L'acusat, un jove que ara té 29 anys, s'enfrontava a una condemna de fins a 12 anys de presó. Qui la sol·licitava era l'acusació popular, en nom de l'Ajuntament de Lloret de Mar.
La fiscalia, per la seva banda, demanava una pena de 9 anys per agressió sexual; i la defensa, encapçalada per l'advocat Carles Monguilod, l'absolució.
Els fets que ara l'Audiència ha sentenciat es remunten a la matinada del 28 de juny del 2020. Al judici, la víctima va explicar que el processat, a qui no coneixia de res, l'havia abordada mentre tornava cap a casa sola després d'anar de festa. Després que se li insinués, la noia va relatar que l'acusat la va seguir fins a una zona enjardinada i allà, després d'empentar-la i fer-la anar per terra, la va acabar violant.
Per contra, el processat va assegurar que la relació sexual va ser consentida. Va explicar que aquella nit, després de creuar-se amb la víctima pel carrer, els dos van començar a fer bromes fins que van decidir anar-se'n a un lloc apartat per tenir sexe.
Durant la seva declaració, el jove també va afirmar que, si hagués violat la noia, no hauria deixat allà el preservatiu que va fer servir (i que els Mossos van recollir un cop ella va interposar denúncia).
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, analitza d'entrada la declaració de la noia. I conclou que, sempre que ha hagut de declarar, ho ha fet de manera "persistent" i sense entrar en contradiccions. "És clara quan afirma que l'acusat la va penetrar contra la seva voluntat després d'haver-la empès i fer-la anar per terra en diverses ocasions", recull l'escrit de la Secció Tercera.
Ara bé, tot i això, el tribunal té "dubtes raonables" que l'acusat cometés l'agressió sexual. D'entrada perquè hi ha proves que no permeten concloure-ho. Però també, i aquí l'Audiència de Girona renya tant els Mossos com el jutjat d'instrucció, perquè hi ha elements clau del cas que s'han omès.
Entre aquelles proves que sí s'han practicat, la sentència posa en relleu que la víctima no presentava ferides o lesions. Cosa que, a parer del tribunal, és estrany si l'acusat la va empènyer i la va fer anar per terra.
A més, l'Audiència també examina les gravacions de les dues càmeres de videovigilància (la d'un hotel i la d'una benzinera) que van captar part del recorregut dels dos joves, i que l'acusació esgrimia contra l'acusat dient que a les imatges es veia com assetjava la noia. El tribunal, però, conclou que aquestes gravacions no permeten concloure que l'acusat "estigués perseguint o discutint-se" amb la denunciant.
A partir d'aquí, la sentència entra de ple en aquelles proves que, tot i ser elements clau del cas, són inexistents. Perquè durant la investigació o la instrucció es van ometre. I aquí, el tribunal no s'explica que, tot i ser "fàcils d'obtenir", no s'hagin incorporat a la causa.
La sentència esmenta explícitament que, tot i que aquella matinada la noia va trucar al 112, el contingut de la conversa "no s'ha aportat al procediment". O que tampoc s'ha citat a declarar una amiga de la denunciant, a qui la jove va anar a veure aquella mateixa nit i, de fet, va quedar-se a dormir a casa seva. "El seu testimoni hauria estat rellevant, ja que és la primera persona que va veure la denunciant després dels fets", recull l'Audiència.
Precisament, al final del judici, l'advocat de la defensa, Carles Monguilod, ja va exposar alguns d'aquests arguments per demanar l'absolució del jove. Ara, com que el tribunal té "dubtes raonables" que l'acusat agredís la noia, l'Audiència de Girona l'absol perquè li aplica el principi 'in dubio pro reo' (en llatí, 'en cas de dubte a favor del processat').
La sentència, de fet, ja s'intuïa. Perquè la setmana passada, després d'haver-se passat gairebé dos anys en presó provisional per aquest cas, l'Audiència va resoldre deixar el jove en llibertat.