El Temporada Alta ha tornat a demostrar que és un model d'"èxit" tal com demostren les dades de balanç de l'última edició.
Ha aconseguit 59.299 assistents en el conjunt de programació (funcions, activitats complementàries i projecte A Tempo), uns 6.500 més que la passada edició.
En total, es van programar 96 espectacles (46 estrenes) que van aconseguir 48.825 espectadors, uns 2.600 més que l'any anterior que va estar molt marcat pel context polític.
Pel que fa a l'ocupació a les sales de teatre, en aquesta edició s'ha aconseguit una mitjana del 94,4%, quatre punts per sobre que la del 2017, un any marcat pel context polític.
El director del festival, Salvador Sunyer, ha admès que les xifres són molt positives però que cal seguir treballant per reduir el nombre d'espectadors que es queden sense entrades i no tant en seguir fent créixer la mitjana d'ocupació dels teatres. De fet, en aquesta edició s'han fet 228 funcions, de les quals 23 han estat addicionals amb 5.657 noves entrades a la venda davant la demanda que hi havia.
Una altra dada que han subratllat com a molt positiva és que la mitjana d'edat del comprador ha passat a ser de 40 anys, tres anys menys que en anteriors edicions. Una quarta part del total d'assistents eren de fora de la demarcació i unes 6.300 persones van comprar per primer cop entrades del festival.
El director del festival ha posat èmfasi en la "potència" dels espectacles que han abordat temes de plena actualitat, com els feminicides i el masclisme a 'Macho Man' d'Àlex Rigola o la mort, l'eutanàsia i la diversitat a 'Requiem pour L' d'Alain Platel. I ha reivindicat el paper de les arts per oferir noves mirades i "obrir finestres" en comptes de missatges més lineals o manifestos.
El lema d'aquesta edició era la llibertat d'expressió amb una programació que incloïa prop d'un centenar de mirades sobre temes com la situació dels refugiats, els efectes de les tecnologies en les relacions o la democràcia.
"Del que estem més contents aquest any és del programa 'A Tempo'", ha afirmat Sunyer. En aquesta segona edició, 5.579 alumnes d'escoles i instituts de Girona i Salt i 557 mestres de 34 centres han assistit a les funcions gratuïtes i a les activitats vinculades per fer reflexiona els joves. S'ha comptat amb la col·laboració de 70 artistes. Tant el festival com els ajuntaments de Girona i Salt i Diputació de Girona han coincidit que aquest és una línia de treball "estratègica" que cal seguir potenciant perquè permet crear "ciutadans més crítics", "igualar oportunitats" entre els joves i crear nous públics.
Un altre àmbit que es vol seguir potenciant és el de la internacionalització i la relació entre Catalunya i la resta del món. En aquesta edició s'han programat 20 espectacles internacionals amb directors destacats com Thomas Ostermeier, Jan Lawers i Nedcompany o Oskaras Korsunovas i 23 produccions i coproduccions. D'aquestes últimes, 15 ja tenen gira prevista ('Mili KK', 'Kassandra', 'Els ocells' o 'L'Omissió de la família Coleman' entre d'altres) que se sumen a la quinzena de muntatges d'altres edicions que també faran gira. De forma paral·lela, també es treballa en xarxa en projectes europeus com el Pyrenart amb cinc socis més de l'altra banda de la frontera amb els Pirineus i tres d'espanyols.
I en la Setmana de Programadors s'ha comptat amb 92 assistents procedents de dotze països que han vist propostes d'artistes de fora però també del país.
El festival té en marxa dos estudis per calcular l'impacte econòmic que té a la zona. Aquest any, 263 persones han treballat directament per al festival que se sumen als prop de 700 que han portat les diferents companyies. Des del festival s'han gestionat 1.125 pernoctacions d'hotel a Girona, Salt, Banyoles o Torroella. A nivell de mitjans de comunicació, s'ha aconseguit un impacte valorat en uns 18,7 milions d'euros (MEUR) tenint en compte l'espai que han ocupat els continguts del festival.
El pressupost d'aquest any ha estat de 3,3 MEUR com a xifra provisional de tancament. D'aquests, el 47,5% s'ha fet amb aportació pública, un 29% amb esponsorització i altres recursos i un 23% amb taquillatge. Segons Sunyer, l'objectiu és aconseguir que aquests tres àmbits acabin aportant una tercera part de la despesa global respectivament.
El festival té obert el litigi amb Hisenda que els reclama 1,4 milions d'euros per l'IVA i per al qual ja van presentar un recurs. Sunyer ha afirmat que són conscients que el tema "serà lent" i que no poden estar pensant en com es resoldrà. "Anirem treballant exactament igual com fèiem" en els pròxims anys, ha dit, tot agraint que l'Ajuntament de Girona hagi "entès" que necessitaven convenis plurianuals com el que tenen actualment que és a tres anys per poder coproduir i programar espectacles.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha elogiat la "valentia" del certamen a l'hora de tirar endavant projectes innovadors i muntatges arriscats mentre que l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha reconegut la feina que s'està fent amb 'A Tempo'.
Per la seva banda, la directora general de Cooperació Cultural de la Generalitat, Àngels Ponsa, ha reafirmat el compromís del Govern en seguir donant suport al certamen en un futur.