En directe: Selecció musical

Alguns dels activistes investigats pel tall de l'AVE a Girona sortint dels Jutjats de Girona. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La detenció per part de la policia espanyola de 16 persones al gener per, suposadament, participar en el tall de l'AVE a Girona durant l'aniversari de l'1-O va aixecar polseguera des del primer moment.

Tant els seus advocats com moviments independentistes o, fins i tot, el Govern de la Generalitat van qüestionar la proporcionalitat dels arrestos.

A banda de pel tipus de delicte, desordres públics pel qual normalment no es fan operatius per detenir els investigats, perquè entre els arrestats hi havia càrrecs públics, els alcaldes de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i Celrà, Dani Cornellà, o el fotoperiodista Carles Palacio.

Per això, el president de la Generalitat, Quim Torra, va acabar presentant una denúncia contra la policia espanyola per detenció il·legal. Els advocats dels activistes, Montserrat Vinyets i Benet Salellas, han detallat aquest divendres que el jutjat d'instrucció 2 de Girona ha obert una causa penal per investigar si la policia estatal es va extralimitar quan va detenir els setze activistes.

Una decisió, la del jutjat, a la qual ja s'ha oposat la fiscalia. "Per sorpresa, o no tant per sorpresa si hem de ser francs, la fiscalia ha respost sol·licitant el sobreseïment lliure de la causa", ha lamentat Vinyets que subratlla que, en última instància, serà l'Audiència de Girona qui es pronunciï sobre si la investigació tira endavant.

Vinyets i Salellas, en representació dels detinguts, han presentat aquest divendres al mateix jutjat una querella per detenció il·legal i, també, lesions contra l'instructor que va ordenar arrestos. "Hi havia un expedient ja judicialitzat i, de cop i volta i sense cap motiu que ho justifiqués, la policia va procedir a les detencions quan podria haver optat per citar-los perquè compareguessin a la comissaria", ha subratllat l'advocada.

Segons Vinyets, entre els arguments que exposen a la querella per recolzar les detencions il·legals hi ha que la policia va actuar "de manera vexatòria i ofensiva" cap als detinguts. "La llei és clara en què s'ha de detenir de manera que no s'atempti a l'honorabilitat de les persones i de la manera menys lesiva possible i no va ser el cas", ha detallat.

La querella també és per un delicte de lesions. "L'alcalde de Verges va patir lesions a la mà quan el van emmanillar i actualment encara està de baixa", ha exposat l'advocada.

Tot i el recurs de la fiscalia, el jutjat ha citat a declarar els detinguts el 16 de gener en qualitat de perjudicats el dia 30 d'abril.

El jutjat d'instrucció 4 de Girona té oberta la causa per un suposat delicte de desordres públics contra dinou encausats. Divuit estaven citats a declarar com a investigats aquest divendres, el dinovè no ho està perquè el jutjat està en procés "d'esbrinament de domicili". Dels divuit que han comparegut al jutjat, catorze s'han acollit al seu dret a no declarar tot i que un d'ells sí que ha explicat al magistrat que té una discapacitat intel·lectual i viu en un pis tutelat.

Els altres quatre, segons ha exposat Vinyets, han volgut "puntualitzar" al jutjat que l'1-O del 2018 no eren a la mobilització perquè estaven treballant (és el cas de l'alcalde de Verges) o que estaven a l'estació per altres motius, com el fotoperiodista Carles Palacio que cobria informativament el tall de vies.

Per les mobilitzacions de l'aniversari de l'1-O a Girona hi ha, en total, 21 encausats: als dinou que consten al jutjat 4 pel tall de l'AVE, s'hi sumen una menor i un altre activista contra qui el mateix jutjat ha dictat ordre de detenció per desobeir i no comparèixer quan el va citar a declarar per, suposadament, participar en la manifestació quan un grup va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola.

Un centenar de persones s'han concentrat aquest divendres davant dels Jutjats de Girona en el marc de la campanya antirepressiva '21 raons' que dona suport als encausats. Abans d'entrar a l'edifici, dues de les investigades han llegit un manifest unitari criticant que se'ls ha citat per "exercir el dret a la llibertat d'expressió" durant l'aniversari de l'1-O "i fer ús d'una eina essencial de la democràcia com és la desobediència civil".

A l'escrit, els encausats diuen que les detencions del 16-G no els van "sorprendre" perquè les emmarquen dins "l'estratègia de criminalització del moviment independentista i el caràcter repressor de l'Estat".

L'escrit unitari de la campanya '21 raons' també llança una advertència a l'estat espanyol. "Pot perseguir-nos per desmoralitzar-nos, però amb això només aconsegueix que ens refermem en les nostres conviccions", diuen els activistes.

Per això, aquells catorze que avui han optat per no declarar ho justifiquen dient que han optat per desobeir i "no sotmetre's a la farsa de la justícia espanyola". "Des d'aquí volem dir que ho tornaríem a fer", recull el manifest. "Avui no hem vingut a declarar, però si l'Estat ens criminalitza, no ho farà sense resposta; hem vingut per desgastar-lo i denunciar-lo", conclou el manifest, en referència a la querella que s'ha interposat aquest divendres.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 19 de juliol

COL·LABORADORS