Amb l'aniversari de l'1-O a tocar i amb les primeres declaracions de policies nacionals com a investigats, els advocats voluntaris que van presentar la querella per les càrregues a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis han criticat que la instrucció del cas arriba "al ridícul de la lentitud".
"Per la dignitat de les més de 300 persones lesionades, caldria arribar al fons de l'assumpte en un espai temporal mínimament digne", ha afirmat una de les advocades, Alexandra Cat.
Els lletrats denuncien entrebancs constants al llarg de la instrucció, sobretot per les reticències del govern espanyol a l'hora d'identificar quins comandaments i quins agents van actuar a cadascun dels col·legis electorals. Segons han detallat aquest divendres, després de diversos requeriments del jutjat arran de la insistència dels advocats, finalment tenen un llistat dels guàrdies civils i policies nacionals que eren a cada lloc.
Tot i que critiquen que la informació, sobretot la relacionada amb la Guàrdia Civil, continua sent "incompleta", sí que permet als advocats fer un pas més i sol·licitar al jutjat que acordi imputar més agents i comandaments.
El portaveu dels advocats, Albert Carreras, ha detallat que al llarg de la instrucció havien pogut identificar els agents per "via indirecta", a través de testimonis o gravacions de les càrregues. Fins ara, el jutjat ha acordat investigar un total de 35 policies nacionals (26 dels quals ja estan citats a declarar a partir del 4 d'octubre) que havien actuat a Girona ciutat però no havien pogut identificar cap dels guàrdies civils que van intervenir a Aiguaviva i a Sant Julià de Ramis.
Amb la informació sobre la taula, els advocats que s'encarreguen dels casos d'aquestes dues poblacions, Narcís Badosa i Dani Diéguez, preveuen demanar properament al jutjat que imputi almenys 13 guàrdies civils que són els que ara per ara consideren que van poder actuar de forma desproporcionada. Entre ells, hi ha l'agent que hauria llançat gas pebre contra les persones que protegien el col·legi electoral a Aiguaviva.
Segons ha concretat Badosa, la Guàrdia Civil llista els comandaments a càrrec l'operatiu però, a més, l'institut armat també identifica concretament l'agent que va fer servir un "aerosol de defensa" i argumenta que ho va fer per "decisió pròpia". "A l'informe diuen que utilitza l'aerosol perquè la massa l'estava assetjant i es va veure envoltat", exposa Carreras que afegeix, irònicament, "tots hem vist a les imatges la gran massa que hi havia a Aiguaviva".
Els advocats voluntaris Dret Defensa Girona esperen que els declaracions dels policies nacionals investigats siguin un "punt d'inflexió" per fer avançar la instrucció i esclarir qui va donar les ordres, com es van escollir els col·legis i qui va autoritzar que s'utilitzés violència contra les persones que protegien les urnes. "La nostra actuació no va contra la Guàrdia Civil o contra la Policia Nacional, sinó contra unes actuacions excessives", ha concretat Carreras.
De fet, la querella col·lectiva per les càrregues policials de l'1-O es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu. S'hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.
Un altre cavall de batalla dels advocats voluntaris en relació a la instrucció del cas és tenir accés a les comunicacions dels agents i comandaments dels operatius. De fet, el mateix jutjat ja va dictar una providència, a petició dels lletrats, centrada en les converses que policies i guàrdies civils van mantenir durant l'operatiu del referèndum.
En especial, el jutjat ordenava identificar si havien utilitzat canals de comunicació alternatius i comprovar si es podia tenir accés a aquests comunicacions. Carreras ha criticat que la resposta ha estat que van fer servir telèfons mòbils personals i un segon canal de comunicació directe que "no passava per centraleta" i, per tant, no es va enregistrar.
També critiquen que, tot i que el mateix jutjat va acordar el visionat de les imatges de la càmera unipersonal que duia un agent al col·legi Verd, la diligència encara no s'ha fet. I, de fet, han citat a declarar com a testimonis el policia que diu que li van sostreure el dispositiu de forma violenta i l'advocat que va aportar la gravació a la causa. També consideren que és rocambolesc que la Policia Nacional hagi dit al jutjat que aquesta càmera era propietat d'un agent a títol personal i que el subdelegat d'aleshores l'havia autoritzat a dur-la per fer-la servir el dia del referèndum.
A banda de les identificacions dels agents que van intervenir a cada col·legi a través dels requeriments fets via jutjat, els advocats tornen a fer una crida a tothom que tingui vídeos de les càrregues perquè les faci arribar per poder individualitzar l'actuació concreta de cadascun dels agents.