22novembre2017

Ara emetem: Selecció musical

Girona, Sant Julià i Aiguaviva es querellen per delictes de tortures, lesions i contra els drets individuals per l'1-O Agents de la Policia Nacional agredint a persones que volien votar a Girona. / Foto: ACN
19 d'octubre de 2017 Escrit per 

Girona, Sant Julià i Aiguaviva es querellen per delictes de tortures, lesions i contra els drets individuals per l'1-O

La querella conjunta s'entrarà al jutjat d'instrucció demà o, a molt estirar, el dilluns. La signaran conjuntament els ajuntaments i vertebrarà totes les denúncies individuals interposades per les víctimes (ara mateix, unes 130).

"Els tres consistoris entenem que és imprescindible accionar la querella arran de la brutalitat de la repressió amb què ens vam trobar l'1-O", ha explicat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

El tronc de la querella conjunta girarà al voltant de tres delictes, que s'interposaran contra els agents, els seus comandaments i els responsables polítics de l'Estat.

Segons ha concretat el portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, seran els de lesions agreujades, tortures -"especialment, per fer palès el càstig que es va voler imposar a la població- i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics. "Es va voler evitar el dret dels ciutadans a la lliure expressió", ha subratllat el portaveu dels advocats.

Albert Carreras també ha concretat que, durant la investigació, posaran incidència en què es demostri que darrere les càrregues "hi havia una clara intencionalitat política". En concret, la de castigar "especialment" la demarcació, perquè "és evident" que policies i guàrdies civils van anar a "fer mal" en col·legis simbòlics (com ara el de Sant Julià, on havia de votar Puigdemont, o el de l'Escola Verd, on estudien les filles del president).

Els advocats sostenen que, més enllà d'aconseguir "conseqüències penals", la querella també s'interposa perquè es reconeguin els danys morals. "La ciutadania va quedar commocionada perquè se la va colpejar, vexar i humiliar per impedir que votés; per això, demanarem que es reconegui la dignitat ferida pels fets de l'1 d'octubre", ha precisat Carreras.

De la querella conjunta, en penjaran totes aquelles denúncies interposades per les víctimes. I aquí serà on també s'hi incloguin altres delictes, que són els que van patir els afectats en pròpia carn. Entre aquests, novament els de lesions, els d'odi (per les vexacions i els insults) o els d'abús sexual (perquè Carreras ha precisat que a una de les afectades els policies li van retorçar un pit).

De les 130 denúncies que els advocats voluntaris han recollit fins ara, més de la meitat –cap a una setantena- són d'afectats per les càrregues a Girona ciutat. N'hi ha una trentena més de veïns de Sant Julià, i la vintena restant s'han interposat des d'Aiguaviva (on els agents van fer servir gas pebre).

A més de la querella penal conjunta, però, les càrregues de l'1-O també es traduiran en més procediments judicials. En aquest cas, per les destrosses que van provocar policies i guàrdies civils en entrar als col·legis electorals. "Els danys materials es denunciaran apart", ha explicat Albert Carreras.

De moment, l'Ajuntament de Girona encara està fent inventari dels danys (ja té el llistat de les destrosses fetes, però falta quantificar-les). Sant Julià de Ramis, però, ja els ha quantificats. En total, pugen a 13.600 euros (per les destrosses al pavelló i els ordinadors que es va endur la guàrdia civil). A Aiguaviva, com ha explicat el seu alcalde, Joaquim Mateu, els danys materials van ser minsos (dos ordinadors i una porta trencada) però, per contra, "els físics i morals van ser immensos".

L'alcaldessa de Girona ha assegurat que la querella és el reflex de la "pinya" i el "front comú" que han fet els tres ajuntaments independentistes per "fer evident" que uns fets "tan greus" com els de l'1-O no quedin "en no-res". Madrenas ha criticat que l'Estat intentés "negar els fets" i hagi acusat Catalunya de manipular les dades dels ferits. "Us puc assegurar que, en un centre mèdic de la ciutat, en tan sols una hora havien acabat tot el material de sutura", ha afirmat l'alcaldessa.

Madrenas també ha dit que la postura de l'estat espanyol és pròpia "d'èpoques passades" a Europa –en una referència velada a aquells qui neguen l'holocaust- i que, arran del referèndum, encara s'ha fet més palès que a Espanya "no hi ha separació de poders".

Tant Madrenas com l'alcalde d'Aiguaviva i el de Sant Julià, Marc Puigtió, han assegurat que pensen arribar "fins al final" amb la querella per les càrregues policials. L'alcaldessa ja ha dit, però, que no confia en la justícia espanyola i que caldrà elevar l'afer als tribunals internacionals perquè les càrregues de l'1-O no quedin "en l'oblit" i se'n jutgi els seus autors i responsables.

"Avui fem un acte de dignitat", ha subratllat Madrenas. Per últim, l'alcaldessa ha explicat que l'Ajuntament ha obert un nou espai al seu web (www.girona.cat/1oct) perquè aquells qui vulguin facin arribar documents i denúncies que permetin "nodrir l'acció penal".

De moment, fins avui, d'ençà que va fer la crida a la ciutadania, el consistori ja ha recollit el testimoni de 42 afectats i ha rebut 37 fotos, 67 vídeos, sis informes mèdics i quatre denúncies directes. Els documents recullen les càrregues i l'actuació policial a llocs com l'Escola Verd, el Bruguera, el Servei Municipal d'Ocupació (SMO), el Dalmau Carles o el centre cívic de Pedret.



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM