L'envelliment de la població farà créixer la demanda de mà d'obra per treballar en el món de les cures i caldrà recórrer cada cop més a treballadors estrangers perquè la població autòctona rebutja de forma majoritària aquestes feines.
Així s'ha constatat en una jornada organitzada per Pimec sobre la gestió dels fluxos migratoris.
El president de la patronal, Borja Solans, ha indicat que els nouvinguts ja suposen el 50% dels treballadors del món de les cures i de les empreses de llar i la xifra, ha dit, anirà a l'alça. Segons Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social, cal que "les empreses tinguin facilitat per anar a buscar estrangers als seus països i portar-los per treballar com a cuidadors".
Camas, que també dirigeix la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, ha assenyalat que un dels esculls a superar a l'hora d'aconseguir les autoritzacions de treball és el reconeixement de la situació nacional d'ocupació. Aquest supòsit permet fer contractacions quan en el mercat laboral interior no hi ha personal amb el perfil professional adequat, o bé és molt escàs.
"En el sector de les cures, de persones que cuiden altres persones, s'està detectant que no hi ha treballadors autòctons que vulguin ocupar aquestes feines i, per tant, seria bo que les empreses tinguessin facilitat per anar a buscar estrangers als seus països i els portessin aquí per treballar com a cuidadors o cuidadores", ha manifestat el catedràtic.
A Catalunya el pes de la mà d'obra estrangera també és molt elevat en sectors com l'agricultura, on acaparen el 70% de l'ocupació, o l'hostaleria, on representen el 36% dels treballadors. "La població nouvinguda és imprescindible per a la continuïtat de les empreses", ha defensat el president de Pimec Lleida, Borja Solans.
En el cas de l'agricultura els empresaris es mostren expectants davant els avenços normatius al voltant de l'anomenada migració circular, és a dir, aquells acords que permeten la contractació de treballadors en origen per un període de màxim de nou mesos, amb la condició que després retornin al seu país.
Camas ha indicat que la normativa estatal aprovada recentment sobre la gestió col·lectiva de contractacions en origen per al 2026 hauria d'agilitzar aquests processos. Tanmateix, la llei obliga els empresaris a facilitar-los l'allotjament, a garantir-los feina durant almenys el 85% del període temporal, a proporcionar-los un servei d'orientació i a informar-los en el seu idioma.
D'altra banda, Pimec ha exposat la lentitud burocràtica a l'hora de resoldre els expedients de regularització per arrelament malgrat els canvis en la llei d'estrangeria, que va reduir de tres anys a dos anys el període exigit de permanència a l'Estat. "El que no podem fer és canviar la normativa i que després tinguem un embut d'onze o dotze mesos per resoldre els expedients", ha lamentat Solans.