Els encausats pel tall de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O han carregat contra la decisió del jutjat d'instrucció 4, avalada per l'Audiència de Girona, d'enviar a judici 17 dels 19 activistes investigats.
Estan investigats inicialment per, presumptament, participar en l'acció de protesta.
El col·lectiu 21 raons (en referència al nombre d'investigats en diferents investigacions arran de les mobilitzacions de l'1 d'octubre del 2018 a la ciutat) han fet una roda de premsa aquest divendres per denunciar que la justícia actua motivada "pel context de protesta que es viu a Catalunya". Acusen a la justícia d'actuar amb "Voluntat d'escarment", "sense proves" i identificant els investigats fent servir "fotomuntatges".
En aquest sentit, recorden que la mateixa Audiència de Girona va concloure, arran de les protestes durant la vaga general del 3-O del 2017, que tallar les vies no era delicte. "La decisió dels mateixos tribunals és radicalment contrària i comporta sotmetre a judici disset persones per la seva participació en protestes", critiquen.
A més, els encausats recorden que l'inici de la causa és l'operatiu de la Policia Nacional del 16 de gener, quan van arrestar setze persones, entre elles l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà.
"Una investigació policial que ha estat viciada des del primer moment per l'excepcionalitat de l'actuació policial que, recordem, va ser durament criticada i fins i tot denunciada amb una querella dels afectats", recorden en relació a la querella contra la Policia Nacional per detenció il·legal que, finalment, va quedar arxivada.
Els activistes també denuncien que la Policia Nacional va fer servir "fotomuntatges comparatius" entre les imatges de les càmeres de l'estació de l'AVE i fotografies extretes de les xarxes socials dels investigats.
"El material era de tan baixa qualitat i elaborat de forma tan barroera que el jutge instructor va demanar un informe pericial a la Policia Nacional per tal de prosseguir el cas", subratllen els encausats que critiquen que, tot i que l'informe concloïa que "era impossible identificar ningú", el cas ha tirat endavant i està a les portes d'arribar a judici.
Amb la resolució de l'Audiència de Girona, ara fiscalia, advocacia de l'Estat i Adif formularan acusació però els encausats recorden que els delictes de desordres públics agreujats poden suposar penes de fins a 6 anys de presó. "Aquests delictes són els que ara l'Audiència de Girona dona carta blanca perquè siguin aplicats als manifestants de l'1-O del 2018", lamenten.
"Malgrat aquest nou intent de criminalització, nosaltres seguim decidides a continuar denunciant que protestar, manifestar-se, tallar carreteres o tallar vies no és un delicte, és un acte de llibertat, una llibertat que nosaltres seguim decidides a continuar exercint fins al ple exercici del dret a l'autodeterminació i fins a la llibertat de totes els presos i preses polítiques", acaba el manifest que han llegit aquest divendres davant l'estació de l'AVE, protegida per vigilància privada i els Mossos d'Esquadra.