La campanya d’excavacions al jaciment neolític de La Draga a Banyoles es va iniciar el 10 de juny i ha durat dues setmanes.
Els treballs del sector terrestre s’han centrat en la continuïtat dels treballs en el sector que ja es va iniciar l’any passat, on es van localitzar restes del poblat a la zona més elevada del jaciment.
En aquest sector, les primeres excavacions al jaciment havien documentat una gran quantitat de fogars, sòls de cabanes realitzades amb pedres i grans fosses documentades com a abocadors d’escombraries.
El co-director del projecte de recerca i conservador de les col·leccions de Prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Antoni Palomo, ha explicat que els treballs s’han centrat a "discriminar quina funció tenien les construccions de pedra que es van localitzar en la darrera campanya".
Gràcies als treballs, s'ha confirmat que una d’aquestes construccions excavades s’utilitzava com a abocador. En ella, hi han trobat principalment ossos d’animals i d’altres objectes de pedra o elaborats a partir d’óssos i mol·luscs com eines per tallar, eines per segar o puntes de fletxa. També aquest cop han abundat les restes de cereals i de fusta carbonitzada.
També s’han pogut documentar millor els nivells subaquàtics. Detaca la descoberta en una capa superior d'un vas de ceràmica de l’època del Bronze o Primera Edat del Ferro. La troballa permet documentar ocupacions posteriors al Neolític, poc conegudes encara al jaciment.
Aquests materials permeten determinar com era i com vivia la comunitat que habitava a La Draga fa més de 7.000 anys. Per Palomo, les excavacions no només aporten informació de la zona concreta sinó que permet posar-lo en relació amb les altres zones ja excavades en els prop de tres dècades. També s'obté més informació de com es van establir els habitants al poblat, les relacions que tenien amb altres grups i característiques de les comunitats a l'inici del Neolític.
Paral·lelament, durant aquesta campanya, també s’ha portat a terme una prospecció subaquàtica amb la participació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya al sector nord-est del jaciment. Aquests treballs s’han centrat a "determinar com s’organitzava el poblat en aquest sector i establir amb precisió la superfície del poblat".
Es calcula que el poblat de La Draga tindria una extensió d’entre 15.000 i 20.000 metres quadrats. La prospecció subaquàtica ha permès també determinar l’estat de conservació i les característiques estratigràfiques del jaciment en aquest sector submergit "per veure la dinàmica que ha tingut l’estany des de fa més de 7.000 anys fins a l’actualitat", en paraules d’Antoni Palomo.
A la campanya, hi han participat estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona que desenvolupen part de la seva formació pràctica acadèmica, així com voluntaris de diverses universitats i centres de recerca de l’Estat i d’Europa. En total, hi han treballat unes 35 persones.
La campanya s’ha desenvolupat en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia per al període 2018-2021 convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat que té com a nom 'La Draga (Banyoles) i el procés de neolitització en la plana prelitoral i el Prepirineu de comarques de Girona'.
Les excavacions al jaciment de la Draga estan coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Enguany ha comptat amb la col·laboració l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.
Les excavacions de la Draga i les activitats de recerca realitzades són finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
El jaciment de La Draga és únic a Catalunya i a Europa per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els poblats neolítics més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim per les seves condicions excel·lents de conservació.
Una part dels estrats arqueològics es troben coberts per les aigües del nivell freàtic, fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica com la fusta i les fibres vegetals.
Els treballs a La Draga es van iniciar al 1990 i pràcticament des de 1991 s’han portat a terme diverses campanyes arqueològiques, que han permès excavar més de mil metres quadrats.
