels Stereophonics “Maybe tomorrow”, també ”Sting” i “Jamiroquai”, la durada del concert va ser d’uns 95 minuts.
Manu ens va demostrar que canta en anglès, es una de les seves virtuts. De fet, ens va dir que el proper disc que ens presentarà, serà en anglès.
El so i la il·luminació del teatre va ser genial, res a envejar als grans auditoris.
El cantant es va posar el públic a la butxaca amb cançons del mestre Llach, interpretant temes com: “A cavall del vent”, o “Que tinguem sort”.
Els músics que l’acompanyaven eren de primera divisió, a destacar el bateria Toni Pagès que va formar part de Sau i Pep Sala , Jarabe de Palo i d’altres grups de primera categoria.
Al finalitzar el concert, una part del públic esperaven l’autògraf o la foto amb Manu Guix. Cal dir que hi havia persones que el coneixien mes per ser un dels professors d’O.T, que per la seva trajectòria musical, el que fa la televisió...
Una representació de Llagostera Ràdio el va felicitar i li va donar les gràcies per deixar-se entrevistar.
Recordeu que tenim l’entrevista del Manu penjada a Llagostera Ràdio a la carta a programes especials i entrevistes.
A fi de comptes, el públic va passar una bona estona musicalment parlant, un concert per recordar.
Fotografies de la festa dels 25 anys de Llagostera Ràdio
El passat dissabte 23 de maig, aquesta emissora, Llagostera Ràdio, va celebrar al local polivalent de Llagostera la festa dels 25 anys. Cal destacar la gran afluència de gent que va venir al polivalent tant de Llagostera com d'altres poblacions, com també donar les gràcies a la Colla Gegantera de Llagostera pel seu suport.
Pots visualitzar les fotografies clicant AQUÍ.
U2, Un fenomen de masses que perdura en el temps
Els U2 després de 30 anys, omplen estadis i grans espais entregant les seves cançons als seus fidels seguidors i als nous fans que sorgeixen dia a dia.
La banda irlandesa que té els seus orígens a finals dels 70 ha experimentat una evolució important fins els nostres dies. El seu so s'ha transformat en diverses ocasions unes vegades amb més encert que altres gairebé sempre presentant una música creativa i relativament anticipada a l'època de la seva aparició.
Les reivindicacions dels primers treballs en tots el nivells i el seu manifest antibel·licista els va convertit en un referent a principis dels 80 sobretot pel públic més jove.
Els quatre components de U2 es complementen a la perfecció sempre sota el control de Bono que d'una manera intel·ligent i messiànica ha portat i mantingut els U2 a dalt de tot. Evidentment us recomano que escolteu amb atenció el seu darrer disc "No line in the horizon" un disc madur ben elaborat i que manté el nivell al que ens té acostumats la banda.
Normalment ens enganxem a un grup quan ha saltat a la fama i arriba al èxit, amb els U2 cal fer l'exercici d'escoltar els seus primers treballs, els que posen els fonaments del que ve després .
"BOY" 1980
"OCTOBER" 1981
"WAR" 1983
"UNDER A BLOOD RED SKY " 1983
"THE UNFORGETTABLE FIRE" 1984
Aquests cinc treballs contenen un plegat de cançons que van més enllà d'un conjunt de notes ben harmonitzades i unes lletres fàcils i enganxadores.
Cada tema ens apropa a un esdeveniment històric, a un personatge rellevant o anònim i a sensacions molt concretes descrites amb una realitat impactant.
Paul Hewson (Bono), Dave Evans (The Edge), Adam Clayton i Larry Mullen Jr, son els artífexs del fenomen de masses més durador i sòlid dels darrers decennis.
Vosaltres mateixos, no comenceu la casa per la teulada, aneu a poc a poc i gaudiu dels àlbums inicials, seguidament llenceu-vos a devorar "Joshua Tree" i "Achtung Baby" i deixeu-vos portar... Llarga vida al rock !
L'Albert et recomana l'album de Toto "Past to present 1977-1990"
Poca gent es resisteix a la musica; a l’estil de Toto. La banda nord-americana arriba a totes les llistes musicals els anys 80, podríem dir que va ésser la etapa més comercial de Toto, peces com “Africa”, “Hold the line” o “Rossana”.
El grup neix l’any 1978 amb el primer Lp: “Toto”, el seu estil es decanta per el rock, blues, jazz, pop i funk. Tot això, dins d’una línia coneguda com soft rock, la formació te una virtut, es especialista en combinar estils musicals.
Tots els membres del grup es coneixen a l’institut i col·laboren en sessions de gravacions per altres bandes com Steely Dan. El vocalista de Toto, “Bobby Kimball” abandona la banda l’any 1984 i es substituït per “Fergie Frederiksen” i més tard, l’any 1998 torna a incorporar-se com a vocalista oficial.
Un total de 19 llarga durades son publicats des de l’any 1978 fins el passat 2006. Més de 30 milions de copies venudes arreu del món. L’any 1983 es converteixen en els guanyadors absoluts de la cerimònia dels Grammy, es van endur 6 premis.
Toto esta format per:
Bobby kimball “veu”
Steve Lukather “guitarrista i lider”
Michael Porcaro “baix”
Simon Philips “bateria”
Grec Phillingaes “teclats”
Segur que aquesta, es una altre formació que ha contribuït a enriquir la banda sonora de la teva vida.
Un dels discos on trobaràs l’essència d’aquests grans músics es el “Past to present 1977-1990”, tots els seus grans èxits en un sol disc, un treball excel·lent i molt representatiu alhora, un treball que et farà sentir bé.
La part més trista de tot això es que a la seva pagina oficial es pot llegir un comunicat en el que s’anuncia que després de 31 anys de carrera els membres de la banda decideixen separar-se i agafar camins diferents.
Toto passa a la historia del món de la música per la porta gran, una referència a seguir.
Descarrega't el programa especial: 25 anys de Llagostera Ràdio
En motiu del 25è anviersari de Llagostera Ràdio, el dimecres 8 d'abril, i coincidint amb el dia de la inauguració de l'emissora l'any 1984, vam dur a terme un programa especial per a conmemorar aquest fet.
Als estudis ens va acompanyat en Joan Carles Buhigas, en Ramon de Arriba i l'Enric Sánchez, els quals han parlat del que era, el que és i el que possiblement serà Llagostera Ràdio, però sobretot, hem fet memòria d'aquets 25 anys d'historia ininterrompuda de Llagostera Ràdio.
Et pots descarregar el programa AQUÍ
GRÀCIES A TOTS PER A FER-HO POSSIBLE !
El diari El Punt es fa ressó dels 25 anys de l'emissora
La contraportada del diari El Punt, s'ha fet ressó dels 25 anys d'aquesta emissora i que s'han complert aquest dimecres dia 8 d'abril. Per a llegir la noticia cliqueu al següent enllaç: http://www.elpunt.cat/llagostera/article/2/5-societat/21725-llagostera-radio-25-anys-dhistoria.html
En Ramon et recomana a Pink Floyd
Pink Floyd és sense cap mena de dubte una de les bandes més importants que ha donat la història del rock, tant pel seu nivell elevadíssim de vendes i seguidors com per l´ estil singular de les seves composicions innovant un so que fins alhora de la seva aparició no tenia cap semblança amb el que existia, a finals dels 60. El grup es forma el 1966 barrejant psicodèlia, rock progressiu, per desembocar en el rock simfònic.
Syd Barret el primer impulsor de la formació defineix un grup allunyat de tot el que es feia en aquells anys, creant unes lletres sorprenents i una conjunció de sons totalments novedosos. Malauradament Syd Barret és un personatge amb problemes greus en la seva personalitat que el portaran a abandonar la banda i ser inclús internat en una institució mental. Dins la primera etapa s´editen albums com:
The Piper at the Gates of Dawn (1967) (astronomy domine...), A Saurceful of Secrets (1968) (set the controls for the heart at the sun...).
A partir d ´aquí i durant els 70 Roger Waters es qui lidera la banda que passarà de un grup de culte per un public molt especific a ser un grup de masses.
Els 70 son els anys de plenitud de Pink Floyd i així ho confirma l´èxit obtingut amb discos com :
Dark Side of The Moon ( 1973) (money, time, any colour you like, breathe...)
Wish you Were Here (1975) (shine on you crazy diamond , wish you were here ..)
Animals (1977) (dogs ,pigs, sheep....)
The Wall (1979) ( another brick in the wall, hey you ,comfortably numb ,vera ....)
*per cert cal veure també la pel·licula d´animació, paga la pena.
Cal destacar el fet de que treballs com "Dark Side of the Moon" son discos conceptuals, es a dir totes les cançons giren al voltant d´unes idees concretes, en aquest cas, sentiments com la por, l'angoixa o temes com la mort
Pink Floyd és també una formació de grans directes amb muntatges espectaculars de llum i so i altres extres com podria ser el porc inflable que ja apareix a la portada del disc "Animals", en resum un show impressionant que unit a la qualitat de les seves creacions satisfà les exigències dels seus fans.
Després del disc "The Final Cut"al 1983 Roger Waters abandona la banda i comencen les disputes legals sobre l´us del nom i el material discogràfic de la formació. Els altres components Nick Mason, Richard Wright i David Gilmour continuent amb el projecte, liderat per aquest últim, editant nou material aixó si amb llargs periodes d´inactivitat. D' aquesta etapa recomano:
Momentary Lap of Reason (1987)
The Division Bell (1994)
"Els dos sense Roger Waters"
Evidentment la seva emprenta és inesborrable i fa que Pink Floyd sigui sempre un dels grans de la música contemporànea.
Spotify, la revolució de la música a internet
Des de fa pocs mesos ha nascut a internet un nou programa que directament ha revolucionat el món musical a la xarxa, i el més important, de forma legal. Qualsevol cançó, qualsevol artista, sigui de l'any que sigui el tipus de música que busquem, a l'Spotify el podem trobar.
El programa te un funcionament molt senzill, és com un Youtube però només amb música i el més important de tot, les cançons tenen qualitat CD, per tant gaudirem de la música que més ens agradi amb una qualitat boníssima.
Quan el vaig descobrir ara farà unes dues setmanes, no em podia creure el que veia, un programa que recollia gairebé tota la música feta fins a dia d'avui, internacional, nacional, estatal... tot hi te cabuda !
La primera pregunta que em vaig fer és: quina velocitat de descarrega tindrà una cançó? doncs és immediat, tant sols clicar el tema que vulguem escoltar o l'àlbum complet, la cançó sona d'inmediat i si el que vols és escoltar la part del mig o el final no has d'esperar a que es carregui, perquè des d'un bon principi ja ho ha fet, ni tant sols has d'esperar mig segon.
De moment, l'Spotify, és una versió Beta que s'està expandint per tots els països del món, i des de fa poc, també per Europa. El programa però, només permet escoltar les cançons no descarregar-les i tant podem utilitzar-lo de forma gratuïta com de pagament, això si, amb una quota molt econòmica a totes les butxaques, tant sols 9.99€ al mes. La única diferència que trobarem amb la versió gratuïta és que d'en tan en tant haurem d'escoltar algun anunci publicitari, però tranquils, mai es talla una cançó, l'anunci sonarà un cop no escoltis res, també permet crear playlist de reproducció automàtica o simplement escoltar un àlbum sencer sense haver de tocar res.
De moment, i segons els seus creadors, es tracta d'un programa totalment legal i sense perill a desaparèixer, ja que hi ha importants discogràfiques al darrera, que estan cobrant per permetre que aquest servei revolucioni el món de la música a internet. Un fet que fa 10 anys m'ho haguessin explicat i realment no ho hauria cregut.
Per a descarregar aquest programa: www.spotify.com
Per a registrar-vos de forma fàcil i ràpida i gratuïta: www.spotify.com/en/get-started/
Carles Sabater, 10 anys de la seva desaparició
La matinada del 12 al 13 de febrer de l’any 1999, Carles Sabater, la veu de Sau, oferia l’últim concert Vilafranca del Penedès.
Acabant el concert va patir una parada cardíaca que va acabar amb la seva vida. Aquella nit celebraven 12 anys de Sau, 12 anys de Carles Sabater, un home que combinava el teatre amb la música. Ens va deixar molt jove, tenia només 36 anys, va deixar molta feina per fer.
Carles Sabater va enlluernar, seduir i captivar un públic molt divers, una veu que va canviar la història musical d’aquest país.
Es curiós, però veureu que si escolteu atentament les cançons de Sau, la seva lletra, sembla que ell mateix preveia que en un futur ens deixaria. Cançons que parlen d’àngels, fins al final, si un dia he de tornar, res semblant a res, fa temps que no se res de tu,... tot plegat era una mica preludi del que més endavant va passar, cançons tristes amb nostàlgia.
Amb el pas del temps Carles Sabater s’ha convertit amb una referència, amb un mite, con si es tractés de James Dean (curiosament un dels seus ídols).
Ell va marxar, però ens va deixar un grapat de cançons que el mantenen viu dia a dia.
The Heart of Rock & Roll, el disc del mes
En moltes ocasions recordes cançons gràcies a pel·lícules i tot seguit, et ve al cap tots els èxits de la banda que has escoltat. Aquest mes volem recuperar una formació que va posar música al film “Regreso al futuro”. Ens referim als americans “Huey Lewis and the News”.
La música dels anys 80 va obrir moltes portes a grups que ja venien tocant des dels anys 70 i es consoliden com autèntiques icones d’aquesta dècada.
El líder de la banda; Huey, neix a Califòrnia, va estudiar a Europa i de molt jovenet s’interessa per la música. Quan torna els Estats Units deixa els estudis per unir-se a un grup anomenat Slippery Elm.
L’any 1971 s’uneix amb Clover, una banda de sis músics i la feina de Huey Lewis era tocar l’harmònica i cantar en alguna ocasió, es decantaven per el Folk-rock, en canvi, més endavant la tendència era rock & roll en estat pur. El grup Clover acaba la seva trajectòria donant suport a Elvis Costello i s’uneixen finalment amb els Doobie Brothers.
L’any 1978 Huey Lewis tocava en un club musical de Califòrnia i es allà on coneix els The News, un any després acaben essent els taloners de Van Morrison.
Huey Lewis and the News neix l’any 1980 guiats per Bob Brown, el manager de la formació, es a partir d’aquí quan entren a l’estudi de gravació per gravar grans temes i donar-se a conèixer arreu del món.
Graven grans èxits “Power of love” (from the film Back to the future) del 1985, “Stuck with you” 1986, “Perfect World” 1988 o “I want a new drug” 1984.
Els anys 80 van ser daurats per Huey Lewis and the News, van arribar a vendre més de quaranta milions de copies arreu del món.
A principis dels 90 la banda grava un parell de discos però sense gaire importància, després d’això, el grup es dissolt.
El disc que us recomanem es titula: “The Heart of Rock & Roll” The Best of Huey Lewis and the News. Un recopilatori molt complert on hi pots trobar-hi tots els seus singles.
Amb aquest disc us convidem a fer un viatge, un “Retorn al passat”, segur que hi han temes que formen part de la teva Banda Sonora.
L'Albert et recomana, Fleetwood Mac i el seu Tango in the night
L’any 1987 vaig comprar el primer disc de Fleetwood Mac, era un llarga durada titulat “Tango in the night”, d’aquesta banda britànica n’havia sentit a parlar molt, però no es fins aquest any que els descobreix-ho. Es a partir d’aquí quan m’interesso per tota la discografia i biografia d’aquest 
grup.
Fleetwood Mac neix l’any 1967 a Londres, una banda formada per Peter Green (guitarra), Jeremy Spencer (guitarra), John Mc Vie (baix), Mick Fleetwood (bateria). La formació comença a interpretar blues i rock, més endavant arriba la part mes comercial del grup: el pop suau i elegant.
A principis dels 70, la banda entra en període de crisi. Hi ha canvis importants de personal, Jeremy Spencer deixa la banda, en el seu lloc entra Danny Kirwan, al mateix any s’incorpora també una veu femenina Christine Mc Vie, la dona de John Mc Vie, però no es fins l’any 1975 que Fleetwood Mac fa un canvi definitiu. Tornen a canviar les alineacions, s’incorpora la parella sentimental Stevie Nicks (veu) i Lindsey Buckingham (guitarra). Amb ells entren noves idees, arriba la part mes rock i acaben consolidant-se amb cançons com “Say you love me”, ”Over my head” o “Rhiannon” etc..
Des de la seva fundació l’any 1967 i fins el 1987, el grup enregistra un total de 17 llarga durades, títols com: Mr. Wonderful (1968), Future Games (1971), Mistery to me (1973) Rumours (1977) o Mirage (1982) etc.
El disc que us recomano es el “Tango in the night” ( Fleetwood Mac) un treball on la veu de Stevie Nicks es el mes destacable, a part dels singles ”Little lies”, “Seven Wonders”, “Big love” o “Everywhere”. La resta de les peces que inclouen l’àlbum son genials, son temes que et fan sentir bé, et relaxen, es com si gaudissis d’un massatge auditiu, al mateix temps desconnectes i fas un “reset” que molt sovint fa falta.
En Ramon et recomana "The Doors"
Haig de confessar que a igual que com molts de la meva generació, vaig descobrir la música d´aquest grup, gràcies a la pelicula homònima del reconegut director Oliver Stone. Fins al moment no havia sentit mai una sonoritat semblant, gairebé
sense adonarme'n havia penetrat en un fosc univers, ple de racons inhòspits amb un aiguabarreig de sensacions fetes cançó.
Jim Morrison, Ray Manzarek, Robbie Krieger i John Densmore eren capaços de traduir pors angoixes tristesa, alegria, erotisme, amor en àcides melodies, peces hipnòtiques que arrastren a l'oient que hi pari un mínim d'atenció.
Un combinat de filosofia, poesia, blues i originalitat moltes vegades decadent i autodestructiu, un verí sonor que demana a crits ésser tastat.
Destacar el seu primer disc"The Doors" (1967) on hi trobem "light my fire" una de les seves cançons més conegudes, "the end" o "break on through" no oblidant "soul kitchen" i "the crystal ship" entre d'altres. Sorprèn també el segon disc"Strange days" (1967) amb peces tant increïbles com "people are strange" ,"love me two times" o "when de music is over".
Mantenir un nivell creatiu tant alt, compaginat amb actuacions en directe barrejat tot amb escàndols continuats fan que decaigui una mica la qualitat del producte tot i que editen treballs gens despreciables com: "Waiting for the sun" (1968), "The soft parade" (1969), " Morrison hotel" (1970).
Per ressorgir amb el seu testament musical sublim amb L.A. Woman (1971) on hi trobem "riders on the storm" ,"love her madly" o la mateixa "L.A. woman". El darrer treball dels 4 components junts poc abans de la marxa a París de Jim Morrison i mort posterior donant lloc al mite que coneixem.
La tomba de James Douglas Morrison al cementiri Pierre Lachaise de París es actualment i des de principi dels 70, lloc de peregrinació com ho pot ser Graceland (la casa d'Elvis Presley), per nostàlgics, hippies i curiosos.
THE DOORS , formació bàsica:
JIM MORRISON vocalista
ROBBIE KRIEGER guitarra
RAY MANZAREK orgue i teclats
JOHN DENSMORE bateria
El nom de "the doors" s'inspira en un vers d´un poema de William Blake.
"El último de la fila" , la cançó del sentiment
"El último" és una d'aquelles formacions musicals on els artistes que l'integren es complementen de tal manera que aconsegueixen una harmonia difícil d'igualar.
Manolo Garcia i Quimi Portet aporten a parts iguals a cadascuna de les seves creacions el millor del seu saber a l'hora de compondre lletres i confeccionar les melodies que les acompanyen.
Unes cançons plenes de força, vitals, que descriuen moltes situacions en les que ens hi poden veure emmirallats i sentir-nos per un moment dins la situació. L'observació de la vida ,el trasllat de les emocions a les cançons i un munt de sentiments particulars son la font de inspiració del grup a l´ hora d'elaborar aquelles cançons ,convertides ja en clàssics dels darrers temps.
Recomanar un disc de "el último de la fila" és tasca difícil ,ja per començar cal rescatar els treballs de "los rápidos" i "los Burros" per entendre com es forja el so i les composicions de Manolo Garcia i Quimi Portet . Aquesta és la discografia oficial de la formació ,realitat sonora d'aquestes cançons capaces de transgredir l'esperit de molts de nosaltres.
- Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (PDI, 1985)
- Enemigos de lo ajeno (PDI, 1986)
- Nuevas mezclas (PDI, 1987)
- Como la cabeza al sombrero (PDI, 1988)
- Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (EMI, 1990)
- Astronomía razonable (EMI, 1993)
- La rebelión de los hombres rana (EMI, 1995)
Et recomanem, Souvenirs de Whiskyn's
És moment de parlar de la musica de casa nostra, us recomanem un disc dels whiskyn’s és el setè disc i es diu :“SOUVENIRS”.
La banda liderada per Joan Masdéu va acabar d’enregistrar l’àlbum a finals d’octubre del 2005, amb aquest disc, whiskyn’s donen a conèixer la seva vessant més introspectiva amb textos que evoquen enyorança, melangia, estima, tendresa, ràbia, esperança o impotència de manera subtil, elegant i sincera.
Els de Reus amb aquest treball juguen amb les harmonies vocals i els sintetitzadors que son molt importants.
SOUVENIRS inclou 12 cançons produïdes per Pemi Rovirosa, gravades per Jesús Rovira i tot plegat mesclat i masteritzat per Marc Parrot. Una de les cançons mes conegudes del disc es el “balla” va ser el primer senzill.
Si t’agrada el rock català, aquest disc t’agradarà. No es un disc només pels incondicionals, sinó per a tothom. Dóna un cop de mà a la musica del nostre país, ho necessita !
L'Albert et recomana, Bruce Hornsby & The Range
Aquest mes hem de parlar de Bruce Hornsby & the Range, una banda que ha posat musica a diferents series, anuncis i pel·lícules .
L’any 1984 es forma el grup, el seu estil es basa molt amb música nostàlgica amb molt de piano, violí i guitarra, això es conegut com el “so de Virginia” una mescla de rock, jazz i bluegrass.
Els membres de la formació són : Bruce Hornsby (veu i teclats), David Mansfield (guitarra, mandolina i violí), George Marinelli (guitarra i cors), Joe Puerta (baix i cors) i John Molo (bateria i tambors).
El primer èxit de la banda arriba l’any 1986 amb : “ The way it is”, una cançó que durant molts anys va sonar a la TV gràcies a un anunci, extreta del primer treball titulat “Mandolin rain” un àlbum que arriba en els cims de les llistes musicals. El 1987 guanyen el grammy al millor nou artista, continuava l’èxit i la fama per Bruce Hornsby el 1988 publicava “Scenes from the Southside” un disc interessant, cançons com “Look out any window” o “The Valley Road”, gràcies aquest singles es venen moltes copies arreu del mon.
L’any 1990 col·labora amb un dels grans de la musica Don Henley, el resultat es una gran cançó “The End of the Innocence”, Hornsby s’encarrega de tocar el piano. El mateix any, Bruce Hornsby & the Range presenta l’últim llarga durada “A Night On The Town” en aquest disc s’aprecia un canvi d’estil amb més influencia de guitarra i menys de piano a partir d’aquí el grup es dissol i cada un dels components de la banda comença el seu camí en solitari.
El disc que us recomanem d’aquesta banda Nord-Americana es: “Scenes from the Southside”, recordo especialment que les cançons d’aquest disc les vaig escoltar per primer cop a “Los Vigilantes de la Playa” una sèrie que tenia coses bones, a part de la Pamela Anderson, com és el cas de la música.
Relaxeu-vos i deixeu que soni la música... no us deixarà indiferents!
.
En Ramon et recomana: Sangtraït "els senyors de les pedres" (1988)
No vaig entendre aquest nom fins que vaig poder visitar les Alberes amb aquells indrets feréstecs i meravellosos. Suposo que més d'una cançó dels Sangtraït hauran inspirat les seves muntanyes i valls. L'aigua, el foc, el vent, antics temps passats, màgia, fantasia, misteri, l'amor, la disbauxa, el rodar del món, tot això es barreja en aquest disc de només 8 cançons senzilles però plenes de força. Hereus del rock més dur dels 80, dels grups anglesos que van marcar una manera molt concreta de fer música combinant la potència de les guitarres amb impressionants seccions rítmiques amb les balades més imponents.
El " vol de l´home ocell ", genial plena de sentiment, "la festa ", (qui no l'ha viscut algun cop ! ), el misteri i la llegenda "revelacions", "l'enigma de l'estel", èpiques les dues.
L'amor i el sexe "t'estimaré sempre ", "buscant una dona ", i les increïbles "temps passats" i "els senyors de les pedres".
Un disc per somiar ,per entrar en el seu món només cal que el posis i et deixis portar .Voleu emprenyar els veïns ?
.
L'Albert et recomana "The best of Sister Sledge"
A la dècada dels 70 va néixer la musica disco, grups com Chic, Sugarhill Gang o les Sister Sledge es feien sentir a les discoteques i emissores mes importants de UK
i USA.
Ara toca parlar de les germanes Sledge; Debi, Kim, Joni i Kathy, el grup de “disco soul” es va formar l’any 1971 a EE.UU, el primer single que van publicar va ésser el mateix any “Time will tell”, elles eren molt joves tenien entre 12 i 16 anys.
L’any 1979 arriben els èxits més comercials: “We are family” i “He’s the greatest Dancer”, temes que ocupaven les primeres posicions de les llistes de R&B de USA. Sister Sledge, a l’any 1985 es dissol i cada una de les germanes agafa camins diferents.
Fins l’any 1997 no es tornen a fusionar per gravar “African eyes” l’últim àlbum que es coneix d’aquest grup de Philadelphia.
El disc més complet d’aquesta formació es diu: “The best of Sister Sledge” i podràs trobar-hi tots els seus èxits, a més, si les vols escoltar sonen molt sovint a la selecció 70, 80 i 90 d’aquesta emissora. Tot un referent musical, de ben segur que coneixes alguna de les seves cançons conegudes arreu del mon.
En Ramon et recomana Dire Straits i el seu "Brothers i
n arms"
Estem parlant sense cap mena de dubte d'uns dels millors treballs dels 80.
És el disc de maduresa i més aconseguit dels Dire Straits.
Un conjunt de 9 cançons que et transporten d'un moment a l'altre als racons
més amagats dels sentiments. Amor ,diversió, guerra, desengany tot això amb una guitarra que parla per si mateixa la de Mark knopfler .
Un disc amb peces essencials "money for Nothing" , " walk of life", "your latest trick"
molt conegudes o la mateixa "brothers in arms" i amb cançons que es van descobrint a mesura que entrem dins el disc.
La meravellosa "why worry" o "ride across de river" et posen la pell de gallina.
Cal tenir també presents "so far away", "one world", "the man´s too strong", en definitiva un treball que no té desperdici.
Una alegria pels sentits, el pots prendre sol o acompanyat amb la seguretat de que mai se't posarà malament.
L'Albert Coll et recomana a Leona Lewis amb "Spirit"
Una de les veus mes importants d’aquest 2008 es la de: Leona Lewis, una britànica de 22 anys que canta com els àngels. Sense cap mena de dubte es una futura diva, comparable a grans artistes com Celine dion o Mariah Carey.
El seu primer disc es titula “Spirit” i actualment porta venudes 1.600.000 copies, n’han sortit dos senzills: “Bleeding love” i “Better in time”.
En aquest disc trobarem sobretot balades i alguna cançó mes rítmica, el disc inclou un total de tretze temes.
Leona Lewis va composar la seva primera cançó als dotze anys i als tretze, va pujar als escenaris. També toca el piano i la guitarra, només cal veure-la i escoltar-la per comprovar que estem davant d’una artista que farà historia, no et deixarà indiferent escolta-la !
Crec que es un bon moment per parlar d’un grup que va ser un puntal del rock català, ens referim a Sau.
El passat 13 de febrer va fer nou anys de la mort de Carles Sabater, coincidint amb aquesta data fem una mica de recordatori d’aquesta banda d’Osona.
Pep Sala i Carles Sabater es coneixen i formen Sau l’any 1986. A partir d’aquí surt el seu primer disc: “No puc deixar de fumar”, mes endavant van sortint grans èxits com “No he nascut per militar”, ”Sense estil”, ”Només ho faig per tu”, ”Boig per tu” i un llarg etc.
A principis dels 90 Carles Sabater combinava la música amb el teatre, no hi havia temps per tot i de vegades Sau quedava una mica al marge, i per això es prenen un any sabàtic, es quan el Pep decideix formar un altre banda per seguir treballant en altres projectes. Sau torna de nou, i cada cop creix mes, discos, gires, macro concerts,... un somni que ni ells s’ho imaginaven.
L’últim disc que enregistra el duet es l’any 1998 “Amb la lluna a l’esquena”. Aquell any Carles Sabater va pujar a l’escenari per últim cop, oferint el darrer concert de la seva vida, això passava el 13 de Febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès. Amb la mort de Carles Sabater, també mor Sau.
Els grups es dissolen i d’altres ho han de deixar per força, com Sau. Però malgrat tot, el que queda són les cançons que si tu vols, duren per sempre. El disc més complert d’aquesta banda es diu “Un grapat de cançons per si mai et fan falta”, un recull dels seus grans èxits repartits en tres cd’s, temes que han marcat la trajectòria musical d’aquest país. Ara si vols, pots tornar a cantar totes les cançons de Sau amb aquest disc, val la pena !
En Ramon et recomana "The Joshua Tree" d'U2
Ja han passat més de vint anys des de l'edició del disc dels "U2" The Joshua tree"
L'any 1987, llavors jo contava tretze anys ,aquell disc va significar la meva entrada al rock seriós. En plena adolescència quan el rock català encara era a la nevera i començàvem a disfrutar amb Mecano , el último de la fila o Loquillo. Amb U2 entrem a una nova dimensió ,aquell disc que quan l'escoltàvem ens feia sentir més grans del que realment érem.
Parlar de Bono i companyia et feia anar un pas més endavant o al menys ens ho creiem.
Un disc amb tres senzills directes " where the streets have no name", "with or without you" "I still haven´t found what I´ m looking for" que eclipsaven la resta de cançons
Poc a poc vàrem descobrir autèntiques joies amagades com "in god´s country" o la intensa "red hill minnig town" que ens van fer adonar de la dimensió real del disc en si. Podríem parlar llarga estona del disc però el millor es que l'escolteu i jutgeu vosaltres mateixos.....
U2 SON :
BONO
THE EDGE
ADAM CLAYTON
LARRY MULLEN JR.
L'albert Coll et recomana que escoltis "E.L.O"
Si us agrada la música dels anys 70 i principis dels 80, no hem de passar per alt una banda que va fer historia en el seu moment, ens referim a la E.L.O (Electric light orchestra).
Al capdavant de la formació hi ha el seu líder Jeff Lynne, el podríem catalogar com a un dels grans de la melodia en tota la historia del rock.
La E.L.O va néixer l’any 1971 i comptava amb dos grans músics: per una banda l’esmentat Jeff Lynne i per l’altre Roy Wod, més endavant s’hi va afegir el bate
ria Bev Bevan.
La musica de la E.L.O es una barreja de musica clàssica amb pop-rock del moment, amb cançons com “can’t get it out of my head”, ”showdown” etc.., aconseguien donar-se a conèixer pràcticament arreu del mon.
Us volem recomanar un dels millors discos de la E.L.O, és el seu recopilatori: “The very best of the electric light orchestra”, es un recull dels seus grans èxits dels 70 i començaments dels 80. Cançons com “I’m alive”, “Calling America”, ”Rock and roll is king”, entre d'altres.
De recopilatoris d’aquest grup britànic, n’han sortit uns quants, aquest és un dels més complerts, són 2 CD’s amb un total de 24 cançons.
London calling és aquesta joia musical que marca un abans i un
després dins el mon del rock. Aparegut el 1979 dins un marc molt concret ,en plena efervescència del moviment punk incorpora un munt de noves sonoritats
i una concepció totalment nova de fer música .
Doble en vinil i senzill en la reedició en CD ,les seves19 cançons tracten els temes més dispars com la guerra civil espanyola (spanish bombs) , el materialisme (lost in the supermarket) o les drogues (hateful).
Combinació de ritmes diversos i una força ben dosificada fan d´aquest disc un catecisme de la música dels darrers 30 anys.
Recomanadíssim, com més l´escolteu més us agradarà , a mesura que us endinseu
dins "London Calling" anireu descobrint´hi una pila de bones sorpreses.
The Clash eren :
-
Joe Strummer -veu, guitarra i piano
-
Mick Jones - guitarra, piano i veu
-
Paul Simonon – baix i veu
-
Topper Headon - bateria