23febrer2018

En directe: Selecció musical

Girona crea un espai web pioner a Catalunya per fer evident "la mecànica del terror" del primer franquisme a la ciutat L'espai web inclou per primer cop els expedients digitalitzats d'aquells treballadors de l'Ajuntament a qui el franquisme va depurar i sancionar. / Foto: Xavier Pi (ACN)
1 de febrer de 2018 Escrit per 

Girona crea un espai web pioner a Catalunya per fer evident "la mecànica del terror" del primer franquisme a la ciutat

"Només hi ha una cosa pitjor que l'oblit. No saber que s'oblida". Aquesta cita de Xavier Antich presideix la nova pàgina web que el servei d'Arxius de l'Ajuntament de Girona ha posat avui en línia.

Precisament, el dia en què fa 79 anys que l'aviació italogermana, aliada dels franquistes, va llançar les darreres bombes damunt la ciutat. Quedaven tres dies perquè les tropes del Règim hi entressin i comencés la repressió.

L'espai se centra en els primers anys del franquisme (abasta del 1939 al 1945) i segons explica el cap del servei d'Arxiu i Publicacions, Joan Boadas, és "una web per no oblidar el terror" i fer evident "la maquinària de la repressió" portada a terme per la dictadura. Per això, la pàgina agrupa els expedients digitalitzats dels judicis sumaríssims i dels afusellaments –fins a 510- que van tenir lloc al mur del cementiri de Girona.

Aquestes són dades que ja es coneixien, però com a novetat, ara s'entrecreuen per primera vegada. Així, per exemple, es pot saber el lloc de naixement i l'ofici dels qui van morir o el detall dels afusellaments que es van dur a terme cada dia.

"Per exemple, aquell en què n'hi va haver més va ser el 28 de juliol del 39, quan es van executar 60 persones", ha concretat el cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu, Lluís-Esteve Casellas. I ha afegit: "També es pot veure com aquell any, el 15 de març, només hi va haver un sol afusellament; el de Carles Rahola, i això tampoc era casual".

Com a novetat, la nova pàgina web inclou els expedients digitalitzats d'aquells treballadors de l'Ajuntament a qui el Règim va depurar i sancionar. L'any 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat, al consistori hi treballaven 270 persones.

"D'entrada, se les va obligar a jurar fidelitat i després tots ells van passar per les mans d'un jutge instructor, que va determinar si eren afectes o no al Règim", ha concretat la tècnica de l'Arxiu, Anna Gironella. Repassant els expedients, Gironella ha subratllat que es poden veure les "absurditats" que decantaven la balança cap a un o altre bàndol. "A alguns se'ls va sancionar simplement per haver posat als seus fills els noms de Llibert o Harmonia", ha concretat.

En total, es van sancionar 75 treballadors (70 homes i cinc dones), amb càstigs que van anar des dels tres mesos de suspensió de sou i feina fins a la pèrdua total dels drets. D'entrada, l'Arxiu ha bolcat a la pàgina aquests expedients i l'any que ve acabarà de fer el mateix amb la resta (és a dir, els dels treballadors que no van ser sancionats).

Gironella ha explicat que, sovint, quan es parla de depuració es pensa amb els mestres. "Ara, però, nosaltres posem a disposició dels investigadors allò que fa referència als treballadors municipals", ha concretat.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que oferir aquest recurs web a la ciutadania pren especial rellevància en el moment actual. "Diem que gestos de preservar la memòria com aquest ens han de servir per assegurar que això no torni a passar; però també és cert que, aquesta mateixa setmana, vivim clares mostres de repressió cap als diputats del Parlament amb la investidura i reinstauració del nostre president", ha dit Madrenas.

"Per tant, allò que diem que no volem que ens torni a passar, ja ens està passant ara", hi ha afegit. L'alcaldessa també ha dit que, amb la documentació del web, es fa evident "com de cruel, repressora i extraordinàriament efectiva" va ser la "maquinària" del franquisme. I aquí, Madrenas també hi ha vist paral·lelismes amb els moments actuals que viu Catalunya.

L'alcaldessa de Girona ha dit que el franquisme es va servir de la "burocràcia" i el "rigor tècnic" per vestir la repressió de "legalitat". "Això ens demostra la diferència entre allò que és legal i allò que és just, perquè avui dia ningú s'atreviria a dir que allò que es va viure durant el franquisme era just", ha subratllat Madrenas. "I en aquest sentit, aprenguem-ne de la història i, lamentablement, perquè això també ens serveixi per denunciar amb contundència el que estem vivint en el present", ha conclòs.



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM