Un exemplar de coipú, amb els característics incisius de color taronja molt desenvolupats, després de caure en una gàbia. / Foto: Departament de Territori i Sostenibilitat

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Aquest rosegador herbívor, el coipú, una espècie invasora procedent de la Patagònia també conegut com a 'rata-llúdriga', va entrar a Catalunya per l'Alt Empordà ara fa set anys.

Pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat (perquè de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries). Sembla un creuament entre una rata i una llúdriga –d'aquí, el seu sobrenom- i es caracteritza pels seus grans incisius taronges. S'inclou dins el catàleg d'espècies invasores i pot comprometre l'hàbitat fluvial.

Va arribar procedent de França, on se'l criava per a la indústria pelletera. Segons explica el biòleg del servei de Fauna i Flora de Territori, Santi Palazón, abans del 2012 se n'havia vist algun exemplar a la Cerdanya, però les primeres cites regulars d'aquest rosegador van ser a l'Alt Empordà. Hi va arribar a través de les conques fluvials de l'Albera.

A partir d'aquí, aquesta espècie invasora es va establir als Aiguamolls i va començar a estendre's pel territori. Ha anat colonitzant rius com la Muga, el Ter i el Fluvià i ara, fins i tot, hi ha coipús que ja han arribat a la comarca de la Selva.

Aquest rosegador té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials. El biòleg del Servei de Fauna i Flora explica que canvia "la morfologia" dels rius, perquè sol fer els seus caus arran d'aigua i es menja les plantes que creixen a les vores. "A més, li agrada molt la gespa i els brots verds", concreta Palazón, explicant que s'han arribat a veure prats de camps de golf plens de coipús.

L'espècie invasora, a més, pot comprometre els habitats de ribera. "És un competidor d'altres espècies d'herbívors més pacífics, com la rata d'aigua", indica el biòleg. A més, com que es menja vegetació i plantes aquàtiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona (o destruir-ne els nius).

El biòleg del Departament admet que és impossible eradicar aquesta espècie invasora. "És difícil de frenar, perquè és un animal aquàtic amb una gran capacitat reproductora; hi ha trams del Fluvià i la Muga on, en un quilòmetre lineal de riu, hi arriben a viure entre cinc i deu coipús", explica Palazón.

"Allò que hem de fer és començar a pensar que hem de conviure amb les espècies invasores, i això significa que allà on puguin crear danys sobre la biodiversitat, hem d'abaixar-ne la densitat", concreta el biòleg. Per això, els esforços se centren sobretot a controlar-ne la població en aquells espais protegits, com ara el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Aquí, es col·loquen paranys per atrapar-los o també, segons concreta Palazón, els Agents Rurals fan aguaits i els abaten. Però els coipús són esmunyedissos i és "complicat" capturar-los, admet el biòleg. Al 2017, se'n van agafar 39; i l'any passat, una trentena.

El coipú, a més, no és l'única espècie invasora que s'ha establert als rius gironins. També hi ha el visó americà o la tortuga de Florida, entre d'altres. A més, segons concreta Palazón, el llistat es podria ampliar amb un altre rosegador: la rata mesquera (Ondatra zibethicus).

En aquest cas, és omnívora i també pot fer el salt a Catalunya procedent de França. La rata mesquera, com el coipú, també fa els caus arran d'aigua. Pot arribar a rosegar gran quantitat de joncs però, sobretot, afectar els cultius de la zona i les poblacions de crustacis.