24febrer2018

En directe: Compàs de cobla (Sardanes)

El jutjat admet a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels tres ajuntaments gironins Imatge d'un home carregat per la policia espanyola l'1 d'octubre. / Foto: Gerard Vilà (ACN)
13 de desembre de 2017 Escrit per 

El jutjat admet a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O interposada pels tres ajuntaments gironins

La querella conjunta, que signen els Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, vertebra també totes les denúncies individuals interposades per les víctimes de les càrregues.

El seu tronc gira al voltant dels tres delictes que s'han interposat contra els agents, els seus comandaments i els responsables polítics de l'Estat. En concret, són els de lesions agreujades, tortures i contra els drets individuals comesos per funcionaris públics.

La querella es va presentar davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 2, que ara l'ha admesa a tràmit. El portaveu dels advocats voluntaris subratlla que la decisió és "un pas molt important", perquè permet que els ajuntaments –que han interposat l'acció popular- "es puguin incorporar de ple als procediments oberts". És a dir, demanar més diligències i proves que permetin "esclarir els fets".

L'objectiu final, recorda Albert Carreras, és el de d'acreditar que al darrere les càrregues policials hi havia "una cadena de comandaments" que van actuar amb intencionalitat. "És a dir, que el resultat no va ser fruit d'un pensament i una acció espontània, sinó de la premeditació i d'un pla consensuat", subratlla el lletrat.

L'advocat no amaga, però, que el procediment serà "llarg i complex" i que, probablement, estarà marcat per "alts i baixos". De fet, Carreras recorda que més de 300 ferits van decidir interposar denúncia per les càrregues policials (dels quals ells en representen uns 200) .

De moment, els forenses els han examinat a tots ells i el jutjat ja els ha citat per prendre'ls declaració (cosa que s'ha fixat per als mesos de febrer i març). En paral·lel, també s'ha requerit a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que trametin els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu policial.

D'altra banda, s'han demanat imatges als mitjans de comunicació per aportar-les com a prova. I també s'ha sol·licitat que la gravació de la càmera GoPro que va perdre un agent de la policia estatal, i on es va enregistrar la càrrega a l'Escola Verd de Girona, es pugui incorporar al procediment.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que se senten "molt satisfets" de l'admissió a tràmit de la querella. Madrenas ha dit que això permetrà investigar "a fons" qui van ser els responsables d'aquella "violència tan extrema" i de la "jornada d'opressió" que es va viure l'1-O arreu de Catalunya, però especialment a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

L'alcaldessa també ha dit que, a partir d'ara, les diligències han de permetre "destil·lar els responsables dels delictes que es consideri que hagin comès". Madrenas també ha afegit que l'admissió a tràmit era allò que pertocava fer, perquè era "evident" que les càrregues van ser "absolutament desproporcionades".

"Les imatges parlen per elles mateixes; el món va queda commocionat després de veure un Estat repressor i feixista, i un poble valent, determinat i pacifista", ha dit l'alcaldessa. I ha conclòs: "Això és el que es va veure i vam condemnar des d'un primer moment, i que ara esperem que es tradueixi també en una condemna judicial".



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM