L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Planas, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'estudi posa el focus en analitzar l'impacte que els habitatges d'ús turístic (HUT) tenen damunt el mercat de lloguer tradicional a Girona ciutat.

Aquest divendres, l'Ajuntament ha donat a conèixer els detalls d'aquesta diagnosi. D'entrada, l'estudi recull que d'ençà del 2015, els HUT han passat de ser "residuals o insignificants" a representar entre un 4 i un 7% del total de pisos que hi ha en lloguer a la ciutat.

Ara bé, la diagnosi també subratlla que la seva presència no és homogènia arreu de la ciutat, sinó que es concentren en barris –i fins i tot, carrers- determinats. A Girona, partint de dades del 2019, allà on n'hi ha més és al Barri Vell, al Mercadal i a l'Eixample Nord.

En el cas del Barri Vell, els pisos d'ús turístic representaven llavors més de la meitat de tots els que hi havia en lloguer (en concret, el 54%). Un percentatge que baixa fins al 36% al Mercadal, i fins al 9% a l'Eixample Nord.

La regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, explica que al Barri Vell els HUT es troben, sobretot, repartits entre els carrers Cort Reial, de la Força i Ballesteries. I que a la part històrica, els pisos turístics solen estar en mans "d'inversors professionals" (de fet, l'estudi concreta que el Barri Vell concentra més del 75% dels titulars que tenen més de set pisos amb llicència d'ús turístic).

La diagnosi posa de relleu que tant al Barri Vell, com al Mercadal o a l'Eixample Nord, de fet, surt més rendible tenir un pis turístic que no pas destinar-lo a lloguer. Entre d'altres, perquè el turista té predilecció pel centre de la ciutat. Però també, destaca l'informe, perquè aquests HUT "han estat rehabilitats"; i això, de retruc, també suposa que el preu per pernoctar-hi sigui més alt.

Per posar-hi xifres, l'estudi calcula que un HUT al Barri Vell té una ocupació mitjana de vint nits mensuals. I que descomptant impostos, el propietari n'obté una renda neta de 1.110 euros. En el cas del lloguer tradicional, aquesta quantitat baixa fins als 468,1 euros. És a dir, que és gairebé tres vegades inferior.

Tant l'alcaldessa com la regidora han destacat, però, que és lògic que si un inversor rehabilita un habitatge, després esculli aquella opció que té més rendibilitat. A més, Plana també ha posat de relleu que els pisos que es destinen a lloguer habitual al Barri Vell "tenen qualitats senzilles" (perquè fa temps que no s'han reformat o, per exemple, no disposen d'ascensor).

Deixant de banda aquestes zones més cèntriques, l'estudi també recull que a la resta de la ciutat la presència d'HUT hi és "clarament inferior". I analitzant l'evolució dels lloguers tradicionals, l'estudi conclou que els pisos turístics no n'afecten els preus arreu de la ciutat.

L'alcaldessa ha explicat que, en realitat, a Girona els lloguers més elevats no es troben al Barri Vell (on de mitjana són de 611 euros) sinó a l'Eixample, el Mercadal o a la part de Lluís Pericot. "I això és important dir-ho per evitar certs mantres", ha dit, en referència a les crítiques per l'increment d'HUT al Barri Vell en els darrers anys. A més, Madrenas també ha rebutjat que es produeixi gentrificació en aquesta part de la ciutat, perquè segons ha concretat, el número d'empadronats s'hi ha mantingut estable.

Madrenas ha volgut posar de relleu que l'estudi, a més, concreta que Girona té un parc d'habitatges de lloguer molt més elevat que altres ciutats catalanes i estatals. Mentre que, de mitjana, els lloguers es troben entre el 15 i el 17% del total d'habitatges, a Girona aquest percentatge és del 27%. "Cosa que ens apropa molt més als estàndards d'Europa", ha concretat l'alcaldessa.

Per últim, tant l'alcaldessa com la regidora també han fet incís en què la covid-19 ha suposat que, durant el 2020, hi hagi hagut 188 HUT que s'hagin donat de baixa a la ciutat. I que això, de fet, també explica que els pisos turístics no impactin en el preu global dels lloguers.

Glòria Plana ha concretat que al Barri Vell, al Mercadal o a la zona del Carme hi ha hagut un descens del 30% de les llicències. Però que en el cas de l'Eixample, tant nord com sud, aquest percentatge ha arribat a situar-se entre el 60 i el 65%.

Després de la presentació de l'estudi, l'alcaldessa de Girona ha demanat "estudiar bé" les dades abans de decidir res. Marta Madrenas ha subratllat que la diagnosi deixa clar que els HUT "no impacten en el preu global dels lloguers", i que tot i que l'estudi detecti "interferències" al Barri Vell i al Mercadal, també és veritat que en aquestes zones els pisos turístics han contribuït a fer que es rehabilitessin propietats.

"A més, cal tenir en compte que el tipus de turisme que aposta per allotjar-s'hi sol ser familiar o esportiu; i aquest també és el que ens interessa rebre", ha afirmat. En referència a una moratòria o a una limitació de llicències al Barri Vell, Madrenas ha dit que l'equip de govern no es tanca a res, però sí que ha demanat abandonar "la simplicitat dels discursos", prendre decisions "amb rigor i responsabilitat" i apartar la turismofòbia.

"Cal reflexionar i valorar les dades", ha dit Madrenas. "Si fent una acció determinada, és segur que baixen els preus del lloguer a la ciutat, se'n parlarà", ha concretat. "Però si una anàlisi rigorosa i intel·ligent ens diu que no baixaran, parlem-ne també", ha afegit, en referència a les conclusions de la diagnosi i una possible moratòria de llicències.

Per últim, l'alcaldessa ha dit que l'objectiu de l'equip de govern és garantir el dret a l'habitatge i evitar que els barris "perdin vida". I en referència al Barri Vell, també ha concretat que, més enllà dels pisos turístics, a la zona també hi obrirà un hotel amb 37 habitacions (cosa que contribuirà a diversificar l'oferta d'allotjament).