La causa contra els dos nois, Charaf i Ibrahim, va ser la primera pels disturbis postsentència que va arribar a judici. Els dos encausats s'enfrontaven a una pena de fins a 9 anys de presó.
Se'ls acusava d'haver llançat pedres contra una furgoneta d'antidisturbis dels Mossos i lesionar dos agents durant els aldarulls que van tenir lloc a Girona la nit del 16 al 17 d'octubre (i que de la Subdelegació es van traslladar als voltants de la comissaria de la policia espanyola a Pedret).
Durant el judici, els dos joves van negar els fets i, de fet, van assegurar que ni tan sols havien participat a cap de les mobilitzacions de rebuig a la sentència de l'1-O.
Els encausats van subratllar que es van trobar enmig dels aldarulls i que els van detenir quan intentaven esquivar-los. Un d'ells, fins i tot, va dir al tribunal que havien estat "el blanc perfecte" de la policia perquè són d'origen estranger.
Just després del judici, l'Audiència de Girona els va deixar en llibertat. La resolució ja anticipava allò que ara la sentència ha acabat confirmant: la seva absolució. "De la prova practicada no s'ha acreditat que ni un ni l'altre participessin als disturbis ni fossin els autors del llançament de pedres contra el vehicle policial", recull el tribunal.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, subratlla que la Sala té "dubtes raonables" que els dos joves llancessin les pedres. D'entrada, perquè a cap de les gravacions que es van aportar a la causa hi apareixen els encausats.
A més, la sentència recorda que els aldarulls van passar "en una zona poc il·luminada, i en un context de guerrilla urbana i resposta policial extremadament caòtic, la qual cosa fa que sigui molt complicat identificar els participants als incidents".
Com a prova d'això, el tribunal també es remet a les declaracions de dos dels Mossos que anaven dins la furgoneta. Tots dos agents parlen que el vehicle va rebre "una allau de pedres" i altres objectes per part d'un grup d'entre 200 i 250 manifestants. Però cap d'ells va veure qui va llançar el roc que va esberlar el vidre del furgó i va lesionar els antidisturbis.
L'Audiència admet que, aquella matinada, la policia va haver d'actuar davant autèntiques "maniobres de guerrilla urbana". Uns aldarulls que, entre d'altres, van fer "impossible" que els antidisturbis perseguissin els manifestants, perquè la situació va acabar essent "caòtica".
Per això, la sala dubta que els Mossos poguessin reconèixer els dos acusats basant-se en dos aspectes: la roba que portaven i els seus trets facials. Primer, perquè la majoria dels qui van participar als aldarulls portaven roba fosca i caputxes.
I segona, perquè tot i que un dels Mossos que va testificar al judici va assegurar haver reconegut els dos encausats, això no apareix enlloc de l'atestat policial. I a més, xoca de ple amb la "declaració monolítica" que tant aquest policia com dos més van fer al jutjat d'instrucció (on en cap moment van identificar els autors del llançament de pedres pel seu origen).
"Creiem que la qüestió és simple i rellevant: si els agents haguessin vist la cara dels autors i els haguessin identificat per l'ètnia, això s'hauria difós per ràdio", subratlla la sentència. Per això, l'Audiència conclou que no hi ha prou prova per condemnar els dos encausats i els absol.
Charaf i Ibrahim no són els únics encausats arran dels disturbis postsentència que van ingressar a presó. Hi ha un altre jove que encara hi és en espera de judici. A ell i a un altre, la fiscalia els demana 9 anys de presó i una multa de 4.320 euros.
El ministeri públic els acusa de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i danys. En aquest cas, per les protestes de la nit del 18 al 19 d'octubre.
La fiscalia sosté que aquests dos joves formaven part del grup d'unes 300 persones que van "llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els Mossos d'Esquadra i els vehicles policials" davant els Jutjats de Girona, aprofitant que en aquell moment no hi havia antiavalots protegint l'edifici.