Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'augment d'insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l'anomenada Llei de la Segona Oportunitat.

Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l'exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d'un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 milions d'euros, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s'enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s'ha traduït en un increment dels casos, que ja fa trimestres que s'arrossega. I les comarques gironines no n'han quedat al marge.

Segons recullen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que serveixen de termòmetre per analitzar l'impacte de la crisi, durant el primer trimestre d'aquest 2025 s'han presentat 377 concursos de creditors. Són un 46% més en comparació amb el mateix període de l'any passat (quan la xifra va ser de 258).

Però allò que crida l'atenció és que, de totes les insolvències que van entrar als dos jutjats mercantils, pràcticament la immensa majoria les van presentar particulars. En concret, fins a 338 casos són gironins ofegats pels deutes que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que suposa fins a un 47% més en comparació amb el primer trimestre del 2024 (quan van ser-ne 229).

De retruc, entre gener i març també hi ha hagut més empreses i autònoms que s'han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. Durant el primer trimestre, els jutjats mercantils n'han rebut 45 casos. D'aquests, quinze els han presentat empresaris a títol individual, 24 corresponen a societats i els altres sis casos restants fan referència a autònoms que tenen microempreses. En aquest darrer cas, totes han anat a liquidació.

L'any passat -en aquest cas, les dades no inclouen microempreses- entre gener i març els jutjats van rebre 29 concursos de creditors. D'aquests, set els van instar empresaris i autònoms a títol individual; i la resta, corresponien a societats.

Tot i que després de les tensions al Congrés, finalment l'Estat va allargar l'escut social i va prorrogar la suspensió dels desnonaments per a les famílies vulnerables, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l'ordre del dia. I de fet, en comparació amb el primer trimestre de l'any passat, la xifra ha repuntat.

A les comarques gironines, entre gener i març s'han executat 272 desnonaments. Són un 24% més si la xifra es posa en relació amb l'any anterior (aleshores, van ser-ne 219) i suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació se n'arribin a executar més de tres.

La gran majoria dels llançaments -en concret, 204 han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 48 casos, però, en què el llançament ha deixat un deute gairebé de per vida als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 20 casos restants s'emmarquen dins d'altres casuístiques.

D'altra banda, i també en matèria d'habitatge, les dades del CGPJ també evidencien com les ocupacions d'immobles han anat lleugerament a la baixa. Durant el primer trimestre de l'any passat es van interposar 37 demandes davant els jutjats gironins. Entre gener i març, n'han estat 28. En aquest cas, l'estadística reflexa aquelles que han tirat endavant tant propietaris privats com ajuntaments que tenen pisos socials (no s'hi recullen les dels bancs).

Per últim, l'estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. Durant el primer trimestre, els que hi ha a la demarcació han rebut 553 demandes per acomiadaments (l'any passat, van ser-ne 583).

En paral·lel, el primer trimestre del 2025 també s'han presentat 298 demandes per reclamació de quantitats. Una xifra lleugerament per sota la de l'any passat, quan van ser-ne 318).