L’informe Radar ECOM ha identificat 352 vulneracions dels drets de les persones amb discapacitat física o orgànica durant el 2024 arreu de Catalunya, un 53% més que l’any anterior.
Ara bé, aquestes vulneracions, que afecten 279 persones, “només visibilitzen una petita part” de les que pateixen, han advertit els responsables de l’informe en la presentació.
Els drets més vulnerats han estat el de la mobilitat (18%); l’accessibilitat (16%) i el de viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat (14%). Les vulneracions afecten més les dones (61%) que els homes i la majoria són per part de l’administració pública (75%). “És paradoxal que qui fa lleis sovint no les compleix”, ha exposat el president d’ECOM, Albert Carbonell.
ECOM assenyala que des del 2020, en les 5 edicions d’informes Radar, han registrat 1.307 vulneracions de drets. Aquesta federació amb més d'un centenar d’entitats de persones amb discapacitat física i/o orgànica recalca que la discriminació per motius de discapacitat és “estructural, persistent i transversal a tots els àmbits de la vida”.
Pel que fa a l’informe de les vulneracions recollides l’any passat, i que s’ha presentat aquest dilluns, el 69% s’han registrat a les comarques de Barcelona; el 10% a Girona; el 9% a Lleida i el 5% a Tarragona.
El dret a la mobilitat continua sent el més vulnerat i les dades mostren com la manca d’accessibilitat al transport públic i la precarietat dels serveis adaptats limiten l’autonomia personal de moltes persones amb discapacitat.
Pel que fa a l’accessibilitat, algunes de les problemàtiques més freqüents són l’incompliment de la normativa d’accessibilitat en edificis de les administracions; barreres arquitectòniques i urbanístiques o digitals en tràmits i webs
En les barreres per desenvolupar una vida independent, ECOM adverteix de la insuficiència dels serveis de suport a la vida independent; dificultats per accedir a habitatge adaptat i assequible o llistes d’espera llargues per a assistència personal.
El darrer informe ha recollit també vulneracions especialment delicades, com casos de violència sexual, que sovint no es denuncien, però que cal visibilitzar per poder donar-hi resposta i garantir protecció, avisen els responsables de l’informe.
El president d’ECOM ha advertit també de la infradenúncia. En totes les situacions recollides –que ja són una petita part de les que pateixen-, només una de cada cinc persones denuncia -per via administrativa o policial- les vulneracions patides, i només el 5% veu resolta la situació. Els motius principals són la manca de confiança en el sistema, la complexitat administrativa i el desgast emocional derivada de la repetició constant de vulneracions.
Ara bé, el president d’ECOM ha recalcat la importància de denunciar les vulneracions de drets: “No es poden invisibilitzar. No ens podem acostumar a viure en aquest silenci i pensar que no serveix per a res. Hem de fer pedagogia perquè les persones que veuen els drets vulnerats denunciïn, sigui amb el nostre assessorament o elles mateixes”.
Maria Girbau, membre d’ECOM i usuària freqüent de Rodalies, ha explicat com el tall de trens per les obres a la línia R3 li suposen una nova barrera. “Si Rodalies posa un bus alternatiu, per què no pot ser accessible per a tothom?”, ha lamentat Girbau, que no pot pujar a l'autobús a causa d’una discapacitat física que li dificulta la mobilitat i per la qual ha d’anar amb bastó.
D’altra banda, Girbau ha criticat que moltes estacions de metro, especialment les grans, continuen sense ser accessibles, i ha advertit de les actituds discriminatòries que encara viu al transport públic: “Et criden o critiquen per haver de necessitar agafar-te pel costat esquerre perquè, pel dret, portes un bastó. Això s’ha de treballar, denunciar i multar, perquè tothom té dret a moure’s.” En aquest sentit, Girbau ha afirmat que cal formar els treballadors del transport públic perquè, “si ells ja no són sensibles, la resta de gent tampoc”.
“Ens diuen que som uns rondinaires, però vine un dia amb mi i prova d’agafar tres ascensors”, ha postil·lat Jake Scriven, que pateix una lesió medul·lar. Més enllà del transport, ha relatat les dificultats per tenir feina i ha assenyalat que les empreses busquen una persona que tingui una discapacitat menor per a la quota de reserva del 2%. “No es tenen en compte persones amb una gran discapacitat, però que són completament capaces de desenvolupar certs treballs”, ha sentenciat. Ha parlat també de la manca de sensibilitat i formació amb què s'ha trobat en alguns professionals de la salut i les barreres en l’oci.