A finals de l'any passat, la Generalitat va aprovar dissoldre i liquidar l'Institut Català del Suro (ICSuro) com a consorci públic (creat el 1991).
Aquell ens s'ha reconvertit ara en una fundació privada sense ànim de lucre que manté el nom i els objectius fundacionals de seguir fent créixer el sector, contribuir a la investigació i el seu coneixement i promocionar-lo al món.
Actualment s'està treballant en un pla estratègic a tres anys vista per definir les principals accions.
El seu president, Joan J. Puig, ha avançat que la internacionalització i la innovació seran una de les prioritats: "Ja tenim mitjans potents, el que volem és fer créixer la interacció amb altres centres d'investigació i altres punts del món on es treballa el tapament i on nosaltres podem aportar la nostra visió i defensa dels tapaments fets estrictament amb suro".
L'activitat de l'ICSuro se centra en la investigació de noves aplicacions i sostenibilitat del suro, la formació de professionals com enòlegs o sommerliers; la comunicació i promoció del producte i la prestació de serveis a empreses.
Entre els actius més importants destaca el Cork Centre Laboratoy de l'ICSuro a Palafrugell que s'ha convertit en un centre de referència internacional en la presentació de serveis a la indústria surera, vitivinícola i alimentària i amb tecnologies analítiques d'última generació.
Durant el 2018, es calcula que els projectes de l'institut i del laboratori van generar un impacte indirecte de 5,9 milions d'euros, amb 83 clients de 8 països (Espanya, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Romania, Argentina i EUA) i més de seixanta empreses i institucions involucrades. Actualment té 13 projectes d'investigació en curs sobre taps, noves aplicacions, gestió forestal i promoció del sector.
Un altre dels objectius serà seguir augmentant les interaccions entre el sector forestal surer i el sector industrial, una relació que cada cop és més estreta degut a les especificitats de la producció. "No es pot accelerar la producció natural i vol els seus anys", ha afirmat el vicepresident de l'ICSuro i president del Consorci Forestal de Catalunya, Rosendo Castelló, que ha recordat que fan falta 80 anys perquè una alzina surera comenci a produir i després períodes de 14 anys per obtenir el producte amb la pela.
És per això que ha defensat que cal seguir treballar conjuntament amb el sector industrial per resoldre problemes d'abastament de producte com ara plagues i seguir posant-lo en valor per poder mantenir el procés de producció.
A Catalunya, s'estan explotant 40.000 hectàrees de les 120.000 hectàrees d'alzina surera que hi ha al país. "Hem de ser ambiciosos per ser un institut de primer ordre i ser líders en promoció del producte, amb una imatge social que arribi als consumidors i treballar per defensar els boscos de nous reptes com el canvi climàtic", ha afegit.
El sector surer dona feina a prop de 12.000 treballadors a la península ibèrica. En l'àmbit estatal, es produeixen 3.000 milions d taps a l'any. Els mercats exteriors representen més del 50% de la facturació. A Catalunya hi una vintena d'empreses i és, juntament amb Andalusia i Extremadura, on es concentren les més de 150 empreses que hi ha a tot l'Estat. Espanya és el segon productor mundial de suro per darrere de Portugal.
La primera acció com a fundació és l'organització de la segona edició del Cork in Science and Applications que es farà al Museu del Suro de Palafrugell el 22 i 23 de maig. L'objectiu és posar en comú el coneixement i nous projectes de la mà d'experts procedents d'indrets com Portugal, Itàlia i Canadà.
Es preveu arribar al centenar de persones entre ponents i assistents de sectors com el vinícola, el forestal o el científic. Entre els temes que es tractaran destaquen els nous usos del suro en àmbits com l'aeronàutica, la construcció i el disseny.
El director de l'ICSuro, Albert Hereu, ha assegurat que serà una edició "molt lluïda" per l'alt nivell dels ponents participants. Entre els patrocinadors del congrés hi ha la Generalitat, a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l'Ajuntament de Palafrugell i el Centre de Propietar Forestal, entre d'altres.