En directe: Selecció musical

Els representants de l'Associació de Promotors de Catalunya durant la presentació de l'estudi sobre obra nova a les comarques gironines. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'estudi de l'Associació de Promotors de Catalunya se centra exclusivament en aquells pisos i cases que encara tenen penjat el cartell 'En venda'.

No inclou, doncs, aquells habitatges que, tot i que encara s'estiguin construint, ja s'han comprat sobre plànol.

Arreu de les comarques gironines a finals del 2018 hi havia 964 habitatges pendents de vendre's (repartits en 270 promocions). Segons recull l'estudi, de mitjana, el seu preu se situa en 383.630 euros, cosa que suposa un increment del 10% en comparació amb el 2017.

Ara bé, si s'entra al detall es veu com aquesta fotografia de la demarcació no és homogènia. Tant Girona ciutat com les comarques de costa tensionen la mitjana a l'alça.

De fet, al Baix Empordà el preu mitjà d'un habitatge nou (aquí l'estudi esmenta explícitament Begur) s'enfila més amunt dels 630.000 euros. I a Girona, d'un any per l'altre, els pisos nous pendents de vendre's -tots, situats al centre- s'han encarit fins a un 41% (passant dels 214.370 euros als 302.474 de mitjana).

Per contra, a l'altre costat de la balança s'hi troben comarques com el Pla de l'Estany o el Ripollès. Aquí, el preu mitjà dels habitatges nous se situa molt per sota del de la resta (211.329 euros en el primer cas i 132.734 en el segon). Segons el president de l'APCE, Lluís Marsà, això s'explica perquè en aquestes comarques encara s'arrosseguen promocions que fa temps que s'han acabat i que no es venen.

L'estudi posa de relleu, doncs, la tirada que té el centre de Girona i la primera línia de costa. "Són llocs de gran atractiu", precisa Marsà. I en aquests llocs els promotors també expliquen com, darrerament, s'ha recuperat aquell tipus de compra que es coneix com la de "reposició o millora". És a dir, particulars o famílies que ja tenen un pis pagat i que ara opten per anar-se'n a viure a un habitatge nou més gran i millor situat.

"És un procés que havia existit tota la vida, però que amb la crisi s'havia frenat", precisa el secretari de l'APCE, Josep Donés. "Són canvis per millorar i que alliberen habitatges que es poden destinar a primeres adquisicions per part de joves", precisa Donés.

Des de l'Associació de Promotors de Catalunya asseguren que això, clarament, és el que passa al centre de Girona. I que a les zones de costa, aquesta realitat conviu amb d'altres (com la compra de segones residències per part de propietaris de Barcelona o estrangers).

Sigui com sigui, però, des de l'associació també alerten que encara s'està "bastant per sota" del què ells consideren que hauria de ser el ritme de l'obra nova. "A les comarques gironines, de tots els habitatges que es venen, només el 18% són nous", concreta el president de l'APCE.

L'estudi dels promotors també recull com aquells habitatges que es rehabiliten del tot i que surten a la venda "pràcticament es poden comptar amb els dits de la mà", indica Marsà. De fet, dels 964 pisos i casos que estaven pendents de vendre's a finals del 2018 arreu de la demarcació, només set eren rehabilitacions integrals.

Per últim, l'APCE també lamenta que, durant els darrers anys, pràcticament no s'han fet pisos de protecció oficial. I la majoria dels que s'han construït –fins a un 84%- els ha fet la iniciativa privada (perquè la llei els hi obliga quan inicien noves promocions).

En directe

 

Vota el número 1

Pel 27 de setembre

COL·LABORADORS