Per crear les 35 noves places d'internament per a adolescents d'entre 14 i 18 anys, la Generalitat reverteix el tancament parcial de dos centres: el de Montilivi de Girona i el d'Els Til·lers a Mollet del Vallès.
Des del 2013, coincidint amb la crisi econòmica, estan pràcticament desocupats. Ara, Justícia inverteix 2,9 milions d'euros per posar-los al dia, rehabilitant i equipant els mòduls en desús, i també en reforçarà l'equip de professionals (incorporant 22 nous educadors i treballadors socials).
Actualment, el centre de menors de Montilivi acull dotze joves en règim obert o semiobert. A partir d'aquest juliol, però, també en rebrà en règim tancat i la seva capacitat s'incrementarà fins a les 22 places.
L'equipament, que va obrir al 1990, va ser un centre de menors de règim tancat amb 43 places fins ara fa sis anys (quan van tancar-se'n dues terceres parts de les instal·lacions arran de la crisi).
Pel què fa a Els Til·lers, aquest centre es va inaugurar el 1985 com a règim tancat. Aleshores tenia cinc mòduls i una capacitat de 61 places. Però des de fa sis anys, l'equipament de Mollet del Vallès només té operativa una unitat terapèutica que acull dotze joves amb problemes de salut mental i addiccions.
A finals d'aquest any, però, el Departament de Justícia reobrirà un dels antics mòduls d'Els Til·lers. Tindrà capacitat per a 25 places i acollirà totes les noies de Catalunya amb mesures d'internament. Això suposarà traslladar a Mollet del Vallès les disset adolescents que actualment es troben al centre de menors de Can Llupià, a Barcelona (que de retruc, passarà a ser exclusiu per a nois).
El trasllat de les noies, que actualment representen el 7% dels joves internats, permetrà que tot l'equip d'Els Til·lers s'especialitzi en un tractament "amb visió feminista", ha subratllat la directora general. "Per l'apoderament, la conducta sexual sana i responsable i la no submissió a conductes masclistes; es tracta de reconèixer que les noies s'inscriuen en un ordre cultural, social, polític i psíquic propi", hi ha afegit Gisela Torns.
Amb aquest increment de capacitat a Girona i Mollet, els set centres de menors que Justícia gestiona a Catalunya passen de tenir 302 a 337 places (un increment del 12%). La directora general d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil explica que, d'aquesta manera, el Departament dona resposta al creixement "ininterromput" de joves interns, que s'ha "intensificat" durant el darrer any.
De fet, des del 2016 hi ha hagut 76 nous adolescents que han ingressat en centres de menors (cosa que ha situat l'ocupació dels centres fins al 90%). En la majoria dels casos, són joves que han comès robatoris amb violència i intimidació.
La directora general no ha amagat que, "majoritàriament", aquest increment respon a internaments de "joves altament vulnerables i desprotegits, que viuen al carrer, sense vincles familiars a Catalunya, ni domini del català o el castellà, i amb poca o cap formació". És a dir, menors no acompanyats.
"Té impacte, però tampoc és una fotografia estàtica; i abans no es col·lapsi el sistema, nosaltres hem de plantejar places suficients", ha afirmat Gisela Torns. Actualment, amb dades del mes de maig, dels 283 interns que hi ha als diferents centres de menors de Catalunya, 109 són menors no acompanyats (cosa que representa un 38%).
Tot i això, la directora també ha tret xifres per posar aquestes dades en context. Torns ha subratllat que, segons dades de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència, s'ha de tenir en compte que des del 2016 han arribat a Catalunya fins a 6.640 menors no acompanyats. I que d'aquests, "tan sols un 1,6% han ingressat en centres de menors".
Les persones són inimputables fins als 14 anys. En canvi, a partir d'aquesta edat, els menors ja tenen responsabilitats penals. Els jutges decreten mesures que han d'assumir els menors que han comès un delicte. Les mesures judicials per al menors són l'equivalent a les penes per a les persones adultes. La gran diferència és que les mesures de justícia juvenil tenen una finalitat educativa.
El ventall de mesures que pot imposar el jutge pot anar des de la mediació i la reparació a les mesures de medi obert, com ara la llibertat vigilada, les prestacions en benefici de la comunitat o les tasques socioeducatives. L'internament en centres de justícia juvenil (en règim tancat, obert, semiobert o terapèutic) només es reserva per als menors que han comès els delictes més greus.
Tant és així que els joves amb mesures d'internament en un centre educatiu només representen el 8,2 % de tots els menors que l'any 2017 van passar per la justícia juvenil a Catalunya (5.731). La taxa de reincidència en el conjunt de la justícia juvenil és del 30,8 %.
La Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil gestiona set centres de justícia juvenil: Can Llupià (Barcelona), Montilivi (Girona) El Segre (Lleida) Folch i Torres (Granollers), L'Alzina, (Palau Solità i Plegamans) i Oriol Badia (Guardiola de Font-rubí) i la Unitat Terapèutica d'Els Til·lers (Mollet del Vallès).
Montilivi se suma ara a Can Llupià, L'Alzina , Segre i Els Til·lers com a centres preparats per acollir joves en règim tancat tot i que hi ha joves en altres règims. Els centres tancats estan dotats de mesures de seguretat (personal especialitzat i mesures estàtiques) i hi van a parar joves amb una evolució educativa conflictiva. Aquest règim no permet als joves sortir del centre i és a dins on han de fer totes les seves activitats, tant de tractament com formatives i ocupacionals.