D'esquerra a dreta, la directora de Càritas Girona, Dolors Puigdevall; el responsable d'anàlisi social de l'entitat, Caye Gómez, i el tècnic del servei de suport a tràmits Agustí Bazaga, durant la presentació de l'informe. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Càritas Diocesana de Girona ha presentat avui dimarts el tercer dels informes que ha publicat l'Observatori de la Pobresa i l'Exclusió Social de l'entitat.

El document, en aquest cas, posa el focus damunt la bretxa digital que pateixen les persones vulnerables.

Una fissura que la pandèmia no tan sols ha accelerat, sinó que a més de ser-ne causa també ha acabat convertint-se en conseqüència. Perquè arran de la covid-19, subratlla Càritas, aquesta exclusió digital ha anat a més.

Per dur a terme l'informe, s'han fet enquestes i entrevistes en profunditat a 310 persones que reben ajuda de Càritas. De les 28.000 a qui atén l'entitat, se n'ha escollit una mostra representativa.

Els resultats, que s'han extrapolat a aquest global, posen en relleu que set de cada deu persones vulnerables pateixen exclusió digital. No tant perquè no tinguin accés a internet, sinó perquè la connexió no és l'adequada, els dispositius amb què accedeixen a la xarxa tampoc ho són o bé no saben com fer tràmits telemàtics.

D'entrada, l'informe revela com tan sols el 12,7% de les famílies no tenen accés a internet. Però també subratlla que poder-se connectar tampoc és cap garantia per no patir bretxa digital.

"Sí que, de manera generalitzada, a les llars que estem acompanyant hi ha smartphones o wifi, sovint a través d'ADSL", explica el responsable d'anàlisi social de Càritas, Caye Gómez. "El que passa és que aquestes connexions són inestables, irregulars, poc fiables, fallen sovint i no permeten fer tràmits; a més, en molts casos, l'economia familiar no permet pagar-ne les factures mensualment", concreta Gómez.

L'informe recull, de fet, que una de cada dues persones a qui atén Càritas té "problemes greus" de connexió a la llar. I que fins al 54% tampoc disposen dels dispositius adequats per poder fer tràmits o estudiar de manera telemàtica. Perquè sí be gairebé totes tenen mòbil (el 92,2%), aquest percentatge davalla "de manera significativa" -concreta Gómez- quan es mira quantes disposen d'ordinador portàtil (33%) o bé de torre (9,2%).

Als problemes de connexió i a la manca de dispositius s'hi suma, de retruc, una altra causa que augmenta l'exclusió digital. "La meitat de les persones ateses tampoc tenen les habilitats ni les competències mínimes per poder fer tràmits telemàtics, una situació que ha empitjorat d'ençà de la pandèmia", subratlla el responsable d'anàlisi social de Càritas.

Per últim, l'estudi dedica un apartat per veure de quina manera la bretxa digital afecta els diferents perfils als quals atén l'entitat. Sobretot, aquesta exclusió afecta molt més a les persones grans (fins al 80,1% la pateixen), a les famílies monoparentals (77,1%), a aquelles persones vulnerables amb un nivell formatiu baix (85,4%), a les que no tenen feina (75,8%) o als qui estan en situació irregular (79,9%).

Caye Gómez ha volgut posar en relleu, sobretot, de quina manera la bretxa digital impacta damunt aquells qui no tenen estudis o un nivell formatiu baix. "En aquest cas, tres de cada quatre, en concret el 77,1%, no tenen competències per poder fer tràmits telemàtics; és un percentatge que se situa fins a 30 punts per damunt de la mitjana", ha explicat.

L'entitat explica que, en paral·lel a la manca de connexió, la falta de dispositius o no tenir les competències adequades, també hi ha altres factors que incrementen la bretxa digital amb els col·lectius vulnerables. Sobretot, a l'hora de fer tràmits, amb les administracions, els serveis educatius o els bancs.

Aquí, Càritas posa com a exemple que la gent gran no tingui acompanyament a l'hora de fer gestions telemàtiques, o que l'exclusió residencial i la manca de recursos econòmics també contribueixen a agreujar la problemàtica entre les famílies vulnerables.

Per intentar revertir la situació, l'entitat reclama tant a administracions com a empreses privades que s'impliquin. Proposa, per exemple, que es potenciï la figura del dinamitzador digital arreu de les comarques gironines, que s'augmentin els espais de suport per fer tràmits telemàtics (a imatge del que han fet alguns ajuntaments) i que s'ofereixi suport a les entitats socials per dur a terme projectes de capacitació i empoderament digital entre els col·lectius vulnerables.