La proposta de candidatura en què es treballa per declarar la Costa Brava reserva de la biofera engloba 116 municipis que agafen una àrea de 6.600 km2.
Ara, la Diputació de Girona ha iniciat els tràmits per aconseguir-ho. Des de finals de 2018 s'ha engegat aquest projecte que compta amb la participació de diversos ajuntaments, entitats i institucions.
Dins de tots aquests metres, hi ha una gran extensió d'àmbit marí (4.200 km2) però també hi ha 2.400 km2 d'àmbit terrestre. De fet, la planificació amb què treballa la Diputació de Girona inclou el massís de les Gavarres o el de l'Albera i també altres reserves naturals o zones incloses dins del Pla Especial d'Interès Natural.
Més enllà de la riquesa paisatgística amb què compta el territori, el tècnic de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Marc Marí, ha remarcat que convertir la Costa Brava en una reserva de la biosfera "no comporta una normativa de preservació pròpia", sinó que "és una distinció" a la feina que es fa des del territori per preservar-lo.
Per aquest motiu ja s'ha començat a treballar en diferents grups que desenvolupin accions per ajudar a la conservació de la Costa Brava i, també, buscar les eines perquè la societat s'impliqui en aquest procés. De fet, el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Costabella, ha destacat la bona rebuda d'aquesta iniciativa per part de diferents actors.
Costabella ha destacat que el sector agrari s'ha implicat en el procés per tal de treballar un conreu més sostenible, sobretot en les produccions de la fruita dolça. També els pescadors han agafat el compromís de treballar en la preservació de la costa. El diputat ha recordat que "la confraria de pescadors de Palamós ha modificat les portes de les xarxes d'arrossegament per no malmetre el fons marí".
El president de la Fundació Mar, Miquel Ventura, ha apuntat que un dels objectius de la candidatura és que la ciutadania també participi en "la custòdia de la biodiversitat marina". Ventura ha afirmat que "fins ara teníem una visió que l'administració era la responsable de cuidar del patrimoni subaquàtic" i la ciutadania "se'n renta les mans". Per això, un dels objectius per aconseguir al llarg de deu anys és que la societat també és senti "corresponsable" d'aquesta preservació.
Ventura ha destacat que ja s'està treballant alguns projectes de "cogestió transversal" entre la Generalitat i els pescadors, però cal que aquesta feina vagi a més.
Dins de la candidatura també es buscaran estratègies per potenciar un model de turisme sostenible. A més, s'ha proposat treballar un eix socioeconòmic. Algunes de les accions incloses són lluitar contra la temporalitat dels contractes que hi ha a la Costa Brava o afavorir la inclusió social.
Totes aquestes accions s'estan recollint a partir de diferents reunions amb organismes i institucions que s'han sumat al projecte com ara la Universitat de Girona, consells comarcals, ajuntaments, la plataforma SOS Costa Brava, entre d'altres. Amb tots ells s'han fet diverses reunions. També s'han fet tres sessions de treball territorialitzades. Durant el mes de febrer s'estan fent la segona tanda d'aquestes trobades al territori per recollir les propostes i poder-les incorporar a la futura candidatura.
De fet, per convertir la Costa Brava en una reserva de la biosfera, la candidatura ha d'anar acompanyada d'un pla d'accions que es faran durant deu anys, que assegurin la preservació del medi i el treball per la sostenibilitat en diferents àmbits. Al cap de deu anys, una delegació de la UNESCO revisarà que els objectius s'hagin complert per mantenir la distinció.
De tot aquest treball conjunt en sortirà un document que abans del 31 de desembre s'ha de lliurar a la delegació espanyola del Programa de l'home i la biosfera (MAB), que és l'òrgan competent per validar la candidatura abans d'enviar-la a la seu de la UNESCO. Durant el primer trimestre de 2020 el comitè científic de la MAB espanyola analitzarà el document de la candidatura i proposarà algunes millores.
Després, la Diputació de Girona tindrà fins el setembre de 2020 per incorporar les propostes fetes i es retornarà el document a Madrid. Aquests l'enviaran a París, on la UNESCO resoldrà si la Costa Brava es converteix en reserva de la biosfera o no durant el primer trimestre de 2021.