En directe: Selecció musical

Exterior de l'Hospital Santa Caterina de Salt. / Foto d'arxiu

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'advocat del pare del jove, Benet Salellas, va portar el cas als tribunals perquè considerava que el suïcidi del jove va ser "resultat d'una desatenció mèdica flagrant" per part de l'IAS.

"Va prescindir de bona part de la informació al seu abast, dels antecedents i informes de seguiment del pacient", exposava a l'escrit.

El lletrat argumentava que el jove tenia un llarg historial psiquiàtric, estava diagnosticat d'un trastorn límit de la personalitat i havia intentat suïcidar-se fins en quatre ocasions en un any.

"Malgrat les advertències i les súpliques de la seva família, i concretament del pare metge de professió, per tal que es procedís a l'internament, la darrera vegada que havia estat ingressat al serveu d'urgències, es van desatendre", afirmava l'advocat del pare.

El darrer ingrés al servei d'urgències de psiquiatria del Parc Hospitalari Martí i Julià va ser el 10 de març del 2010 i l'endemà mateix li van donar l'alta. "El cinquè intent de suïcidi, només 24 dies després, va resultar tràgicament exitós", indica l'advocat. El pare del jove el trobar mort al domicili familiar el 4 d'abril del 2010.

El pare va interposar una reclamació patrimonial a l'Institut d'Assistència Sanitària per la suposada mala praxi operada al seu fill però l'organisme sanitari la va desestimar per silenci administratiu. Aleshores, l'advocat va interposar un recurs contenciós administratiu reclamant una indemnització de 353.182.99€.

Segons recull l'escrit, la inacció dels professionals sanitaris també ha provocat seqüeles en el pare del jove, diagnostica arran de la mort del fill d'un trastorn per estrès posttraumàtic greu i depressió major amb símptomes psicòtics. A més, té reconeguda la incapacitat permanent.

Ara, el Jutjat contenciós administratiu 2 de Girona dona la raó al pare del jove. "A la llum de la prova practicada i donat els antecedents mèdics del jove, allò correcte i prudent hagués estat procedir a l'internament psiquiàtric del pacient, i no donar-li l'alta l'endemà", indica la sentència que afegeix que la decisió mèdica de seguir un tractament mèdic ambulatori "segons ha quedat provat, no semblava l'actuació mèdica correcta".

A l'hora d'estimar parcialment el recurs del demandant, la sentència es basa en tres informes pericials de forenses i especialistes en psiquiatria que conclouen que hi havia "factors de risc que el pacient arribés al suïcidi consumat" i que això "aconsellava la seva permanència en un centre hospitalari". També avaluaven que el trastorn mental del jove podia implicar autolesions i que en aquells moments passava per un moment emocional complicat com a conseqüència d'una relació sentimental.

El centre mèdic, per contra, argumentava que hi va haver una "correcta avaluació del risc suïcida" i sostenia, que el pacient va estar hores en observació i es a dissenyar "un pla terapèutic adequat".

El jutjat dona la raó al demandant i xifra la indemnització (que hauran d'afrontar el CatSalut i l'asseguradora Zurich) en 135.214,31€ (més interessos legals).

La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Cataluntya.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 29 de març

COL·LABORADORS