El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Generalitat que executi de manera immediata la sentència que obliga a fer un 25% d'hores en castellà a totes les escoles de Catalunya.
En una interlocutòria, el tribunal requereix al conseller d'Educació, Josep González-Cambray, perquè en 15 dies com a molt "dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que s'escaiguin" per fer que almenys una assignatura troncal es faci en castellà, a banda de l'assignatura de llengua catalana.
El tribunal mana a Cambray que l'informi del compliment d'aquestes mesures en dues setmanes. A més, requereix també a l'Alta Inspecció educativa que verifiqui el compliment de les mesures i n'informi al tribunal.
En la interlocutòria el tribunal especifica que "el cos de la sentència reconeix la llibertat de la Generalitat per determinar amb llibertat d’apreciació els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials. Allò determinant en la sentència no és el mitjà sinó el resultat.
El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d’aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l'ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, o l’exercici de la potestat de control". La sentència manté una pauta de respecte de la llibertat de la Generalitat de respecte no sols pel que fa a la forma d’ordenar l’ús vehicular de les llengües oficials, sinó també el contingut d'aquesta ordenació.
La sentència es limita a determinar el mínim constitucionalment exigible en aquest àmbit, assegura la interlocutòria. En conclusió, "l’elecció del mitjà per garantir el resultat establert a la sentència és facultat de la Generalitat, però el que no està en la seva llibertat és no actuar i permetre una situació contraria al mandat constitucional", diu el tribunal.
El tribunal accepta parcialment la sol·licitud d'execució forçosa de la sentència feta per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). D'altra banda, el tribunal no ha admès a tràmit la sol·licitud d'execució forçosa de la sentència del 2020 i confirmada pel Tribunal Suprem el desembre passat formulada per diversos diputats del Parlament i el partit d'extrema dreta Vox. El TSJC no els considera legitimats per demanar l'execució forçosa.
La sentència inclou un vot particular concurrent amb el fons, però que discrepa en el fet d'admetre a qualsevol alumne com a part legitimada per demanar l'execució forçosa de la sentència. Segons la magistrada, la sentència no afecta una escola en concret, sinó tot el sistema educatiu i, per tant, no es pot acceptar com a part personada cada alumne individualment.
Per la seva banda, El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat que el Govern recorrerà l’”aberrant” interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ha assegurat que els centres no han de fer “cap canvi” en els seus projectes lingüístics. Així ha reaccionat en preguntar-li si el departament enviaria instruccions als centres en 15 dies, tal i com ordena el TSJC.
Segons ha explicat el conseller, es presentarà un recurs de reposició en els pròxims cinc dies, que és el marge que té la Generalitat per presentar-lo, davant d'una interlocutòria que interpreten que "no té cap sentit pedagògic ni jurídic".
El Departament d'Educació considera que l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) "no està legitimada" per instar l'execució forçosa de la sentència, tal com ha acceptat el tribunal. A més, els serveis jurídics de la Generalitat que han analitzat la interlocutòria, ha afegit Cambray, consideren que el TSJC "se sobrepassa i s'extralimita en les seves funcions" i va més enllà d'allò que diu la sentència, ja que la interlocutòria no només diu que s'ha de complir sinó que també diu com i parla d'una instrucció.
A banda, Cambray ha destacat que dos dels cinc magistrats han fet un vot particular en la interlocutòria, si bé es tracta d'un vot que és concurrent amb el fons, però que discrepa en el fet d'admetre a qualsevol alumne com a part legitimada per demanar l'execució forçosa de la sentència.
Posteriorment, fonts del Departament han explicat que en cas que sigui inadmès el recurs ho recorreran al Tribunal Suprem.
Cambray ha volgut llençar un missatge de “tranquil·litat” a les direccions, alhora que ha reclamat el “màxim consens polític, social i pedagògic” en defensa del català, en referència a la modificació de la Llei de Política Lingüística pendent al Parlament.