L’alcohol és la substància que més demandes de tractament genera als Centres d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències des de fa prop de tres dècades, quan va sobrepassar l’heroïna.
La cocaïna és la segona droga que porta a començar més tractaments des del 2003, amb 3.723 inicis de teràpia (27%) el 2025.
El cànnabis va motivar el 13% d’inicis de tractament; l’heroïna, el 7%, i el tabac, l’1,5%, tot i que cal tenir present que aquestes dades fan referència als CAS i no a tota la xarxa assistencial, ja que, per exemple, l’addicció al tabac es tracta més a l’atenció primària.
Pel que fa a les addiccions comportamentals, segons dades del 2024, es van registrar 936 inicis de tractaments i la majoria, el 74%, van ser per jocs d’apostes; el 7%, per compres; el 6%, per videojocs, i el 5%, per sexe.
Són dades que ha presentat el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, en una compareixença aquest dijous a la Comissió de Salut del Parlament sobre les polítiques i programes de reducció de danys. Es tracta d’intervencions que busquen reduir els danys derivats del consum de drogues i minimitzar-ne l’impacte en la salut de la persona i la comunitat.
Entre els objectius, hi ha reduir la mortalitat i l’exclusió social i prevenir sobredosis i infeccions. A Catalunya, hi ha 40 serveis de reducció de danys, entre centres, unitats mòbils, sales de consum supervisat i equips de carrer.
Fernández ha assenyalat que el 45% de les persones ateses en els serveis de reducció de danys es troben en situació de sensellarisme. Davant aquesta realitat, una de les propostes de millora que plantegen és ampliar els recursos residencials específics per a les persones sense llar que consumeixen drogues i més formació als professionals, ha exposat el secretari de Salut Pública.
En els serveis de reducció de danys, també observen que hi ha més persones amb patologia dual i volen incorporar-hi professionals de la psiquiatria i reforçar els circuits de coordinació amb els dispositius sanitaris del territori.
També han detectat que els serveis de reducció de danys tendeixen a ser recursos masculinitzats i per això els volen adaptar a necessitats identificades, com que disposin d’espais d’higiene diferenciats, entre altres possibles mesures.
A més, han registrat un increment del consum de metamfetamina entre les persones que acudeixen als serveis de reducció de danys i que el 60% de les persones que hi són ateses tenen més de 40 anys, amb un envelliment prematur quan porten anys consumint.
Tot i que la compareixença del secretari de Salut Pública era per exposar les polítiques en reducció de danys, els diputats també li han preguntat per altres realitats vinculades amb el consum de drogues, com la manca de recursos públics perquè les persones amb una addicció puguin optar a tractaments per deixar de consumir.
També ha emergit l’expansió dels vàpers entre els més joves, com posa de manifest l’enquesta ESTUDES del 2025, les dades de la qual corresponents a Catalunya es van presentar fa unes setmanes i en què destaca que un de cada quatre estudiants de 14 a 18 anys ha fumat cigarretes electròniques en l’últim mes.
Fernández ha alertat que el disseny de colors i gustos dels vàpers “va adreçat a una població adolescent” i fins i tot, ha afegit, “preadolescent i quasi infantil” . El secretari de Salut Pública ha avisat que aquests dispositius són la “porta d'entrada a l'addicció a la nicotina dels joves” i que vapejar “augmenta entre dues i tres vegades el risc d'esdevenir fumador de tabac tradicional passada l'adolescència”.