Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El lleure educatiu pot esdevenir una eina clau per reduir els efectes de la pobresa infantil quan els programes són de qualitat i els infants hi poden participar de manera continuada i en igualtat d'oportunitats.

Aquesta es la principal conclusió de l’informe d’avaluació 'Què funciona contra la pobresa infantil? Polítiques i programes de lleure educatiu per mitigar la pobresa infantil', impulsat per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivalua), UNICEF Comitè Catalunya i el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

L'estudi identifica quins programes de lleure contribueixen més a millorar el desenvolupament, el benestar i les oportunitats dels infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.

L’informe conclou que les activitats extraescolars de caràcter educatiu i els programes multimodals són les que presenten una evidència més sòlida de resultats positius en termes d’inclusió. Aquest tipus de programes milloren el rendiment acadèmic, la motivació, l'autoestima, les habilitats socioemocionals i la vinculació amb l'escola, alhora que contribueixen a reduir conductes de risc, segons l’informe.

També s'observen resultats positius en els casals, les colònies, els esplais, els caus i altres activitats de lleure estructurat, que reforcen les habilitats socials, el desenvolupament personal i la vinculació educativa, sobretot quan compten amb una proposta pedagògica clara i de qualitat.

L'informe revisa l'evidència disponible sobre sis grans tipologies d'intervencions –lleure estructurat, extraescolars educatives, esport inclusiu, cultura i arts, programes multimodals, i polítiques d'accés i finançament-- per identificar quins mecanismes expliquen la seva efectivitat.

L'estudi també identifica beneficis en els programes esportius inclusius, que afavoreixen el benestar psicològic, les habilitats socials, l'autoregulació i els hàbits saludables, així com en les activitats artístiques i culturals, que potencien l'autoestima, l'expressió emocional, la creativitat i el sentiment de pertinença. En tots els casos, els impactes més positius s'assoleixen quan les activitats estan ben estructurades, tenen una clara intencionalitat educativa i compten amb professionals o adults de referència que acompanyen els infants al llarg del procés.

L’informe posa de manifest que garantir l'accés al lleure educatiu és una condició necessària perquè aquests beneficis arribin als infants que més ho necessiten, però també subratlla que cal actuar sobre les barreres informatives, territorials, culturals i administratives. Les polítiques de suport econòmic faciliten la participació, però obtenen millors resultats quan s'acompanyen d'una oferta educativa de qualitat i continuada.

L'informe identifica experiències especialment rellevants. Entre elles destaca el National Summer Learning Project, als Estats Units, un programa gratuït d'estiu que combina activitats educatives i de lleure. L'avaluació mostra que els infants que hi van participar de manera continuada van obtenir millors resultats en matemàtiques i lectura, especialment després de participar-hi durant dos estius consecutius.

També sobresurt el model portuguès Escola a Tempo Inteiro, que ofereix activitats gratuïtes d'enriquiment educatiu a les escoles públiques fora de l'horari lectiu. Aquesta experiència posa de manifest que, la cobertura territorial i la coordinació poden afavorir una participació més equitativa dels infants en activitats educatives i de lleure.

A partir d'aquestes evidències, l'estudi defensa consolidar el lleure educatiu com una política d'igualtat d'oportunitats. Per aconseguir-ho, aposta per reforçar la qualitat dels programes, garantir un accés efectiu als nens i nenes en situació de vulnerabilitat, diversificar l'oferta per adaptar-la a les diferents realitats i interessos, enfortir la coordinació entre administracions, centres educatius i entitats de lleure, i continuar generant evidència que permeti orientar les polítiques públiques i ampliar les oportunitats de desenvolupament de tots els infants i adolescents.