El Departament de Salut s'ha fixat reduir la incidència de l'ictus un 10% el 2030 a Catalunya, on cada any unes 13.000 persones pateixen un accident vascular cerebral.
Amb motiu del dia mundial de la malaltia, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha signat la carta d'adhesió al Pla d'Acció sobre l'Ictus per a Europa 2018-2030, que vol millorar la cadena assistencial, des de la prevenció i la detecció fins a la rehabilitació i millora de la qualitat de vida.
La directora del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral, Natàlia Pérez de la Ossa, ha destacat que l'ictus és una emergència i que pot ser molt greu, però que "la bona notícia és que cada vegada hi ha més tractaments perquè les seqüeles siguin les menors possibles". Una de les claus és actuar ràpid.
Aquest pla europeu és un projecte impulsat per l'Organització Europea de l'Ictus (European Stroke Organization) i per l'Aliança de l'Ictus per a Europa (Stroke Alliance for Europe).
Segons el pla, si no es prenen mesures per millorar la prevenció de la malaltia i s'adopten uns hàbits de vida més saludables, els casos d'ictus hauran augmentat un 34% el 2030, a causa de l'envelliment de la població, la mala alimentació, l'estrès o el sedentarisme.
Davant aquests condicionants, el pla vol trobar estratègies per reduir-ne la incidència, com de prevenció i de control dels factors de risc, com la hipertensió. A la vegada, es fixa en tota la cadena assistencial a una persona afectada per ictus, que és la primera causa de mort en dones i la segona en homes i la primera causa de discapacitat a escala mundial.
Pérez de la Ossa ha destacat la importància d'actuar el més aviat possible davant la sospita d'un ictus: "Cal actuar ràpid i trucar al 112. Tot el que es pugui fer en els primers minuts i hores determinarà moltes vegades les discapacitats i les seqüeles".
"En els ictus que es produeixen per l'obstrucció d'una artèria, cal intentar obrir-la tan aviat com es pugui. El cervell deixa de funcionar i, com un incendi que es va fer gran, es va morint. Com més aviat pugui tornar a arribar la sang en aquesta part del cervell, menors seran les seqüeles", ha recalcat.
El conseller ha apuntat que "potser a diferència d'altres malalties, la població no està prou sensibilitzada amb l'ictus i la seva gravetat".
La responsable del Pla Director ha indicat que a Catalunya el temps mitjà des que una persona presenta símptomes d'un ictus fins que és tractat per l'especialista és de dues hores. S'activa el Codi ictus, un protocol d'actuació urgent que implica la xarxa de dispositius assistencials per donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d'ictus.
De la Ossa ha posat en valor que dues hores és "poc temps" i ha destacat que una de cada quatre persones arriba als serveis especialitzats en la primera hora i això pot ajudar molt que no li quedin seqüeles. Per contra, una de cada quatre persones està sola quan pateix un ictus, de manera que l'accés als tractaments és molt limitat.
En l'acte de la signatura, la Fundació Ictus ha presentat la campanya #CuidaElQueMésTimporta per sensibilitzar sobre la prevenció, la detecció i la superació de l'ictus. El president de la fundació, Xavier Trias, i el comissionat, Miquel Gallofré, han destacat també la iniciativa 'Herois RÀPID', perquè els infants aprenguin a detectar els símptomes de l'ictus i actuïn amb rapidesa, per exemple, si estan amb un adult que el pot estar patint. S'hi han inscrit 23 escoles de Catalunya, amb la participació de 1.308 alumnes.
Per facilitar la detecció d'un ictus, es va encunyar en anglès l'acrònim FAST ('ràpid'), que recorda les afectacions més freqüents d'un accident vascular cerebral: a la cara ('facial'), al braç, que no es pot aixecar ('arm') i a la parla ('speech'); aleshores és moment ('time') d'avisar a emergències. En català, es va elaborar el RÀPID: l'afectat no pot 'riure', aixecar el 'braç' ni 'parlar' bé; aleshores cal preguntar-se si és un 'ictus' i actuar 'de pressa', trucant al 112.
Gallofré ha puntualitzat que, si bé aquestes fórmules ajuden a identificar un possible ictus i saber com actuar, l'accident vascular cerebral és "molt més" que aquestes alteracions i es pot manifestar d'altres maneres, com trastorns cognitius, que també cal tenir presents.
A la regió sanitària de Girona, l'hospital Trueta de Girona ha fet més de 100 trombectomies a pacients que han patit un ictus isquèmic agut en l'últim. En tots els casos, els pacients van partir una oclusió arterial de gran vas per un trombe i van rebre tractaments de teràpia endovascular. D'aquests, en el 90% s'ha aconseguit una recanalització arterial cerebral i s'ha pogut extreure el trombe que ocloïa el vas.
El Trueta és el centre de referència pel que fa al tractament de l'ictus a la Regió Sanitària Girona. El Servei de Neurologia atén més de 1.300 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus més de 700 pacients. Un 70% d’aquests pacients són autònoms al cap de 3 mesos.