En directe: Compàs de Cobla

Alguns dels retrats de Picasso a Jacqueline que es poden veure a l'Espai Thyssen. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Diàleg expositiu i diàleg simbòlic entre dues col·leccions d'art. L'exposició temporal es podrà veure del 30 de juny al 13 d'octubre a l'Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols.

Proposa un recorregut que reflexiona sobre la iconografia artística proposant diàlegs entre pintors però, també, monòlegs d'alguns autors. "La realitat no es pot entendre si no és representant-la", ha explicat la comissària de l'exposició, Pilar Giró. La mostra acull obres d'un període que va des de finals del segle XIX fins al 2005.

L'exposició arranca amb quatre diàlegs i amb els tres primers amb les obres de Sorolla com a desllorigador. L'artista és l'eix central per elaborar el discurs al voltant de les escenes quotidianes, el paisatge i la llum.

El primer dels àmbits de l'exposició, les iconografies del quotidià, se centra en escenes de la vida diària i com es converteixen, per als creadors de finals del segle XIX i principis del XX, per explorar en les seves obres la representació de la llum, la composició i l'efecte de la pinzellada. L'obra central és Platja de Biarritz de Joaquín Sorolla que dialoga amb els estils i colors d'Alberto Pla, José Mongrell i José Navarro.

La segona conversa és sobre el paisatge sense la figura humana. De nou, Sorolla amb el seu Tardor. Platja de València enceta el discurs però, en aquest cas, amb veritables antagonistes d'artistes que intenten allunyar-se de la seva influència i estil. La conversa "d'enemics plàstics" és amb Genaro Lahuerta, Francisco Lozano, Luis Arcas i Rosa Torres.

Iconografies de la llum és l'argument que es desplega en el tercer diàleg protagonitzat per la creació de Sorolla. Aquí, l'emblemàtica A l'aigua. Platja de València del pintor conversa amb els quadres de Francisco Sebastián, Equipo Crónica, Eusebi Sempere i Joquim Michavila, autors que van representar les platges valencianes als anys 70 fent servir llenguatges estilístics diversos.

Encara a la primera planta però ja deixant anar la mà de Sorolla, arranca la darrera conversa entre artistes. El viatge dialogat sobre mitologia i espiritualitat abraça el discurs d'artistes d'arreu i se centra en demostrar com els artistes de la modernitat revisiten els mites i, a més, com prenen altres creadors com a referència artística. Així, Juan Navarro Badeweg i Sean Scully mostren fascinació per Matisse mentre Josep Renau i Rafael Benimodo Armengol revisen la mitologia clàssica.

La segona part de la mostra, ubicada a la segona planta, mostra tres artistes de manera monogràfica. Hi ha dues sales dedicades a l'obra de Picasso en dos instants cabdals de la seva creació: quan va conèixer la seva darrera esposa Jacqueline i quan va adquirir la casa-taller La Californie. Segons ha explicat Giró, va comprar aquest espai just quan va morir Matisse: "Eren amics personals i enemics artístics". Per això, va crear una sèrie d'obres que, al seu estil, són un clar homenatge al pintor.

El valencià Manolo Valdés (excomponent de l'Equipo Crónica) protagonitza una altra sala de la mostra amb dues escultures i tres pintures.

El recorregut acaba amb una sala dedicada a l'artista britànic Julian Opie, conegut pel seu estil sintètic en la frontera de la tradició del pop-art, el geometrisme i el minimalisme i l'ús de les noves tecnologies. De fet, Pilar Giró detalla que la seva màxima obsessió és l'enllaç amb les noves generacions a l'hora de representar l'art. D'aquest autor hi ha dos paisatges i un retrat d'automobilisme Jenson Button.

Aquest darrer quadre és l'única peça de l'exposició que forma part de la Col·lecció Carmen Thyssen. Per primer cop, els responsables de l'Espai Thyssen han decidit que el protagonisme de la mostra sigui d'una altra col·lecció diferent a la de la baronessa. El motiu, segons ha explicat Guillermo Cervera, és que l'espai expositiu comenci a funcionar ja com el veritable museu que serà en un futur no massa llunyà.

El futur museu, ubicat a l'antic monestir, acollirà la col·lecció de Carmen Cervera com a exposició temporal però l'objectiu és crear un pol d'atracció artística programant mostres i col·laborant amb altres col·leccions. En aquesta ocasió, ha estat amb la Fundació Bancaixa de València que compta amb un fons de més de 2.800 obres de diferents disciplines artístiques.

L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha afirmat que mantenen el termini i confien que les obres del futur museu puguin començar l'any vinent. El consistori va treure a licitació de la redacció del projecte. El termini acaba el 15 de juliol, quan un tribunal format per tres experts valorarà les propostes arquitectòniques i farà una primera selecció de cinc projectes dels quals en sortirà el guanyador.

El projecte executiu definirà com serà el nou edifici que s'aixecarà a la zona d'aparcament i que enllaçarà amb la primera planta del monestir. També inclourà l'espai dels jardins adquirits fa dos anys pel consistori i la reurbanització de l'entorn.

Motas ha subratllat que calculen que el nou museu suposarà una inversió total de 6 MEUR dels quals la Diputació de Girona ja n'ha compromès 1,2. L'alcalde remarca que l'ajuntament té capacitat per fer front en solitari a aquesta inversió però que buscaran complicitats d'altres administracions (Generalitat i Estat) perquè entenen que és un projecte que transcendeix Sant Feliu de Guíxols.

Carmen Cervera ha reivindicat que es compleix un "somni" amb la creació del museu (un projecte que feia anys que s'allargava) a la seva població "preferida del món": "L'art uneix les ànimes, la bellesa, tot allò que necessitem, és un projecte molt important per al mon sencer".

En directe

 

Vota el número 1

Pel 13 de desembre

COL·LABORADORS