25novembre2017

Ara emetem: Selecció musical

La Generalitat prohibirà fins al 2020 l'ampliació i construcció de noves granges en zones vulnerables per nitrats Foto d'arxiu (ACN)
15 de setembre de 2017 Escrit per 

La Generalitat prohibirà fins al 2020 l'ampliació i construcció de noves granges en zones vulnerables per nitrats

Agricultura ha tret a informació pública del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats.

El document, que des de la conselleria no es preveu que s'aprovi fins a finals de la primavera vinent, inclou -a partir de l'entrada en vigor del decret- una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl.

D'aquesta manera, la mesura, prohibirà l'ampliació i construcció de noves granges fins a l'1 de gener del 2020 en els 66 els municipis del país que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i comarques gironines, mentre a les comarques de Lleida són nou municipis els afectats, segons ha concretat aquest divendres des de Castelló de Farfanya (Noguera) la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan.

El decret també preveu prohibir l'abocament de purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis poblats, i impedir en un termini de cinc anys l'aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall, mesures que han de permetre reduir les olors i fer compatible així l'activitat ramadera i agrícola amb el conjunt de la població.

D'altra banda, per garantir la traçabilitat del transport e bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS.

L'ús del GPS permetrà aportar una major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància i una minimització d'inputs i recursos, segons ha detallat Masjuan. A més, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat.

A grans trets, la nova normativa, que segons Masjuan s'ha treballant conjuntament amb el sector, preveu tres grans línies d'actuació. D'una banda, la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; en segon lloc aposta per la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i, finalment, se centra en el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments. Masjuan ha remarcat que es tracta "d'un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l'exportació dels excedents de nutrients".

Per la seva banda, el responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, ha valorat positivament la moratòria per a l'ampliació o construcció de noves granges en zones vulnerables fins al 2020, tot i lamentar que "arriba tard".

"El que cal al final és que el decret marqui les normes i la moratòria desaparegui al 2020 o abans si la gent compleix la normativa", ha explicat. D'altra banda, ha expressat "l'increment de burocràcia" que suposarà per als ramaders i "això no ens agrada com a ramaders i com a pagesos" pel fet d'haver de fer una declaració anual sobre l'aplicació de dejeccions i fertilitzants.



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM