En directe: Selecció musical

Una tècnica del laboratori de nàiades a les instal·lacions de Porqueres. / Foto: Lourdes Casademont (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El laboratori de cria nàiades de l'Estany de Banyoles, dedicada a la reproducció i cria d'uns mol·luscos d'aigua dolça que estan en risc d'extinció, arriba als deu anys de vida.

Ha aconseguit un dels reptes més importants del cicle de reproducció, com és aconseguir ampliar la supervivència en el primer any de vida.

El 2013, només sobrevivien un 1% de la producció però en els darrers dos anys s'ha aconseguit arribar al 60%. Aquest centre de cria va aconseguir arribar als 250.000 juvenils durant el 2016, una dada rècord.

"Reduir la mortalitat dels juvenils és un gran èxit", afirma el tècnic coordinador del Consorci de l'Estany, Miquel Campos, que explica que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb experts d'altres espècies de bivalves marines. Això els permetrà ser molt més eficients en la reproducció i la cria d'una espècie que neix essent més petit que el cap d'una agulla i arribant als 4 centímetres després de viure entre 3 i 4 anys.

El sistema d'engreix ha estat una de les claus de l'èxit. "Hem desenvolupat tècniques de confinament de les nàiades petites en uns cilindres amb sorres submergits en uns canals d'aigua des d'on les mantenim en fase microscòpica fins que compleixen els 200 dies", detalla. Les alimenten de forma artificial amb una mena de còctel de microalgues marines amb d'altres per al consum humà com l'espirulina, que els està donant molt bons resultats.

Tant és així que han decidit aquest any incorporar una nova espècie autòctona de nàiada que també està en risc d'extinció. Es tracta de la 'Potomida littoralis', una espècie molt estesa al territori i que està en regressió arreu. Actualment, només se n'han localitzat cinc individus en un punt concret de la conca del riu Fluvià. Segons Campos, "podem dir que a Banyoles està extinta perquè no té capacitat de reproducció i acabarà desapareixent de l'estany si no hi fem res".

El que faran des del laboratori serà aplicar les mateixes tècniques de reproducció i engreix amb l'objectiu d'aconseguir alliberar nous exemplars en els pròxims anys. Aquesta espècie, però, té un creixement més lent i per tant s'haurà de veure com evoluciona el procés.

La reproducció de les nàiades passa per diferents fases. Comença amb una femella amb òvuls fecundats amb l'esperma d'un mascle que es transformen en larves i que, un cop alliberades, han d'"infectar" les brànquies d'un peix (només funciona amb espècies autòctones com el barb de muntanya).

Després de vint dies, la larva s'allibera del peix i cau al subsòl on continua creixent. Des del laboratori han desenvolupat tres tècniques de repoblació: l'alliberament de peixos infectats al medi natural, la reproducció un vitro sense necessitat de peixos hostes i el creixement a llarg termini dels juvenils nascuts a les instal·lacions per fer-ne un seguiment.

Aquesta combinació els ha permès ampliar les poblacions de les dues espècies de nàiades. En el cas de la 'Unio mancus', el 2008 només hi havia una població petita en un rec de Banyoles i ara ja està estesa a tots els recs i en diferents punts de l'estany. I pel que fa a la 'Unio ravoisieri', tot i treballar-se menys també s'ha aconseguit repoblar en diferents punts de l'Estany. Segons Campos, el més important és que en aquests deu anys s'ha aconseguit reunir "informació d'alt valor per assegurar la presència d'aquestes espècies i que tinguin continuïtat en un futur".

Cal recordar que aquest laboratori experimental és pioner a l'Estat. Assegurar la seva continuïtat amb el finançament necessari és un dels principals reptes de futur. Fins ara, la Diputació de Girona i la Generalitat hi han donat suport. I entre els objectius científics hi ha seguir millorant les tècniques per fer créixer les nàiades un cop superat el primer any de vida. "Si podem reduir el temps i tenir tècniques més eficients tindrem una producció per ajudar a altres territoris catalans", conclou Campos.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 18 octubre

COL·LABORADORS