En directe: Selecció musical

Biòlegs i voluntaris de la Fundació Mar a la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La nacra és un mol·lusc autòcton del Mediterrani que pot arribar a viure cap a 30 anys. Per la seva aparença, és similar a un musclo gegant perquè pot arribar a mesurar 1,20 metres.

De l'estiu passat cap aquí, però, pràcticament ha desaparegut de la Costa Brava. I les que hi ha al fons marí, es troben mortes (és a dir, amb la closca oberta).

La causa de la seva extinció és un paràsit (un protozou del gènere Haplosporidium). Segons explica el biòleg de la Fundació Mar, quan afecta la nacra, la debilita i li fa perdre "els reflexes de protecció". Això fa que no es tanqui i que quedi exposada als depredadors, que "se'n mengen la part tova" i l'acaben matant.

D'ençà que el protozou es va detectar per primer cop en aigües d'Andalusia, ha fet autèntics estralls en la població del mol·lusc. El litoral de Múrcia, el País Valencià i les illes Balears ja n'han patit els seus efectes. I ara el paràsit també s'ha estès a Catalunya.

En tan sols uns mesos, ha matat gairebé tota la població de nacres de la Costa Brava. I els biòlegs i voluntaris de la Fundació Mar ho han pogut comprovar de primera mà. L'entitat té repartides dinou estacions de seguiment arreu del litoral català –que formen una xarxa coneguda com a Silmar- i periòdicament hi fa immersions per comprovar l'estat de l'ecosistema.

Ara n'acaben de fer una a la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols. I de les 89 nacres que hi tenien censades, totes han aparegut mortes. "A l'estiu de l'any passat, no havíem tingut cap alerta, però al desembre ja en vam trobar un 36% de mortes; avui, hem vist com cap d'elles ha sobreviscut a l'epidèmia", explica un dels voluntaris de la Fundació, Joan Lázaro.

A la cala Ametller del mateix municipi, on l'entitat hi té una altra estació de seguiment, la situació és la mateixa. De les 22 nacres que hi havia censades, avui totes elles han mort.

El biòleg de la Fundació Mar explica que la situació és "alarmant" perquè la nacra només es troba al Mediterrani, i si desapareix se'n pot ressentir l'ecosistema. A més, Xavier Salvador explica que ja de per si l'espècie es trobava amenaçada, perquè sempre està lligada amb les praderies de posidònia (on hi viu). "Amb la destrucció del seu hàbitat a conseqüència del fondeig, ja es veia perjudicada; però ara resulta que potser desapareixerà abans que ho faci la posidònia", concreta.

Per intentar salvar-ne la població, tant la Generalitat com l'Estat estan portant a terme diferents iniciatives. L'any passat van rescatar-ne centenars d'exemplars del Cap de Creus i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), que s'han traslladat a llocs com l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per estudiar mesures que en garanteixin la supervivència.

"A la badia dels Alfacs, per exemple, s'ha descobert que la població de nacres que hi ha és més resistent al paràsit", concreta Xavier Salvador. El biòleg també explica que a la zona del Cap de Creus s'està provant de recobrir exemplars amb una mena de caixa de malla. "Això permet que hi passi l'aigua i la nacra pugui seguir filtrant, i que si l'afecta el paràsit, els depredadors no se'n mengin la part tova; però caldrà veure'n els resultats", precisa Salvador.

A través de la xarxa Silmar, la Fundació Mar també fa seguiment de l'estat dels ecosistemes marins. El biòleg de l'entitat explica que, entre els riscos més preocupants, hi ha els efectes de la sobrepesca, el turisme (aquí, sobretot, amb el fondeig) o el canvi climàtic.

A més, la fundació també controla l'evolució d'aquelles espècies invasores que poden afectar el litoral. A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, ha descobert diferents colònies d'un corall procedent de l'Atlàntic. Se'l coneix amb el nom científic d'Oculina Patagonica i, com explica el biòleg, "allò que fa és recobrir el fons rocallós i fa fora la resta d'espècies".

Sortosament, però, en aquesta zona del Baix Empordà, Xavier Salvador explica que se'n tenen detectades "petites colònies d'entre 30 i 40 centímetres de diàmetre" que s'han estabilitzat. "I per tant, el seu impacte és relativament baix".

A la Costa Brava, a més, ara fa pocs dies des de la Fundació Mar també van detectar la presència d'una massa d'algues invasores. De color verd, se les coneix com a Caulerpa Cylindracea. Procedent dels mars càlids, el biòleg de l'entitat explica que "creix fent un teixit damunt el fons marí, ofega les altres algues i provoca que el sediment també es quedi sense oxigen, de tal manera que perjudica els crustacis i altres microorganismes que hi viuen".

Des de l'entitat, n'han trobat "una densitat molt i molt elevada" en una cala del Cap de Creus. "A més, si es fragmenta i els corrents se l'emporten, allà on caigui torna a fer una altra comunitat densa", subratlla el biòleg Xavier Salvador.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 15 de novembre

COL·LABORADORS