Domènec Espadalé posarà fi aquest divendres a quatre dècades de vinculació als òrgans de govern de la Cambra de Comerç de Girona.
Va entrar-hi com a membre del comitè executiu al 1979 (quan tenia 39 anys) i al 1994 va passar a ser-ne vicepresident primer. Ara fa 13 anys, Espadalé va accedir a la presidència en substitució d'Antoni Hostench.
Pensava estar-s'hi durant vuit anys -dos mandats- però n'han acabat essent tretze pel retard en les eleccions a Cambres (que han obligat a prorrogar fins a cinc anys més la legislatura que ara es tanca).
Ara, Espadalé marxa de la Cambra de Comerç de Girona deixant enrere una etapa marcada, sobretot, per l'esclat de la crisi econòmica i el decret Zapatero que l'any 2010 va posar fi a les quotes obligatòries que pagaven les empreses.
Ha estat una etapa on la Cambra ha hagut de reinventar-se i veure com, de gestionar un pressupost de 4,8 milions d'euros, quatre anys després del decret, els comptes queien fins als 1,4 milions d'euros. I això, lligat també a un expedient de regulació d'ocupació, que va suposar passar de tenir 46 a tan sols 20 treballadors.
Per sortir-se'n, la Cambra s'ha centrat en impulsar els serveis a les empreses –ara, compten amb un miler d'associats- i en gestionar projectes vinculats amb fons europeus i de la Generalitat. Espadalé, sobretot, reivindica que "el treball en equip" ha estat cabdal a l'hora de sortir-se'n. Ara, marxa d'una Cambra que gestiona un pressupost de 2,2 MEUR per a aquest 2019 i compta amb 22 treballadors.
Domènec Espadalé marxa satisfet de la feina feta com a president. Entre d'altres, durant els seus tretze anys al càrrec, la Cambra de Comerç ha celebrat el centenari, s'ha creat el Grup Impuls per Girona (que aplega les tres cambres, les patronals i el Fòrum Carlemany), s'han potenciat els creuers a la Costa Brava o s'ha inaugurat l'Escola d'Hostaleria de l'Empordà. A més, durant aquest darrer mandat l'ens també va sortir del Patronat de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), com a discrepància pel paper que el rei Felip VI va jugar amb el procés.
Al llarg d'aquests dos mandats, Espadalé també ha vist com es construïen i entraven en servei infraestructures "essencials" per al territori (com el túnel de Bracons, la línia de l'AVE o el desdoblament de l'eix transversal). En aquest apartat, però –ell és empresari de transports- el president no amaga que encara hi ha projectes que "s'han de culminar", i on la Cambra de Comerç haurà de fer pressió perquè siguin una realitat.
En destaca dos: l'arribada de l'ample internacional a la terminal del Far-Vilamalla i la construcció de l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona (que ha d'impulsar-se com a quarta pista del Prat). I en paral·lel, també assegura que un dels reptes als quals s'haurà d'enfrontar el nou govern de la Cambra serà la "digitalització de les empreses".
Per últim, el president també demana a la Generalitat que acceleri l'aprovació de la nova Llei de Cambres. "Ara tenim les mateixes obligacions, però no els mateixos drets; i això s'ha de resoldre", subratlla Espadalé (que també vol deixar clar que el de president de la Cambra és un càrrec que no té remuneració).
El ple de constitució de la nova Cambra de Comerç de Girona serà aquest divendres. Una setmana més tard que les altres dues del territori (Palamós i Sant Feliu de Guíxols), on també hi ha hagut relleu a la presidència. Si no hi ha novetats, qui substituirà Espadalé en el càrrec serà el fins ara vicepresident segon Jaume Fàbrega, que es presenta amb una candidatura de consens.
Si no hi ha sorpreses de darrera hora, la seva serà l'única que opti a presidir la Cambra de Girona. De Fàbrega, Espadalé en destaca sobretot el seu bagatge en temes de formació (sobretot, amb els cicles d'FP i la necessitat de vincular els estudis amb les demandes empresarials).