El sensellarisme segueix creixent a Girona. El recompte que ha impulsat l'Ajuntament amb el suport de Creu Roja i uns 150 voluntaris ha revelat que hi ha 201 persones dormint al carrer a la ciutat.
Això és gairebé el doble que fa dos anys, quan eren 111 i més del triple que fa 10 anys quan eren 60.
Des de l'Ajuntament de Girona reconeixen que és "preocupant" perquè el nombre continua creixent i aposten per seguir invertint en recursos per a aquestes persones que no tenen on passar la nit.
La regidora d'Igualtat i Justícia Social de Girona, Amy Sabaly, destaca que les administracions hi estan posant diners i confia que el centre de baixa intensitat estigui llest aviat perquè la Sopa, el centre d'acollida de Girona, "està col·lapsada".
Sabaly assenyala que l'increment reflecteix també el fet que la ciutat és "referent" en la protecció de persones sense llar. "Tenim la Sopa, el pla fred i el pla calor i això s'hi afegeix la bona connexió i la proximitat amb França", ressalta. La realitat, admet la regidora, és que els serveis "estan col·lapsats" i cal seguir dotant de recursos el sensellarisme "tal com s'està fent ara" per part de les diverses administracions.
Per barris, on més persones s'han trobat els voluntaris ha estat a l'Eixample Sud, que s'ha disparat amb relació al 2024 i ha passat de sis sensellars a 56 o, cosa que és el mateix, el 25% del que hi ha a tota la ciutat. Al Barri Vell n'hi ha 11 més que fa dos anys i ja són 33 les persones sense llar que dormen en aquesta zona, mentre que el tercer barri que més se n'han trobat és l'Eixample nord amb 27.
A la resta de barris també creix el nombre de persones sense sostre, excepte a Santa Eugènia, que han passat de 29 a 18, malgrat que és el quart que més en té.
El recompte també va comptar amb la col·laboració del Consorci de Benestar Social de Salt, que va fer-lo per primera vegada a la localitat. En total, es van detectar 34 persones sense llar dormint a Salt, amb edats compreses entre els 22 anys el més jove i 67 la persona més gran.
A Salt es van crear 6 zones formades pels diferents barris: Barri Vell, Barri del Veïnat, Barri de la Massana, Barri de Mas Masó i Hospital, Barri Centre i Escriptors, i Barri del Pla i Torre Mirona. Com a Girona, cada zona estava formada per quatre o cinc voluntaris. En total va participar-hi 30 persones.
Sabaly assenyala que el sensellar que viu al carrer a Girona actualment és un perfil diferent del que hi havia fa deu o quinze anys. I és que bona part dels que dormen als carrers de la ciutat són persones que tenen feina i alguns "amb estalvis". El problema, explica l'edil, és la dificultat de poder accedir a un habitatge o a una habitació, tal com explica en Frah.
Per això, Sabaly aposta per fer polítiques d'habitatge que permetin que persones que tenen recursos puguin accedir a un pis o una habitació i sortir de la marginalitat.
El recompte contemplava una enquesta que els voluntaris recollien entre les persones que trobaven. Allà se'ls hi demanava qüestions com l'edat, l'origen o els anys que feia que vivien al carrer i s'hi estaven de pas per Girona o no. "Això servirà per tenir una radiografia de les persones que hi ha actualment a Girona i gestionar millor els recursos, perquè malauradament encara n'hi ha moltes que no tenen on passar la nit", explica la tècnica de Creu Roja, Natàlia Villas.