L'estudi que periòdicament publica el Col·legi d'Arquitectes és un bon termòmetre per dibuixar la tendència del sector a la demarcació de girona.
S'elabora a partir dels diferents projectes d'execució d'obra que reben el visat del col·legi (un tràmit obligatori per poder començar tant una obra nova com per tirar endavant una rehabilitació).
L'estudi analitza diversos paràmetres. D'entrada, es fixa en tota aquella superfície que sumen els diferents projectes (siguin o no d'ús residencial). Aquí, les dades del 2019 recullen que, d'un any per l'altre, hi ha hagut una davallada del 31,9% (passant dels 869.392 metres quadrats globals que es van visar el 2018 als 592.048 de l'any passat).
Segons el president dels arquitectes gironins, però, al darrere d'aquest descens hi ha una causa clara. "El 2018 va ser un any excepcional, perquè vam tenir cinc grans projectes que gairebé sumaven 300.000 metres quadrats de superfície". "Si no es tinguessin en compte aquestes dades, però, la xifra de metres quadrats s'hauria situat molt propera a la del 2017", subratlla Marc Riera.
Un 39% menys en obra nova
Si tota la superfície visada se subdivideix per modalitats d'edificació, allà on el descens és més acusat és en obra nova (39,8%). En rehabilitació, la baixada és més moderada i se situa en el 16%.
De totes maneres, però, el president dels arquitectes gironins ja alerta que això no hauria de ser així. "Si tenim en compte que el parc edificat està envellit i requereix una actuació urgent, les dades de rehabilitació són preocupants", diu Marc Riera. I hi afegeix: "Caldria una estratègia generalitzada per a la renovació urbana".
Un 18% menys d'habitatges
Per últim, l'estudi del Col·legi d'Arquitectes també posa el focus sobre la tipologia de projectes. I és aquí on s'anticipa més clarament que la construcció residencial es refreda. Perquè d'un any per l'altre, els visats d'habitatges han caigut un 18% arreu de la demarcació.
Mentre que al 2018 els arquitectes van visar projectes per construir 1.795 habitatges arreu de la demarcació, l'any passat aquesta xifra va situar-se en 1.461. Sobretot, aquelles comarques que més pateixen la davallada són el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. En el primer cas, es passa de 430 a 306 habitatges visats; en el segon, de 633 a 338; i en el cas de la Selva, de 214 a 172.
A més, el cas de Girona ciutat també és especialment significatiu, perquè d'un any per l'altre, el número d'habitatges visats –i que per tant, tenen llum verda per començar-se a construir- ha caigut més d'un 60% (passant de 422 a 165).
