El nombre de famílies que rep menjar dels Centres de Distribució d'Aliments (CDA) a les comarques gironines ha baixat un 4% el 2018.
Fins a 8.313 famílies han format part d'aquest projecte, una xifra similar a les que hi havia el 2016 (8.393).
Segons el gerent dels centres, Caye Gómez, aquesta davallada podria respondre a la posada en funcionament de la renda garantida.
De fet, Gómez ha afirmat que des que es va engegar aquesta ajuda, han notat una davallada d'alguns dels usuaris que hi havia abans. El problema és que "hi ha moltes famílies que també han arribat en el projecte" i per això el global de famílies s'ha estancat en dades similars a les de 2016.
Un dels fenòmens que preocupa més als gestors dels CDA és la cronificació d'alguns usuaris en el projecte. Un dels voluntaris, en Miguel Pellegrino, ha explicat que una de cada quatre famílies usuàries del CDA el 2018 s'hi van incorporar el 2013. Per altra banda, un 22,9% va entrar per primera vegada en un CDA el 2018.
Segons Pellegrino "hi ha una fluctuació de gent" dins del programa. El voluntari ha especificat que un nombre important de persones que comencen a millorar la seva situació econòmica i abandonen el programa. Però per altra banda, també hi ha un nombre important de famílies que no tenen prou recursos i s'hi incorporen. Aquest moviment comporta que "es mantingui una estabilitat" en el nombre global d'usuaris.
El perfil de família que utilitza aquests centres és el d'una parella jove amb dos fills al seu càrrec i de nacionalitat espanyola. Tot i així, una de les participants del projecte, la Norma Salgado, ha explicat que "el 70% de les famílies ateses tenen fills menors d'edat". Aquesta dada és especialment important, ja que comporta un reforç en la dieta dels infants per assegurar un creixement correcte.
Tot i que les famílies puguin tenir el menjar de forma gratuïta, des dels Centres de Distribució d'Aliments es proposa que facin un donatiu d'un, dos o tres euros per cistella. Des de Càritas han remarcat que "més d'un 50% de les famílies han fet aportacions voluntàries".
Segons Pellegrino, els usuaris són conscients que aquestes contribucions "no són per pagar el menjar que s'emporten, sinó per posar el seu granet de sorra en el projecte". De fet, aquesta és una estratègia que la gerència dels centres vol desenvolupar per aconseguir que els usuaris es sentin com una part activa del projecte. Aquests donatius de les famílies han resultat un 32,54% dels ingressos privats que han recaptat els CDA el 2018 i que equival a 77.092 euros.
Els CDA són un projecte impulsat per Càritas Diocesana, el Banc dels Aliments, l'Obra Social la Caixa i diverses institucions públiques. Per accedir-hi, els serveis socials dels diferents municipis gironins deriven famílies que no tenen suficients ingressos per a garantir una alimentació correcta per a tots els seus membres.
Els centres es converteixen en un supermercat en què els usuaris no paguen en diners, sinó en punts. Cada família té un número determinat de punts, segons la seva situació econòmica. Una vegada entren en el CDA poden agafar pasta, arròs, cigrons o farina, entre d'altres aliments. Segons la seva importància dins de la dieta, els productes tenen un límit per cistella.
Quan ja han acabat, un conjunt de voluntaris marca els productes que s'emporten i revisen que gastin tots els punts que tenen i que tampoc es passin. A més, els voluntaris assessoren a les famílies sobre quins productes cal que agafin per garantir una dieta equilibrada. Els usuaris del projecte poden anar a recollir aliments cada quinze dies.
Amb aquesta dinàmica, els CDA intenten imitar el procés que fan les famílies quan van al supermercat i, d'aquesta manera, dignificar el programa. L'objectiu és que les famílies tinguin la llibertat d'escollir quins productes necessiten a casa i no notin que algú els imposa una dieta determinada.