El Museu del Cinema, aquest cop, gira la càmera per donar protagonisme a l'espectador, figura clau –i també, raó de ser- de la història del setè art.
La nova exposició temporal analitza l'evolució que ha tingut el públic a les sales de cinema. Però també quin paper ha jugat l'espectador davant els nous models de consum.
S'hi ensenya, per exemple, com el primer cinema va marcar-ne rituals i codis de conducta (amb anuncis sobre quin ha de ser el seu comportament a la sala) o com, fins als darrers anys del segle XX, el cinema es revestia d'una dimensió col·lectiva (perquè es gaudia en companyia).
I aquí, l'exposició també repassa de quina manera el setè art –a diferència del gravat o la pintura- ha mostrat el públic. "Passem d'aquella imatge grotesca a aquella altra que ensenya com l'espectador té la possibilitat de tenir una revelació dins la sala, una fascinació", concreta un dels comissaris de la mostra, Andrés Hispano. I això també dona lloc a una altra de les reflexions de l'exposició: l'anàlisi de l'espectador com a massa, però també com a subjecte crític.
"La idea que l'espectador és només un full en blanc que la pantalla omple, sense cap capacitat crítica, no és del tot certa; ens rebel·lem contra la idea que el públic tan sols és influenciable i manipulable", concreta Hispano. "És precisament aquesta vibració, aquesta pulsió entre tenir un esperit crític i deixar-se portar, allò que caracteritza l'espectador", afegeix.
A través d'audiovisuals i fotografies, la mostra també repassa de quina manera ha canviat el consum de pel·lícules. Des de barraques de fira, fins a projeccions a teatres, passant pel Cinemascope, les sales múltiplex i fins a arribar al visionat domèstic (tant a través d'VHS, DVD o les pantalles digitals).
"Reflexionem sobre allò que ha estat el cinema, però també expliquem on som ara i ens fem certes preguntes de cara al futur", concreta el comissari. "Com viurem el cinema? Quin serà el llegat a la nostra memòria quan aquest consum no vagi lligat a l'experiència de la sala, d'allò que és compartit? De quina manera el cinema configurarà la memòria del segle XXI?", es planteja Hispano.
El director del Museu del Cinema, Jordi Pons, explica que l'exposició temporal inicialment s'havia concebut per inaugurar-se l'any passat. La pandèmia, però, va obligar a posposar-la. I precisament, Pons subratlla que, arran d'això, la mostra també vol servir per reivindicar el retorn del públic a les sales després de la covid-19.
"Aquesta exposició ara té més sentit que mai; perquè precisament vol reivindicar l'espectador de cinema a la sala de cinema", concreta Pous. "Avui les sales viuen la crisi més greu des dels germans Lumière, i no sabem si el públic hi tornarà; per tant, aquesta mostra vol reclamar-ne el seu retorn, perquè és allà, en la foscor i en comunitat, on es gaudeixen les pel·lícules", conclou.
L'exposició temporal es complementa també amb objectes del Museu del Cinema relacionats amb l'espectador (principalment, procedents de donacions particulars). S'hi mostren plaques de vidre amb contingut informatiu i publicitari, programes de mà, dos carnets d'entrada al Modern de personal de la fàbrica Grober o diferents publicacions a partir dels anys 30.
'L'espectador com a espectacle', produïda pel Museu del Cinema, ha estat comissariada per Ingrid Guardiola, Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. S'inaugura aquest dimarts, l'entrada és gratuïta i es podrà veure a la sala temporal del Museu del Cinema fins el 24 d'abril de l'any vinent.