En directe: Selecció musical

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'acció social s'ha convertit en una de les potes més importants de l'organisme de salut pública de la Diputació de Girona, el Dipsalut.

De fet, el 2016 es va introduir aquesta vessant més social amb un pressupost de 3.268.000 euros.

Aquest 2018, el pressupost ja havia augmentat als 4.685.000 euros i representava un 40% de totes les partides de l'organisme.

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha destacat que després de l'inici de la crisi econòmica van comprovar que "per millorar la salut de les persones és imprescindible garantir el seu benestar" i una de les vies per aconseguir-ho és reduint les desigualtat socials.

La gerent, Sílvia Oliveras, ha destacat que "incorporar l'acció social ha estat complicat, però a la vegada molt enriquidor".

Un dels programes estrella de l'àmbit social és la teleassistència domiciliària. El 2018 tenia 8.778 usuaris, que representa prop d'un 7% de les persones majors de 65 anys a les comarques gironines.

De tota manera, Oliveras ha assegurat que l'objectiu de cara als propers anys és ampliar la taxa de cobertura per "superar el 10%" per tal d'equiparar-se amb altres territoris com ara Barcelona. De tota manera, en els últims anys ja s'ha anat potenciant aquest servei s'han "gairebé duplicat les inversions".

Oliveras ha explicat que dins de la branca d'acció social, el 2018 han arrencat un programa per ajudar als ajuntaments a lluitar contra la problemàtica dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA).

Dins de l'àmbit de polítiques de salut ambiental, l'organisme ofereix als municipis analitzar l'aigua de les aixetes i també comprovar si hi ha legionel·la en els equipaments públics, com ara pavellons poliesportius, camps de futbol o llars d'infants. En aquest cas, Dipsalut analitza dues vegades l'any els dipòsits d'aigua per comprovar si hi ha aquest bacteri o no.

Habitualment només hi havia 10 de cada 100 instal·lacions que utilitzen aigua calenta donaven positiu. De tota manera, aquest 2018 han detectat "un repunt" d'equipaments amb aquest bacteri. Fins un 16% de les instal·lacions d'alt risc analitzades han donat positiu, que són les que utilitzen aigua calenta. De tota manera, quan surt aquest resultat, l'organisme s'ocupa de netejar tots els dipòsits i espais afectats per tal que no es converteixi en un brot. A més, posteriorment es fa una analítica cada tres mesos per controlar que el bacteri no torni a aparèixer.

Segons Oliveras, aquest augment també s'ha produït a la resta de Catalunya i de l'estat espanyol. La gerent atribueix aquest repunt a "l'augment de les temperatures i el "canvi climàtic".

Per altra banda, en els últims quatre anys s'ha desenvolupat el servei d'Atenció psicològica d'urgència. Es tracta d'un equip d'onze psicòlegs que ajuden a víctimes i familiars d'accidents de trànsit, atemptats o també casos d'assetjament sexual a sobreviure el trauma que han patit. Arreu de la demarcació hi ha vint "persones qualificades" que són les encarregades de trucar a aquest equip per activar-los en un cas d'emergència.

Oliveras ha remarcat que en els últims anys ha augmentat el nombre d'atenció a les víctimes d'assetjament sexual, gràcies a la millora de la coordinació entre equips. Si al 2015 van atendre a dues víctimes, l'any passat ja n'eren divuit.

Un dels tècnics de l'organisme ha detallat que normalment atenen a tres tipus diferents de víctimes: aquelles que han patit assetjament per part dels membres de la pròpia família, les que l'han patit per part d'un conegut en locals d'oci nocturn o espais lúdics i també noies turistes que han resultat víctimes d'assetjament durant la seva estada a les comarques gironines.

En aquest últim cas, la unitat s'ocupa d'atendre a la víctima i també rep la seva família quan arriba a la demarcació. Des de Dipsalut han anunciat que han atès víctimes d'Alemanya o Itàlia.

Un altre dels projectes primordials de la Diputació de Girona és convertir la demarcació en territori cardioprotegit. Això significa que més enllà dels desfibril·ladors que hi ha instal·lats a la via pública o en edificis, també s'ha format a unes 20.000 persones de com fer funcionar aquests aparells. A més, també han aconseguit que totes les unitats de Mossos d'Esquadra i policies locals tingui un desfibril·lador mòbil.

Això ha fet que en deu anys s'hagin salvat 55 persones que havien patit una aturada cardiorespiratòria. La majoria de casos (prop d'un 70%) han estat gràcies als desfibril·ladors que porten els cossos d'emergència als vehicles, mentre que la resta (el 30%) han estat ciutadans que han utilitzat els aparells repartits per tot el territori.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 28 de juny

COL·LABORADORS