La inflació es manté a comarques gironines. Segons les dades que ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a la demarcació els preus s'han apujat quatre dècimes de mitjana durant el mes de maig.
L'alça és més atenuada que la registrada a l'abril (quan els preus van encarir-se un 1,1%) i s'explica pels encariments que ha registrat la moda. En concret, la roba s'ha apujat un 1,7% i el calçat, per la seva banda, ho ha fet en un 3,2%. Hi té relació el canvi de temporada, en espera que arribi l'època forta de rebaixes (que tot i que ara puguin fer-se durant tot l'any, a la ment de la ciutadania encara es mantenen els períodes de juliol i gener).
Però apart de la moda, al maig també hi ha hagut altres grups que han augmentat preus. A la demarcació, per exemple, el transport ho ha fet en un 1,1%. I els mobles i articles de la llar (com ara el parament de taula o el tèxtil) s'han apujat de mitjana un 0,8%.
També registren increments l'aigua, el gas i l'electricitat (+0,4%), els articles de jardineria (+1,3%), els serveis ambulatoris (+1%) i els serveis d'allotjament (+1,4%).
Per contra, tot i que les nits d'hotel i les estades s'hagin apujat, baixen els preus dels paquets turístics (-3%). Segons recullen les dades de l'INE, a comarques gironines altres grups que registren descensos són l'oci i la cultura (-0,1%), els lloguers (-0,2%) o els electrodomèstics (-0,6%). I per últim, hi ha grups (aquí, destaca l'alimentació) que es mantenen invariables.
A les comarques gironines, però, allò que és significatiu és l'increment que continua registrant l'índex interanual de l'IPC. A l'abril ja va superar el 2%. I ara, aquest indicador ja s'ha catapultat per damunt del 3%. En concret, a la demarcació, en comparació amb el maig del 2020, els preus s'han encarit un 3,1%.
Per trobar un registre similar cal remuntar-se, fins i tot, molt més enllà de l'esclat de la pandèmia. Perquè fa més de quatre anys, en concret des de principis del 2017, que la taxa interanual de l'IPC no assolia aquests índexs.
Entre gener i febrer d'aquell any, l'índex interanual va ser superior al 3% (situant-se en la franja del 3,4 i 3,5% respectivament). A partir d'aleshores, va anar fluctuant –sempre, però, per sota d'aquest valor- fins arribar al moment de l'esclat de la pandèmia de la covid-19 (quan es va entrar en deflació).