El nucli antic de Cervià de Ter, d'origen medieval, va sorgir a partir de l'antic castell i al llarg del temps es va anar estenent cap a la plana que rega el riu Ter.
Per les seves característiques, Cervià conserva la configuració de l'urbanisme dels centres medievals catalans i dels creixements dels segles XVII i XVIII.
De fet, es té constància documental de la seva existència a través d'un document de compravenda de l'any 992 de Sunyer Llobet i la seva dona Aviena, senyors de Cervià, i de l'existència del castell en el seu testament de 1024. El seu fill i la seva dona van construir l'església de Santa Maria amb l'objectiu de fundar un monestir benedictí, que finalment va quedar adscrit a un monestir del Piemont.
El conjunt delimitat conté tots els edificis històric aglutinats a l'entorn del castell, essencialment de l'època medieval i dels segles XVIII i XIX. Aquestes construccions expliquen l'evolució del municipi al llarg de 900 anys d'història.
La delimitació del conjunt té en compte el sistema viari, l’existència de les restes del castell i recinte clos, l’existència del monestir de Santa Maria, els carrers i construccions medievals i els creixements dels segles XVII, XVIII i XIX, així com els límits posteriors de les edificacions i de les propietats existents.
Ara, el Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional el nucli antic de Cervià de Ter, en la categoria de Conjunt Històric, i delimitar el seu entorn de protecció.