En directe: Selecció musical

Un treballador recull manualment bruc a les Gavarres. / Foto: Lourdes Casademont (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Boscos Actius-Noves Economies del Bosc és un projecte que pretén crear noves oportunitats per a les persones a través de la cura dels boscos i de l'aprofitament del bruc, el llentiscle i l'arboç.

Actualment, la recol·lecció d'aquestes espècies es fa de forma irregular i sovint sense cap autorització dels propietaris de les finques.

Està liderat per la cooperativa Idària de Llagostera, l'Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor i l'empresa d'inserció Eina Activa.

També compten amb la col·laboració de Productors Forestals de les Gavarres i Ardenya, Fundació Emys, el Consorci de les Gavarres, entre d'altres. A nivell institucional, compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i està finançat pel Ministeri de Treball i Seguretat Social.

Aquest octubre finalitzarà la prova pilot que ha permès contractar catorze persones i s'espera incorporar-ne dues més. Entre els objectius, hi ha la creació d'una cooperativa de recol·lectors de bruc, crear dues colles de recol·lectors i aconseguir un mínim de deu acords amb propietaris forestals.

En el cas dels treballadors, el que s'ha fet ha estat incorporar persones que ja treballaven de forma irregular al sector, conèixer la seva situació, formar-los i oferir-los un contracte laboral. El perfil és divers: des de joves que no tenen documentació fins a persones més grans que porten molts anys recol·lectant per complementar-ho amb altres feines en precari.

El projecte també inclou la creació d'una cooperativa comercialitzadora que tracti amb les empreses transformadores i que ofereixi un volum fixe de bruc amb una "traçabilitat social i ambiental". Una alternativa reglada a l'economia submergida. "La cooperativa ha de servir per parlar amb un transformador per cobrir-li les necessitats d'aprovisionament a canvi d'una estabilització del preu", detalla la coordinadora del projecte, Anaïs Pascual.

Les entitats ambientals i socials que formen part del projecte alerten que el model actual d'aprofitament corre el risc d'entrar en "col·lapse" per l'augment de la demanda d'aquests recursos vegetals (s'usa sobretot en jardinera per a fer tancaments i floristeries) i la manca de criteris ambientals i sostenibles. N'és un bon exemple el que està succeint a les Gavarres, un indret on es calcula que hi ha 20.000 hectàrees de bruc.

Les pràctiques irregulars i la falta planificació fa que sovint s'exploti i es reculli quan no està en el nivell òptim. "Qui primer arriba, primer se l'emporta", detalla el tècnic forestal Enric Bisbe.

El bruc té un creixement exponencial (en tres anys creix entre 80 centímetres i 110 centímetres que el fan apte per a la recol·lecció). Si no se'n fa una gestió controlada, però, el que passa és que no s'aprofita correctament, es creen zones amb creixements irregulars i per tant no se'n fa una explotació eficient.

Els impulsors del projecte també subratllen que una gestió sostenible d'aquests arbustos contribueix a reduir el risc d'incendis perquè es retira material de combustió del sotabosc. En el cas de les Gavarres, per exemple, aquesta falta de regulació fa que sovint es deixin feixos de bruc tallat que no s'acaba recollint i que continuen essent un risc en cas de focs forestals.

A nivell social, denuncien que hi ha una economia submergida amb persones que treballen al bosc sense protecció (no tenen contracte ni cap assegurança) i sense demanar permís als propietaris de les finques. El gerent de l'Associació de Propietaris del Montnegre-Corredor, afegeix que, paradoxalment, si algú acaba prenent mal fent aquesta feina, la responsabilitat final és del propietari dels terrenys.

Per tot plegat, els impulsors del projecte reclamen la implicació de les administracions en aquest projecte –com són les conselleries d'Agricultura, Treball i Interior- per desenvolupar un reglament específic que reguli aquesta activitat i inclogui un règim sancionador. Només així, afegeixen, podran estendre el model a tot el territori i posar fi a les irregularitats. Actualment es treballa també al massís de l'Ardenya-Cadiretes, a la zona de l'Albera, la serra de Collserola, la serra de Llaberia i el Parc del Montnegre i el Corredor.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 13 de desembre

COL·LABORADORS