La dona va interposar la denúncia el novembre del 2014, nou anys després dels fets.
Segons va explicar al judici, l'any 2005 no va denunciar l'excap d'urgències del Santa Caterina perquè aleshores tenia 19 anys, feia poc que havia arribat al país i va pensar que ningú la creuria.
Finalment, es va decidir a denunciar-lo perquè va veure notícies de l'anterior judici i va identificar el doctor com el que l'havia atès a ella. En aquesta ocasió, el doctor Josep Costa s'enfrontava a una pena de 6 anys per un delicte d'abús sexual amb penetració. La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, demanava l'absolució.
La sentència dictada per la secció tercera de l'Audiència de Girona conclou que la denunciant va anar a urgències el 27 de novembre del 2005 per molèsties a un ull i que, allà, la va atendre l'acusat.
El tribunal, però, "no considera provat que, en el transcurs de l'atenció sanitària rebuda, l'acusat efectués tocaments als pits a la denunciant ni li introduís els dits a la vagina". La decisió del tribunal "no pot ser una altra que l'absolució ja que la prova existent no permet enervar la presumpció d'innocència", exposa l'Audiència.
El processat està actualment complint una condemna de 8 anys de presó per abusar sexualment de cinc pacients entre els anys 2008 i 2009. "Però no es pot considerar que això, per si mateix, impliqui un element de corroboració perifèrica del relat de la víctima", argumenta en aquest sentit el tribunal que recull els arguments esgrimits per la defensa al judici i afegeix que no es poden fer servir els antecedents d'un acusat per "sobrecarregar la motxilla incriminatòria".
I més, detalla el tribunal, quan aquest seria "l'únic element que corrobora la declaració de la víctima". A l'hora d'absoldre, la sentència afirma que "no hi ha ni un sol element extern" que corrobori la versió de la denunciant.
A més, també critica que "incomprensiblement" l'acusació pública no va citar a declarar el marit de la víctima a qui la dona assegura que va explicar els tocaments tan bon punt va sortir de la consulta. "Aquest element hauria estat, sens dubte, una font hàbil de corroboració", afirma el tribunal.
Tot i que l'Audiència aprecia "persistència" en la declaració de la denunciant, també apunta que existeixen "certs elements que fan dubtar sobre la seva versió", com ara que es va equivocar amb l'hora de la visita o que assegurava que l'acusat duia inscrit a la bata 'Josep C.M.' quan ha quedat demostrat que no era així. "Tot i que són elements perifèrics del relat, si ni tan sols allò merament perifèric podem donar-ho per acreditat, menys podrem arribar a la convicció íntima suficient sobre els elements nuclears del delicte", conclou la sentència.