L'acusat d'abusar sexualment de la filla, d'esquenes, davant el tribunal de la Secció Tercera de l'Audiència de Girona. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El cas que ara la Secció Tercera de l'Audiència de Girona ha sentenciat s'estenia entre els anys 2009 i 2016. Segons la fiscalia, al llarg d'aquest temps l'home hauria abusat sexualment de la seva filla en diverses ocasions.

Primer, al domicili que compartia la família a Sant Joan de Mollet. I més endavant, quan el matrimoni ja s'havia separat, i aprofitant el règim de visites, en un pis del Barri Vell de Girona, a Flaçà i, de nou, en un altre habitatge de Sant Joan de Mollet.

Durant el judici, el processat va negar els càrrecs. El pare, que només va respondre les preguntes del seu advocat, va atribuir la denúncia a una revenja. Va explicar que la seva filla no suportava que s'hagués tornat a casar i deixés de pagar-li la pensió, i que feia quatre anys que no mantenia contacte amb ella.

Per la seva banda, la menor –que ara té 17 anys- va sostenir que el processat abusava d'ella dient-li que era "com un joc". Davant del tribunal, va explicar que primer l'home li feia tocaments a les parts íntimes, però que després de la separació, la despullava i es masturbava davant seu. També va dir que no havia decidit explicar els abusos a la seva mare fins al 2017, i que ho va fer de cop i volta mentre les dues es discutien.

La sentència, però, no dona credibilitat al relat de la menor. El tribunal conclou que, de fet, no ha quedat provat "amb seguretat i certesa" que el pare abusés sexualment de la filla. I a l'hora de decantar la balança, l'Audiència destaca que hi ha "contradiccions rellevants" entre les declaracions que la jove va fer davant la policia, durant la fase d'instrucció i –també- al judici mateix.

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, diu que "en línies generals" el relat dels abusos és el mateix. Però que entre una declaració i altra hi ha discrepàncies evidents sobre quan tenien lloc els tocaments (perquè de no concretar-ho, o bé dir en cinc o sis ocasions, la menor va passar a dir que cada cap de setmana) i la manera com l'acusat hauria comès els abusos (tocant-la per damunt o per sota la roba). Al tribunal, de fet, li estranya que la filla no recordi aquest darrer extrem.

A més, la sentència també posa de relleu que, segons la menor, els tocaments haurien començat el 2012, quan ella tenia 9 anys i s'estaven a Sant Joan de Mollet. Però que, en realitat, aleshores la família ja no vivia en aquella casa (perquè van marxar-ne al 2011). Per últim, el tribunal també fa palès que la mare, durant el judici, va explicar que la menor li havia relatat els tocaments quan les dues estaven mirant una sèrie sobre abusos sexuals (i no mentre es discutien).

La sentència absol l'acusat d'un delicte continuat d'abusos sexuals a menor de 16 anys. A més de la pena de presó, l'acusat també s'enfrontava a passar-se 10 anys en llibertat vigilada i a pagar 20.000 euros d'indemnització.

El tribunal també és conscient que el pare, després de tornar-se a casar, va "desentendre's totalment" de la menor. I per això, diu que tot i no "poder afirmar que ella volgués venjar-se'n, atribuint-li els abusos denunciats", aquest extrem "tampoc es pot descartar".

La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.