20novembre2017

Ara emetem: Selecció musical

Un estudi gironí conclou que els alumnes amb talent o superdotats es detecten tard i malament El director de l'Observatori de les altes capacitats intel·lectuals de la UNED a Girona, el psicòleg Angel Guirado. / Foto: Xavier Pi (ACN)
12 de juliol de 2017 Escrit per 

Un estudi gironí conclou que els alumnes amb talent o superdotats es detecten tard i malament

L'estudi posa el focus damunt aquells alumnes amb altes capacitats intel·lectuals. Un concepte que inclou tant aquells talents determinats en què sobresurten determinats infants (com ara la música o la pintura) com també la superdotació.

Qui l'ha dut a terme és el psicòleg Angel Guirado, director de l'Observatori de les altes capacitats intel·lectuals de la UNED a Girona.

Durant la seva trajectòria professional, Guirado ha treballat amb 402 alumnes a qui s'han detectat altes capacitats (la majoria dels quals, un 95%, tenen un talent innat). Ara, per a aquest estudi, el psicòleg n'ha seleccionat una mostra de 100. Tots ells viuen arreu de les comarques gironines, al Maresme o als Vallesos.

D'entrada, l'estudi ja posa de relleu que els estereotips i els tòpics frenen la detecció d'infants amb altes capacitats. Primer, perquè com subratlla Guirado, "hi ha una clara tendència" a prioritzar més els nens per davant de les nenes. I segon, perquè els "mites" al voltant del sexe encara pesen (perquè es pressuposa que els nens seran millors en ciències i lògica, i les nenes en llenguatge).

L'estudi, però, trenca tòpics al voltant d'aquestes creences. "Contradiu les creences habituals sobre les habilitats associades a uns i altres", afirma Guirado. I és que, segons recull l'informe, els nens són millors en comprensió verbal (llenguatge i vocabulari), mentre que les nenes sobresurten més en lògica (connectar idees), memòria i raonament.

Guirado destaca que aquests "mites" han portat a enfocar malament la manera com es tracten les altes capacitats. "És el que es coneix com a efecte Pigmalió; com que creiem que, per ser nens o nenes, sobresortiran més en determinades aptituds, estimulem i fomentem habilitats diferents en uns i altres", precisa el director de l'observatori de la UNED.

L'estudi, a més, també posa una altra conclusió sobre la taula: que la detecció de les altes capacitats intel·lectuals es fa "tard i malament". Tard, perquè la majoria es detecten quan els alumnes tenen 9 anys (és a dir, avançada la primària). I malament, perquè les escoles, "per manca de temps i de formació", no poden atendre aquests alumnes de manera adequada.

Guirado assegura que aquest és un "problema greu" i, per això, a les conclusions de l'estudi ja proposa que és "clau" avançar l'edat mitjana de detecció fins als 6 anys. És a dir, que quan els alumnes cursin primer de primària, des de les escoles s'analitzi si tenen o no altes capacitats.

El psicòleg, subratlla, a més, que aquesta és l'edat adient per fer-ho, perquè també és quan el cervell "té més plasticitat i permet desenvolupar millor aquell potencial intel·lectual".

L'estudi també reclama que es doni formació adequada a mestres i professors per atendre millor aquests alumnes. "És una realitat que va a més i que no s'ha de defugir, perquè d'aquí també en depèn l'èxit o el fracàs escolar", diu Guirado.

El director de l'observatori ja precisa, però, que encara hi ha molta feina a fer. I per exemplificar-ho, tira d'estadística. A Catalunya –explica- es calcula que un 15% dels alumnes tenen altes capacitats, però tan sols hi ha un ínfim 0,02% a qui se'ls hagin detectat.



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM