L'activista Jordi Alemany amb la seva mare abans del judici a l'Audiència de Girona. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Primer judici per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O a Girona on els manifestants van tallar les vies de l'AVE i van entrar a l'edifici de la Generalitat a Girona i van despenjar la bandera espanyola.

Al banc dels acusats, un activista que s'enfrontava inicialment a 5 anys de presó i a multes per valor de 7.200 euros acusat de participar en les accions a la seu el Govern.

Al final del judici, que s'ha fet a la secció quarta de l'Audiència de Girona, la fiscalia ha rebaixat la petició de penes.

La fiscal ha retirat les acusacions pels delictes d'atemptat a agent de l'autoritat, lesions, danys i lesions lleus perquè considera que "no consta" que es causessin desperfectes a les portes d'accés ni que participés en el forcejament que va causar lesions a agents dels Mossos d'Esquadra o a vigilants de seguretat.

La fiscal, per contra, ha mantingut l'acusació per desordres públics i ultratge a la bandera espanyola. Per aquests delictes, demana ara la "pena mínima" d'1 any de presó i multa de 1.260 euros. També ha retirat la petició de 3.638,31 euros d'indemnització pels desperfectes i les lesions.

La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, demana l'absolució. Tot i que considera que la fiscalia ha fet un "primer pas", sosté que no ha acabat de fer "el que li hagués tocat fer", retirar tota l'acusació, especialment pel delicte d'ultratge a la bandera. "Ha quedat com una rèmora del caràcter polític que tenia aquest judici perquè, al final, és la sobreprotecció de la bandera monàrquica espanyola els que ens ha portat aquí", ha afirmat Salellas en declaracions als mitjans. "Si ningú hagués tocat la bandera no hauríem acabat a judici", ha afegit l'advocat de la defensa.

L'encausat, Jordi Alemany, s'ha acollit al seu dret a no declarar però ha fet ús de l'última paraula. D'entrada, ha afirmat que no reconeix la justícia espanyola i ha defensat que se'l tracti com a un "represaliat polític" i no com a un "delinqüent comú". "Les seves acusacions i les seves condemnes el que fan és encendre la guspira d'aquest moviment", ha afirmat Alemany que ha defensat la desobediència civil com a estratègia per "desgastar la maquinària de l'Estat".

"No em penedeixo del que he fet ni del que faré", ha dit l'activista davant del tribunal i ha instat la justícia espanyola a "treure les rapes de Catalunya". "El que ha de fer l'estat espanyol i les forces d'ocupació és deixar-nos en pau i obrir el camí cap a la llibertat de Catalunya", ha conclòs.

Alemany és l'únic acusat del grup "d'unes 300 persones" que, segons la fiscalia, va irrompre a la Generalitat amb l'objectiu de "menysprear, despenjant-la, la bandera d'Espanya que onejava en un pal a la façana de l'edifici".

Al judici, Mossos d'Esquadra que han declarat han situat l'activista (a qui han dit que reconeixen de mobilitzacions anteriors) a les protestes però cap d'ells l'ha d'identificat com la persona que va despenjar la bandera.

El judici ha quedat vist per a sentència. A les portes del Palau de Justícia de Girona s'ha convocat una concentració de suport a l'activista encausat. Els manifestants duien una pancarta on s'hi podia llegir 'No és ultratge, és llibertat d'expressió".

A la concentració hi han participat altres investigats per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O a Girona, entre ells els alcaldes de Verges i Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cornellà. La resta d'encausats, però, ho són pel tall de l'AVE que hi va haver abans que la manifestació es dirigís cap a la Generalitat.