En directe: Selecció musical

Detall del fòssil del sirènid descobert incrustat al paviment d'un carrer de Girona. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La descoberta del fòssil, que es calcula que es va col·locar a la vorera als anys 90, va ser pura casualitat.

La tardor del 2015, durant una tarda plujosa, el geòleg mallorquí Xisco Roig es va resguardar en una porxada del carrer Bonastruc de Porta. Allà va descobrir un fòssil incrustat en dues llambordes, va fotografiar les restes i les va penjar a xarxes socials.

La difusió que se'n va fer va despertar l'interès dels geòlegs gironins Roger Mata i Jordi Ferrer, i també dels investigadors del Museu d'Història Natural de Berlín. D'entrada, ja es va veure que les restes corresponien a part del crani i la mandíbula d'un sirènid –una espècie de vaca marina- que va viure fa milions d'anys.

Els dos geòlegs, que són els qui es van fer càrrec de la investigació paleontològica, van retirar les dues llambordes del paviment a finals de maig del 2016. I un mes després, en presència d'investigadors alemanys, es va fer un escàner del fòssil al TAC de la Clínica Girona (per conèixer més detalls de la morfologia dels ossos).

Ara, després de més de dos anys d'investigació, els experts han aportat les primeres conclusions de l'estudi d'aquest fòssil de mamífer marí. Els ossos corresponen a un mateix exemplar jove, que va viure ara fa uns 40 milions d'anys, en ple Eocè. Aleshores, la part central de Catalunya era un mar obert a l'Atlàntic, amb un clima marcadament tropical (més propi del Carib).

Basant-se en les restes òssies incrustades a les llambordes (cadascuna té una amplada d'uns 3 centímetres, que és el que feia el paviment) els experts han identificat tant el gènere (Prototherium) com l'espècie (Ausetanum) de l'exemplar. Ara, els paleontòlegs del Museu d'Història Natural de Berlín faran una reproducció en 3D del crani, que tenia una mida semblant a una pilota de rugbi.

Les conclusions definitives de l'estudi del fòssil es donaran a conèixer d'aquí a mig any aproximadament, a l'estiu del 2019. D'entrada, però, els geòlegs ja creuen que aquest fòssil de vaca marina podria ser el més antic d'Europa. "Estem molt sorpresos, perquè això és el millor que es pot trobar un paleontòleg", ha assegurat l'investigador del museu berlinès Oliver Hampe.

Hampe ha explicat que aquesta espècie va viure al nord d'Espanya i a Itàlia, tot que "el fòssil més antic descobert fins ara" de sirènid "s'ha trobat al Carib". Per això, els experts confien que l'estudi dels ossos els permetrà veure "l'evolució" de l'espècie a Europa i poder establir "connexions" amb altres restes descobertes fins ara (sobretot, al nord de la Península).

En paral·lel, l'investigador alemany també ha concretat que, en aquella època, les vaques marines podien moure's tant per mar com per terra. Això era així perquè, a diferència d'ara, les seves aletes i la cua els permetien desplaçar-se fora de l'aigua (fent moviments semblants a les foques).

Sigui com sigui, en espera de veure si el fòssil és el més antic d'Europa, el geòleg gironí Roger Mata ja ha dit que es tracta d'una troballa "excepcional" i "única". Perquè aquest és el primer cop, no només a Europa sinó també a tot el món, que "es troben restes fòssils d'un mamífer marí" als carrers d'una ciutat.

Tot i que estaven incrustades al paviment de Girona, la pedra de les llambordes no procedia de la ciutat sinó que venia de la zona de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Roger Mata també ha explicat que és molt difícil –per no dir impossible- intentar localitzar la resta de l'esquelet. Entre d'altres, perquè aquestes llambordes es menystenien, perquè es considerava que tenien "una tara" (ja que la pedra no era homogènia).

De moment, els dos geòlegs gironins guarden les dues llambordes amb el fòssil al seu despatx. S'hi poden estar fins a dos anys, segons estableix el decret que regula aquest tipus d'intervencions. Després, correspondrà a la Generalitat, en concret, al Departament de Cultura, decidir quin destí tenen i si s'exposaran en un museu.

D'entrada, però, l'Ajuntament de Girona ja ha anunciat que farà difusió de la troballa. Per això, al punt on hi havia les llambordes, el consistori n'instal·larà una reproducció on "s'imitarà el dibuix del fòssil", segons ha explicat l'alcaldessa Marta Madrenas.

A més, al lloc també hi haurà un codi QR que, quan s'escanegi amb el mòbil, donarà informació sobre les restes del sirènid, n'explicarà la importància i incorporarà links a altres webs (com la del Museu d'Història Natural de Berlín).

En directe

 

Vota el número 1

Pel 18 octubre

COL·LABORADORS