En directe: Selecció musical

La reunió de la Comissió territorial d'urbanisme de Girona. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Generalitat de Catalunya segueix abordant la protecció del litoral gironí i per aquest motiu aquest dimecres ha aprovat una segona moratòria de llicències urbanístiques.

En concret, per a terrenys que estan a segona fila de mar.

El secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha detallat que aquesta segona moratòria engloba 80 sectors (69 d'usos residencials i 11 d'industrials), que representen "911 hectàrees amb potencial de 12.020 habitatges i afecta a quinze municipis".

Alguns dels municipis més afectats per aquesta congelació de llicències són Roses amb onze sector i la previsió de 5.877 habitatges o Pals en què hi ha catorze sectors i 1.364 habitatges previstos. A la comarca de la Selva destaquen Lloret de Mar amb només dos sectors inclosos en la moratòria però amb 832 habitatges previstos i Blanes, amb cinc sectors o 522 habitatges.

En paral·lel a la segona moratòria, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha decidit incloure vuit nous terrenys de sòl urbà no consolidat a la primera. Es tracta de zones que previsiblement no estaven dins de la paralització de llicències perquè "no tenen pendent però estan en un lloc paisatgísticament molt important". Per aquest motiu, han decidit congelar nous projectes.

De tota manera, Serra ha demanat "no crear alarmisme" perquè en cap cas es planteja anul·lar totes les construccions. De fet, el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori ha remarcat que el futur d'aquests sectors afectats per la moratòria i altres terrenys es decidirà en el Pla Director Urbanístic (PDU) que està elaborant el departament. En aquest document s'establirà "si cal fixar directrius en l'edificació, reordenar els sòls per disminuir l'impacte ambiental o la desclassificació".

De moment, la Comissió territorial d'urbanisme de Girona ha aprovat aquest dimecres el primer avanç del PDU. En aquest primer pas es delimita en quines zones actuarà el PDU. De moment, el Departament ha analitzat que hi ha disset dels vint-i-dos municipis de la Costa Brava que no tenen la normativa actualitzada i per això es concentraran en aquests casos.

Són ajuntaments que no han aprovat el Pla d'Ordenament Urbanístic Municipal (POUM) després del 2010. Just aquest any, la Generalitat va aprovar una planificació territorial de creixement urbanístic en què fixava les zones de desenvolupament i amb quines densitats podien créixer. Actualment només els municipis de Palafrugell, Palamós, Calonge, Castelló d’Empuries i Platja d’Aro compten amb el POUM adaptat a l'estratègia de desenvolupament aprovada el 2010.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat que dins dels municipis que no tenen un POUM actualitzat hi ha 165 sectors de sòl urbanitzable, que corresponen a 1.543 hectàrees, i que amb el nou PDU caldrà "estudiar què passa". Es tracta de 137 parcel·les de sòl residencial o mixt (1.333 ha) on s'hi podrien construir 20.861 habitatges i 28 sectors d'activitat econòmica amb una extensió de 209 ha.

Per municipis, Roses  és un dels més afectats amb 12 sectors que el PDU haurà d'analitzar. Es tracta de 200,4 ha en què s'hi podrien arribar a construir 6.484 habitatges. Lloret de Mar també té 279,7 ha que el PDU haurà de gestionar en què s'hi poden construir 2.362 habitatges més.

El pla director també decidirà si a Santa Cristina d'Aro es poden construir els 1.805 habitatges que podria distribuir en les 197,8 ha de sòl residencial o mixt disponibles, o els 1.380 habitatges de Pals (Baix Empordà).

A més d'aquests 165 sectors, el PDU també inclourà els sòls urbanitzables i sòls urbans no desenvolupats (aquells terrenys que encara no hi ha ni els carrers construïts) que estan situats a una franja de 500 metres de la costa dels 22 municipis.

De tota manera, el PDU també revisarà la normativa d'edificació en els sòls urbans consolidats, que es tracta d'aquells terrenys on els ajuntaments ja han construir els carrers i instal·lat l'enllumenat públic, però encara no hi ha cap edifici construït. L'objectiu és "millorar l'adaptació paisatgística" de les noves edificacions en aquestes zones.

Aquest podria ser el cas de Sa Guarda, de Cadaqués (Alt Empordà). En aquest cas, el govern veu "difícil d'aturar-ho" però confia en poder disminuir el sostre i la densitat, fet que podria reduir el nombre d'habitatges previstos.

Amb l'aprovació de l'avanç del PDU, el departament ha obert un mes perquè els ajuntaments demanin informació del projecte i puguin presentar al·legacions, tal com preveu la llei.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 22 de novembre

COL·LABORADORS