24novembre2017

Ara emetem: Selecció musical

El jaciment neolític de la Draga de Banyoles va acollir els "primers fusters" de Catalunya La codirectora del jaciment de la Draga, Raquel Piqué, mostrant algunes de les fustes que han aparegut. / Foto: Lourdes Casademont (ACN)
21 de juliol de 2017 Escrit per 

El jaciment neolític de la Draga de Banyoles va acollir els "primers fusters" de Catalunya

En les prop de tres dècades que es ve treballant de forma continuada al jaciment de la Draga, gràcies al suport de les institucions, s'han extret més d'un miler de pilars de fusta.

Antigament havien estat estructures i altres elements de les cabanes del poblat i són una informació de gran valor científic ja que detallen com era l'arquitectura i la forma de construir d'aquell moment.

Aquests pals es complementen amb una important col·lecció d'instruments i eines quotidianes que han aparegut, com ara arcs i mànecs d'eines, amb més de 200 objectes descoberts.

Tot plegat fa que els arqueòlegs considerin que aquest poblat de 7.300 anys d'antiguitat fos l'indret d'on van sorgir els "primers fusters" de Catalunya, ja que no hi ha restes arqueològiques més antigues fins a l'actualitat.

Es tracta d'un poblat neolític lacustre de primer ordre no només a nivell de península ibèrica, que és únic, sinó també a nivell d'Europa i el món. "La fusta és l'element que distingeix aquest jaciment neolític on les restes apareixen en un estat de conservació excepcional", ha assenyalat aquest divendres la codirectora del jaciment, Raquel Piqué. Explica que en algunes ocasions han aparegut molses i fulles que mantenen el color verd. I això gràcies als fangs i a l'aigua de l'estany que durant milers d'anys han preservat les restes evitant que s'oxidessin i en plena foscor.

Un cop extretes, però, les restes esdevenen molt fràgils i s'han de tractat per evitar que es degradin ràpidament. Segons explica Piqué, després de 10 dies fora de l'aigua i sense cap tractament aquestes fustes s'esquerdarien i perdrien la majoria del seu volum. El que es fa per conservar-los és precisament substituir la gran quantitat d'aigua que tenen per una resina que les manté en el seu estat original.

Però a banda de fustes, en anteriors campanyes també ha aparegut un taller de joies artesanals fetes amb petxines o ossos, i eines per poder treballar-les. L'any passat es va descobrir en una fossa una concentració de cranis d'animals amb banyes – 2 de bou, 1 de cabirol i 3 de cabra- que els experts relacionen amb rituals. Aquest descobriment aporta noves dades d'un poblat que es creu que es va ocupar de forma continuada durant uns 200 anys.

La gran incògnita és saber quantes cabanes hi va haver, una informació que esperen conèixer a través de l'estudi de les fustes. La principal hipòtesi és que era un poblat petit, on hi vivien unes poques famílies.

Fins ara la majoria de fustes que apareixien eren de roure però en l'excavació d'aquest estiu han sorgit altres varietats que caldrà analitzar. Representen el 20% del que s'ha trobat i tot fa pensar que seran espècies locals, que recollien dels voltants. En tots aquests anys també han tret restes d'arboç i llorer.

El que també ha sorprès als arqueòlegs són les traces visibles i els talls que apareixen a la fusta, algunes encara amb escorça, que demostren que van ser manipulades per diferents persones i eines.

En aquesta campanya els pals han començat a sortir a un metre de profunditat com a màxim si bé algunes estan enterrades fins a dos metres endins. Els estudiants i arqueòlegs que s'encarreguen d'extreure-les les van desenterrant enmig de l'aigua i el fang amb les mans. Seguidament les submergeixen en aigua i les protegeixen perquè no es facin malbé.

En aquesta zona excavada, que fa uns 150 metres de superfície, s'han trobat molts pals inclinats, que indicarien que s'utilitzaven com a parets –com si d'una tenda de campanya es tractés- si bé, per evitar les inundacions, construïen una base de fustes a sota. "Creiem que les clavaven a terra apretant-los al fons amb força", ha detallat Piqué.

El que també s'ha documentat és l'impacte ambiental que va comportar aquest poblat al seu entorn. Arran dels últims estudis pol·línics que hi havia a la zona, a partir de mostres de sediments, s'ha vist com el pol·len dels arbres va disminuir. "Es demostra que van talar els boscos del voltant per fer un aprofitament molt important de la fusta", explica Piqué.

El miler de fustes han sortit en el 10% de l'espai que s'ha aconseguit excavar però encara queda un 90% per explorar. I les cates fetes a tot el jaciment ja confirmen que hi ha molts més pals de fusta a altres punts del poblat pendents de ser desenterrats.

El jaciment està en procés de ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional  per part de la Generalitat. La previsió és que s'aprovi el mes d'octubre. També s'ha començat a treballar en un projecte de museïtzació a través de la Diputació de Girona, per mostrar als visitants tot el seu potencial.

Una part de les restes s'exposaran al Museu Arqueològic de Banyoles que està pendent de completar l'última fase d'obres per adequar els seus espais. Segons el regidor de Cultura, Jordi Bosch, confien que a partir de l'any que ve es "desencallin".



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM