En directe: Selecció musical

L'alcaldessa de Girona i l'alcalde de Palafrugell arribant al Palau de Justícia citats per la fiscalia, el 20 de setembre del 2017. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Ara fa un any, l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar investigar els 712 alcaldes que havien signat decrets donant suport al referèndum.

La instrucció es va traduir en una cinquantena d'alcaldes anant a declarar davant les fiscalies i també en l'obertura d'investigacions per la cessió de locals per l'1-O.

Ara, diversos d'aquests alcaldes i alcaldesses han entrat un escrit davant la fiscalia demanant que s'arxivin les seves causes. Al text, sostenen que totes les diligències que s'han fet –com a mínim, les poques que coneixen- s'emmarquen dins una "actuació totalment desproporcionada".

A més, l'escrit dirigit a fiscalia recorda també que s'ha superat el termini per presentar denúncia contra ells. Inicialment, els fiscals disposen de sis mesos per decidir si tiren endavant la investigació o bé arxiven la causa; un termini, però, que pot allargar-se fins a un any. En aquest cas, però, la Fiscalia General de l'Estat és qui ha d'aprovar la pròrroga.

"Com sigui, no només han sobrepassat els sis mesos fixats com a màxim de les diligències d'investigació, sinó també el termini d'un any en l'hipotètic cas que s'hagués sol·licitat, justificat i acordat una pròrroga", sosté la defensa dels alcaldes. Una pròrroga, precisa a l'escrit, "que és de caràcter extraordinari i ha de motivar-se no només formalment sinó materialment".

L'escrit també es fa ressò que els decrets que van signar els alcaldes donant suport a l'1-O "és un acte de caràcter polític que no pot interpretar-se en temes punitius". A més, el text també sosté que no hi ha "cap indici" que els alcaldes cometessin delictes de desobediència, prevaricació o malversació.

Entre els qui han presentat l'escrit a fiscalia reclamant l'arxiu de la causa hi ha l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Ella va ser de les primeres en anar a declarar. Ho va fer el 20 de setembre, juntament amb l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer.

Segons sosté la defensa de Madrenas, la fiscalia "ha fet el que no tocava" fins i tot "assumint competències que no li corresponien" (perquè arran de l'1-O ja hi ha altres causes obertes al TSJC i en diversos jutjats d'instrucció). "Ens trobem, doncs, davant d'una parainstrucció que no pertany al nostre ordenament processal (de fiscalia italiana, per exemple", sosté l'advocada de l'alcaldessa.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 27 de setembre

COL·LABORADORS