La prova que es realitza a l'hospital Trueta de Girona s’anomena Test de manteniment de vigília i es realitza a molt pocs centres sanitaris de Catalunya.
El primer pacient es va atendre el 13 de juny i, en un principi, està previst de fer-lo a dos pacients cada mes.
La prova que es fa a la Unitat del Son Multidisciplinària d’Alta Complexitat del Servei de Pneumologia serveix per avaluar la capacitat que té l’individu per romandre en estat d’alerta.
Està pensada especialment per a persones que tenen problemes amb el son i que es dediquen a professions que poden arribar a ser monòtones, per la qual cosa, adormir-se podria comportar una situació de risc per a la persona mateixa i per a les altres. Transportistes, conductors professionals, operaris de maquinària pesant i controladors aeris en serien alguns exemples.
El Test també està pensat per avaluar la resposta de pacients que segueixen determinats tractaments farmacològics i que es mostren més adormits del que es considera normal.
Entre les principals causes d’accidents de trànsit hi ha la somnolència que, en moltes ocasions, pot estar relacionada amb malalties del son. Una d’aquestes és la síndrome d’apnea-hipopnea del son, una patologia amb una prevalença del 33 % en el cas dels homes i del 17 %, en dones.
Diversos estudis demostren que el risc de patir accidents que tenen els pacients que pateixen aquesta patologia és set vegades superior als de les persones que no la presenten.
És per aquest motiu que aquests pacients tenen prohibida la conducció. Poden tornar a conduir si es tracta la malaltia correctament i, en els casos de professions de risc, si la prova de manteniment de vigília demostra bona capacitat per mantenir-se en estat d'alerta.
Aquestes proves les realitzen els professionals de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia, a petició dels metges de capçalera i dels diferents metges especialistes dels pacients.
El nivell d’alerta d’un individu s’avalua a través de feines monòtones i no estimulants, sensibles a la pressió de la son. El Test de manteniment de vigília pretén simular una situació semblant: mantenir el pacient en sedestació i passiu, i comprovar si li venen ganes de dormir o no. Així, la prova consisteix en la realització de quatre exploracions de 40 minuts separades per intervals de dues hores. Aquestes es comencen a fer el matí següent a la realització d’una polisomnografia completa, per tal de comprovar que el son de la nit anterior ha estat correcte.
Durant les quatre exploracions, el pacient està connectat amb diferents sensors, col·locats arreu del cos, que en permeten controlar l’activitat electrofisiològica i saber així si està despert o no. Durant la realització de les proves, el pacient ha d’intentar romandre el màxim de temps possible despert, mirant un punt fix i sense dirigir la mirada a la llum. Durant aquest temps s’analitza la somnolència de l’individu i, d’aquesta manera, es disposa de dades objectives sobre la seva capacitat d’atenció.
La persona que no aconsegueix mantenir-se despert és el que té una incapacitat per mantenir-se alerta i, per tant, hi ha un risc de somnolència en situacions en què s’hauria de mantenir alerta, com ara la conducció. Per contra, el pacient que no s’adorm en cap de les quatre exploracions té una bona capacitat per mantenir-se alerta.