Imatge de dos morts de fondeig. / Foto: Departament de Territori i Sostenibilitat

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant Infraestructres.cat, ha iniciat la licitació dels treballs de restauració de les praderies de posidònia afectades per morts de fondeig.

En concret als termes municipals d'El Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou i Roses, a l'Alt Empordà.

L'actuació compta amb un pressupost de 115.000 euros, i un termini d'execució de vuit mesos. L’actuació inclou la localització dels morts de fondeig dels camps de boies i la següent valoració del grau d’afectació d’aquestes instal·lacions en els hàbitats d’aquesta espècie protegida.

En funció de cada cas, els morts de fondeig es retiraran o es recol·locaran amb globus reflotadors a ubicacions on no suposin un impacte sobre la planta. Seran necessaris bussos professionals per a dur a terme aquests treballs tal com estableix la normativa.

Els treballs de restauració de praderies de posidònia a l'Alt Empordà previstos pel Departament de Territori i Sostenibilitat també inclouen l'extracció d'altres elements localitzats a les aigües del terme municipal de Roses, on ja es va actuar en una campanya anterior.

Es tracta de canalitzacions metàl·liques a les platges de Canyelles Grosses i Canyelles Petites, i d’una embarcació abandonada a Canyelles Petites, així com la supervisió dels camps de boies existents.

L'actuació es completarà amb la col·locació de cartells informatius de les actuacions executades i sobre la importància d’aquests hàbitats per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. Prèviament, es mantindran reunions amb els ajuntaments afectats per explicar-los el projecte i implicar-los en l’actuació de restauració.

La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que forma praderies que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Té un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.

Els treballs formen part del Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya, l’instrument que el Departament té en marxa per planificar actuacions prioritàries en aquest àmbit. Es tracta de protegir la xarxa de zones naturals i seminaturals i altres elements ambientals amb l'objectiu de conservar la biodiversitat tant dels assentaments rurals com dels urbans.

El programa s’emmarca dins de l’Estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat fins a 2020, que entre altres objectius, pretén mantenir i millorar la infraestructura verda i restaurar ecosistemes degradats (com a mínim un 15%) per garantir una millor connectivitat funcional entre ecosistemes, dins i fora dels espais Natura 2000.