Josep Piferrer és un dels alcaldes que havia demanat a fiscalia que s'arxivés la seva causa per l'1 d'octubre.
Seguint les directrius de l'Associació de Municipis per la Independència, els diferents advocats que els porten han anat entrant escrits reclamant l'arxiu de les actuacions que se'ls van obrir per haver donat suport al referèndum.
Entre d'altres, aquests escrits sostenen que els decrets que van signar els alcaldes van ser "un acte polític", que en cap cas es pot interpretar "en termes punitius". A més, les defenses també subratllen que ara, un any després d'haver anat a declarar, ja s'ha superat "amb escreix" el termini que tenia fiscalia per presentar denúncia contra ells.
Entre els qui havien presentat aquest escrit hi ha, precisament, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Ella i Piferrer van ser els dos primers alcaldes gironins a qui la fiscalia va citar pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Va ser el 20 de setembre de l'any passat, just després que l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Antonio Maza, donés la instrucció perquè s'investiguessin els més de 700 alcaldes que havien donat suport a l'1-O.
Madrenas i Piferrer van anar fins al Palau de Justícia envoltats per 2.000 persones, que els van acompanyar com a mostra de suport. L'alcalde de Girona va intentar defensar el referèndum davant del fiscal, però aquest la va interrompre (posant així punt i final a la declaració). Piferrer, per contra, va decidir negar-se a declarar.
Ara, després de conèixer la decisió de fiscalia de no arxivar la investigació contra ell (la seva és la primera que transcendeix) l'alcalde de Palafrugell explica que ja s'esperava que no s'arxivés la causa. "Sabem que això és una qüestió més política que no pas judicial; per tant, poques esperances hi teníem", diu Josep Piferrer.
L'alcalde de Palafrugell, a més, creu que la resolució s'emmarca dins la voluntat de la fiscalia "d'accelerar" les causes contra aquells alcaldes a qui es va citar a declarar (una seixantena dels més de 700 d'arreu de Catalunya). "Hem vist que, en comptes de fer un macrojudici contra tots, allò que fa la fiscalia és centrar-se en els que formem part d'aquell grup", afirma.
Segons Piferrer, amb això, la fiscalia vol "provocar por i pànic" i advertir que, "ara que venen eleccions, els alcaldes ens trobem en el punt de mira". L'alcalde de Palafrugell, però, subratlla que està "del tot convençut" que haver donat suport al referèndum era "plenament legal" i que no va cometre cap delicte. És més, assegura que, si calgués, "tornaria a fer exactament el mateix".
A les comarques gironines, la instrucció de Maza abastava fins a 177 alcaldes, segons el llistat fet públic per l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis. De tots aquests, però, només se'n van arribar a citar sis.